Història de la fàbrica de Sant Boi de Lluçanès
Per_ Baldiri Selva Cunill
La fàbrica coneguda majoritàriament per la fàbrica de can Ballús té els seus orígens durant la Segona República.
El 1933-1934 el Dr. Pere Pont i Coll (1894-1970), metge tocoginecòleg, que havia comprat prèviament la finca de Pujols a Josep de Vilar i Posas (1899-1979) de la casa pairal del Vilar, es va associar al Sr. Fatjó, natural d’Avinyó, i van crear la societat Manufacturas Pont i Fatjó, dedicada als teixits. Aquesta societat va construir una petita fàbrica a l’entrada del poble, dins la finca de Pujols, a tocar de la carretera que entra a Sant Boi venint del cantó de l’Hostal del Vilar.
Es va fer una gran festa d’inauguració i benedicció amb l’assistència de gran part de la gent del poble, a més d’un àpat al restaurant del santuari dels Munts, on sols hi van assistir homes. Gent que havia treballat en la construcció de la nau, muntadors de la maquinària tèxtil, propietaris de les finques dels voltants i parcers de la finca del Dr. Pont.
Durant la Guerra Civil van continuar treballant-hi entre 14 i 20 dones. Els canvis de torn que es feien a les dues del migdia eren precedits per un senyal molt estrident que es feia des de la mateixa fàbrica amb una sirena, així homes i dones no tenien excusa per entrar amb retard.
La fàbrica disposava de “casa cuna”, servei de guarderia d’infants fills de les mares que hi treballaven. De molt menuts, les mares podien alletar-los amb més facilitat i no havien de deixar la feina. Una de les darreres encarregades d’aquest servei va ser la Cèlia Erra Oller de Ca l’Erra. Les darreres criatures que van anar-hi avui tenen al voltant de setanta anys.
Pels volts de 1963 la fàbrica va canviar de propietaris, passant a mans del Sr. Enric Ballús i Vilaseca, que tan ell com la seva família ja tenien una certa experiència en el món tèxtil. Posseïen fàbriques tèxtils a Santa Creu de Jutglar, Perafita i Manlleu i amb aquesta compra també a Sant Boi de Lluçanès. L’empresa s’anomenava Manufacturas Enrique Ballús Vilaseca.
El canvi de propietaris es va fer sense que la fàbrica s’aturés en cap moment. Els telers eren molt vells, de la marca
Cerdans, i n’hi van instal·lar dos més. Més endavant en van comprar cinc o sis més, de més nous, que van anar a buscar a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet.
Durant la dècada dels 1970, la fàbrica havia anat creixent, s’anaven substituint els telers més vells per d’altres més nous de la marca suïssa Ruti i més endavant de la marca Sulzer. El mateix any 1963 del canvi de propietaris s’inaugurava
a Sant Boi una nova fàbrica de teixits, Tèxtil Purtí i, pel que es deia, hi havia un pacte no escrit entre les dues empreses perquè no hi hagués canvis de personal d’una tèxtil a l’altra. O sigui que si algú plegava d’una fàbrica no calia que anés a demanar feina a l’altra, que no en trobaria. El Sr. Enric Ballús i Vilaseca va dur el negoci amb un tracte exquisit i la seva relació amb el poble de Sant Boi i amb l’Ajuntament va ser més que cordial. Tenia uns tractes amb el personal de caràcter molt paternalista i s’interessava sempre i solia participar en totes les activitats que tenien iniciativa entre els treballadors.
S’organitzaven campionats de futbol, penya de quinieles, marxes de regularitat i costellades als afores del poble, sovint amb participació també de personal de la Tèxtil Purtí. Anualment celebraven la festa del patró, Sant Antoni Maria Claret, amb una missa i un bon àpat en restaurants, normalment de la comarca.
Va prometre i complir que celebraria els 25 anys de l’empresa amb un viatge a Roma convidant tots els empleats en
actiu i treballadors ja jubilats i alguns industrials del poble que també havien col·laborat a l’èxit de l’empresa. El 1988 va noliejar un avió sencer per tots els convidats, més de cent. Van aconseguir audiència del Sant Pare Joan Pau ll, portant-li una rèplica de la imatge de la Verge dels Munts. El Papa va saludar un a un tot el personal. El viatge va durar de dilluns a dissabte i es van allotjar en un molt bon hotel de Roma.
En morir, va passar el negoci al seu fill Xavier Ballús i Barnils, que ja feia anys que codirigia l’empresa al costat del seu pare. Les diferents conjuntures mundials i econòmiques van provocar diversos estadis de l’empresa. ENBASA, d’Enric Ballús SA, va adquirir una fàbrica francesa que es dedicava a la fabricació de teles de matalàs igual que feien ells, fent que aquest sector, a escala europea, quedés en mans de l’empresa santboienca. L’empresa va voler obrir mercats a la Xina i EUA, que, com que no van funcionar tal com s’esperava, va provocar diversos canvis en la societat. Enbasa Labal, Enbasa Label-Antony Kramer, i el 2012 va ser comprada per la societat belga Becaert Textiles i finalment per la multinacional BekaertDeslee. L’Ajuntament va dedicar un carrer a Enric Ballús i Vilaseca, molt proper a la fàbrica.
Crèdits: Arxiu Baldiri Selva
