El projecte PLATER preveu que el Lluçanès destini 1.000 hectàrees a nous parcs fotovoltaics

Olost, Sant Martí d’Albars i Perafita són els municipis més afectats pel PLATER
El Lluçanès seria la zona de Catalunya més afectada, amb un 3,3 % del territori

El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació d’Energies Renovables a Catalunya (PLATER) s’està presentant arreu de Catalunya. Aquest pla, elaborat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), preveu que l’any 2050 Catalunya tingui una petjada neutra de carboni; això significa que durant els pròxims 25 anys Catalunya ha de tenir una potència instal·lada de 61.000 MW.
La directora de l’ICAEN, Anna Camp, va presentar el pla el passat desembre a Osona i al Lluçanès, tal com es recull a la notícia de LaRella 609, del 8 de gener. L’objectiu és que abans de l’estiu es faci l’aprovació inicial del Pla. Després, s’obrirà un període d’al·legacions que ha de permetre adaptar el pla al territori abans de l’aprovació definitiva.

COM AFECTA AL LLUÇANÈS
Al Lluçanès, aproximadament el 3,3% del territori (1.000 ha) estarà ocupat per plaques segons el PLATER. Aquesta xifra no té en compte Santa Maria de Merlès, ja que, com explica Sara Costa, alcaldessa del municipi, encara no els han fet arribar les dades oficials.
La segona comarca amb més afectació és el Pla de l’Estany amb un 3,2 % del territori i la tercera l’Anoia amb un 2,5 %. A Osona l’afectació serà de menys de l’1%, el Berguedà fregarà l’1,5 % i el Bages el 2%. Per municipis, els més afectats són Olost, Sant Martí d’Albars i Perafita, on més del 4 % dels respectius termes municipals hauran d’acollir parcs fotovoltaics.
Gil Salvans, de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, explica que aquestes són les primeres xifres a què han tingut accés del PLATER, però no poden consultar tota la informació fins a l’aprovació inicial.
Per elaborar el pla, l’ICAEN ha parcel·lat a Catalunya en cel·les de 10 per 10 metres i ha tingut en compte més de 140 variables per identificar els espais adequats. Fins que no s’aprovi el pla els municipis no podran conèixer els criteris aplicats.
Salvans posa de manifest que aquest fet dificulta que els municipis puguin començar a treballar en les al·legacions.
La distribució del PLATER no ha tingut en compte ni la dimensió dels municipis ni el consum local. Així doncs, la major part de l’energia que es produirà al Lluçanès, el 98%, serà per abastir altres zones de Catalunya.

FONT: Agència Local de l’Energia d’Osona a partir de les dades del PLATER impulsat per la Generalitat de Catalunya

QUI HO DESENVOLUPARÀ?
Actualment, serà el mercat privat qui marcarà com s’acaba desenvolupant el PLATER. Si el preu de l’energia és alt, com està passant a causa de la guerra a l’Iran, és més fàcil que les empreses vulguin desenvolupar parcs fotovoltaics, tal com apunta Salvans. El PLATER preveu que els acords es facin entre empreses i propietaris del terreny, sigui lloguer o compra, sense contemplar expropiacions. No obstant això, el fet que l’energia renovable estigui declarada d’interès general superior deixa la porta oberta a futures expropiacions.
De moment, no hi ha cap empresa pública que desenvolupi projectes d’energia renovable tan grans.
Un cop aprovat definitivament, el PLATER tindrà prioritat sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). L’Ajuntament només podrà limitar els espais d’instal·lació, però haurà de respectar el % de sòl assignat a la producció d’energia fotovoltaica. Una de les al·legacions que volen impulsar demana que no es destini més d’un 3 % del terme municipal al PLATER.

FOTO DE PORTADA: El passat 4 de març es va fer una xerrada al Consorci explicant el pla. Crèdit: Consorci