Es veuen exemplars de papallona i eruga del boix al Lluçanès
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” text_line_height=”1.8em” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
L’eruga del boix (Cydalima perspectalis) és un lepidòpter (papallona) originari de l’est d’Àsia. Es va trobar a Europa per primera vegada l’any 2007, a Alemanya, segurament relacionat amb la compra de plantes ornamentals, i, a partir d’aquí, s’ha anat estenent pels països veïns del centre i sud d’Europa, seguint una progressió típica d’una espècie amb alta capacitat invasora. L’any 2014, es va trobar a Catalunya, a Besalú (Girona). Aquí al Lluçanès ja s’hi van veure alguns exemplars l’any 2017, i enguany se n’han vist a Lluçà, Prats o Sant Martí d’Albars.
La fase larvària de la papallona s’alimenta de les fulles de boix, un arbust molt present als nostres boscos. Aquest fet provoca danys per defoliació que pot arribar a ser extrema, i també per l’atac a l’escorça, que pot portar al dessecament i mort del boix. Per desplaçar-se d’un boix a l’altre, l’eruga fa una teranyina.
Aquest lepidòpter arriba a tenir 3 generacions l’any, amb una durada d’uns 40 dies per generació (una a l’abril, una segona al juliol i la darrera al mes de setembre). Passa l’hivern en forma de larva, protegida en un capoll de seda a la planta. Els adults poden viure una mica més de 2 setmanes.
Ara per ara, no hi cap tractament possible al bosc. S’han fet diferents proves de tractaments, principalment amb aplicacions de Bacillus thuringiensis en les primeres fases larvàries (producte biològic també usat contra la processionària). Segons explica Jordi Senmartí, de l’empresa Senplag, especialistes en tractaments contra l’eruga del boix, només es poden fer però en tanques i jardins, mai de manera indiscriminada, doncs té moltes efectes sobre altres papallones degut a que, quan s’han d’executar, hi ha moltes altres en forma d’eruga. Per una altra banda, també s’estan fent proves amb trampes amb feromones i altres tractaments biològics, (parasitoids dels ous). També hi ha veus que proclamen la vespa asiàtica com a depredador natural, tot i que no està contrastat.
La plaga de l’eruga del boix ha afectat, sobretot els boscos propers de les Guilleries. Tanmateix, per les nostres contrades, encara no han tingut temps de fer gaire mal; segurament serà aquesta tardor (si no fa fred), o la primera generació de l’any vinent que es podrien veure afectacions més greus, com preveu Sentmartí.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
