“Fa un any que el Consorci té el projecte per instal·lar videovigilància als accessos de la comarca”

Entrevista Joan Salamaña és el cap de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona des del 2020

En els darrers anys hi ha la percepció que, quan els dies es fan més curts, augmenten els robatoris al lluçanès. ho Heu detectat?

No és un tema exclusiu del Lluçanès, però és veritat que any rere any, hem detectat un increment de robatoris d’una tipologia concreta. Són entre les 6 i les 9 del vespre, aprofitant que hi ha molta gent que encara no és a casa. Habitualment, són en habitatges unifamiliars, entrant pel jardí, per escalament o forçant algun tipus de porta. Normalment sostreuen joies i diners.
Aquest any vam començar a fer tasques preventives abans del canvi d’hora, és a dir, fent controls i incrementant d’una forma substancial els patrullatges en zones concretes, sigui uniformats o de paisà.
Quan vaig arribar a la comarca, a principis del 2020, abans que la Covid ho aturés tot, vaig tenir l’oportunitat de fer alguna reunió en alguns municipis de la comarca del Lluçanès que havien patit algun d’aquests episodis. Aquest any hem tornat a tenir incidència. Però no estem com estàvem el 2018 i 2019. Aquest mes de novembre hem tingut alguns episodis a Prats, a Olost, a Sant Bartomeu o a Oristà.
Pel que fa als robatoris, per tant, sí que hi ha un increment en aquestes èpoques de l’any, des de l’octubre fins a març.

Qui creieu que fa aquests robatoris?

Hem de diferenciar dues tipologies de fets. Per una banda, els provocats per grups més especialitzats, que sabem que van promoure els episodis del 2018 i el 2019, i que han vingut també aquest any, tot i que amb molta menys intensitat que en anys anteriors. Són grups organitzats perquè veiem alguna seqüència que ens fa pensar això i pel seu modus operandi. Quan nosaltres pressionem els municipis del sud de la comarca d’Osona amb més efectius, provoquem un desplaçament d’aquesta delinqüència i a vegades se’ns desplaça a la zona del Lluçanès.
Però pot haver-hi un altre tipus de fets, que no atribuïm a aquests grups, i que podria estar relacionat amb delinqüència més local. Són d’una tipologia diferent, per la manera de fer i pels efectes que han sostret. Tenim una investigació oberta, vam detenir unes persones amb connexió a Sant Bartomeu del Grau, per haver fet algun robatori a la benzinera d’Olost, a un centre d’estètica de Prats i d’algun fet més que va passar a Vic.

Quina estratègia apliqueu per evitar robatoris al Lluçanès?

El Lluçanès és una zona complexa en l’àmbit de mobilitat per protegir-la, però hi som. Les accions que fem a escala preventiva són poc visibles a l’interior dels municipis, perquè no hem de solucionar un problema concret a un lloc, sinó que fem una prevenció que inclou diferents municipis. Per tant, realitzem un tipus d’activitat preventiva basada molt en el control en les vies principals. Això fa que se’ns vegi poc a dins dels pobles mateixos.

S’acaben resolent els casos dels robatoris?

Des del cos dels Mossos d’Esquadra fem dos tipus d’actuacions. Desarticular els grups organitzats són tasques d’investigació d’unitats centrals dels Mossos d’Esquadra. Per tant, es tracta de realitzar investigacions, fer seguiments, poder relacionar aquestes persones amb fets delictius i, si s’escau, que se’n vagin a presó.
I per part nostra, el que ens toca a les comarques, és treballar de forma preventiva i molt més local.

Davant d’un avís, com s’actua?

Sempre es va ràpidament al domicili per atendre les víctimes i per recollir tota la informació necessària. Simultàniament també, a part d’anar directament al domicili, activem la resta de patrulles per fer tancaments, si fa falta, i per desplaçar-nos a llocs estratègics depenent d’on hagin passat.

Quant temps tardeu a arribar al Lluçanès?

Ens activem immediatament, però nosaltres no som els bombers. És a dir, quan truques als bombers, ells estan al parc i surten des d’aquell punt. Nosaltres no som a comissaria i quan rebem un avís, la sala de comandament activa la patrulla que estigui més a prop. On està la patrulla que estigui més a prop? Depèn. Pot ser a la C-62 a la rotonda de Font Freda fent un control, potser és a Olost, o a Sant Bartomeu o Sant Boi o on sigui. És a dir, nosaltres tenim repartides les patrulles territorialment per tota la comarca d’Osona i s’activa la patrulla més propera. També depèn de la disponibilitat de les patrulles, perquè potser totes estan realitzant serveis o cobrint incidents.

Darrerament, han sorgit grups d’alerta veïnals que s’han creat davant la sensació d’inseguretat. Són una bona eina?

No. De la seguretat ja ens encarreguem nosaltres. Aquests grups són un risc. Encara recordo, a principis del 2020, durant aquell increment de fets que estàvem parlant, es va traspassar una informació en un grup d’aquests que apuntava un cotxe blanc a Oristà. Es va apedregar literalment un vehicle que marxava del municipi i resulta que era un senyor que estava fent obres al poble i que era de Balenyà.
La seguretat és a les nostres mans i el que ha de fer la gent és trucar ràpidament al 112 davant de qualsevol sospita i venim.

Des del juny s’ha iniciat el servei de recollida de denúncies quinzenalment a Prats. Quina valoració en feu?

Bé, estem satisfets. Tenim una mitjana de tres visites cada vegada que venim. De fet, és el nombre de visites que ens permet el temps del servei. La voluntat d’aquesta oficina és la d’apropar-nos una mica, dins el marge de millora que teníem pel que fa a la recollida de denúncies, a la ciutadania. Aquí al Lluçanès, doncs, hem avançat una miqueta i hem iniciat la línia del que es vol fer, tot i que no amb la intensitat que voldríem. És a dir, ara mateix estem venint dos cops al mes, el primer i tercer dimarts de cada mes, i ens repartim el matí entre Prats i Sant Quirze de Besora. És insuficient, i la voluntat és de millorar-ho, però abans d’agafar un compromís més gran, el que hem de fer és valorar si el podem assumir, i quan es pugui, fer-ho ben fet.
Sí que hem notat que hi ha molta gent de Prats que sí que venen a presentar denúncies, però trobem a faltar una mica la resta de la gent del territori. Veurem quines mesures prenem o si ha faltat explicar-ho millor. Els ajuntaments ho han de tenir en els plafons municipals i mirar, entre tots, de recordar a la gent que existeix aquest servei, que poden anar a Sant Quirze i que poden anar a Prats. No és obligatori demanar cita prèvia a través dels ajuntaments, però millor si es fa.

Quan es parlava del projecte s’anomenava oficina de proximitat, però ha acabat sent un punt de recollida de denúncies. Això fa que aquesta oficina no afegeix-hi cap efectiu al Lluçanès ni més patrullatge.

Serveix per prestar un millor servei d’atenció, recollida de denúncies i ja està. Aquesta era la nostra voluntat.
Des del territori hem de pensar: la gent vol que hi hagi més gent tancada dins d’una oficina nova o que hi hagi més gent patrullant pel carrer? Per tant, el que hem de reclamar és que tinguem patrulles patrullant pel carrer. No sé si això va lligat amb el fet de tenir directament una oficina.
La nostra voluntat és garantir poder disposar d’una dotació que ens cobreixi el Lluçanès el màxim temps possible. Ara tenim el grup de proximitat que ens ho garanteix, però m’agradaria que ens garantís una mica més poder tenir més presència. El grup de proximitat fa un servei de qualitat. La majoria d’incidències que hi ha al Lluçanès no són delictives. Així, aquest grup garanteix una presència al territori, per resoldre qüestions més aviat de tipus no delictiu, intervé molt en la mediació,… És a dir, fa una resolució de problemàtiques no associades al delicte.
La voluntat del nou servei era millorar la recollida de denúncies, perquè som conscients que heu de baixar fins a Vic per presentar una denúncia, i ara teniu una altra opció.

Precisament, el 2020, els alcaldes del Lluçanès van fer una carta en què denunciaven que “s’ha vist i percebut una disminució dels efectius de proximitat i de patrullatge”, i lamenten que això “empitjori la garantia del dret a la seguretat”. s’ha revertit?

Sí que hi va haver una sèrie d’anys que no hi va haver promoció de nous efectius ni, per tant, increment de dotació a les comissaries. És més, perdíem gent perquè hi havia jubilacions o gent que entrava en segones activitats. Actualment, des de fa tres anys hem tingut dues promocions de gent nova i ara tenim una tercera promoció en pràctiques. Com a resultat, ara, estem un altre cop amb uns números molt acceptables i en increment. A més, al gener torna a entrar una altra promoció a l’Escola de Policia, i, per tant, un nou increment d’efectius.

Com treballa el grup de proximitat?

Cada binomi té un grup de municipis assignat. És com una policia local a temps parcial d’aquests llocs. Hi ha un binomi que té assignat el Lluçanès. Tenen les seves persones i llocs de referència i s’encarreguen de garantir el patrullatge en aquestes zones. També, de resoldre possibles incidències. Si no ho poden assumir ells, llavors ens ho comenten a nosaltres i mirem si articulem algun altre dels elements que puguem tenir la comissaria per donar-hi resposta.

Des de determinats municipis demanen la instal·lació de càmeres als accessos dels pobles.

Fa una mica més d’un any vam redactar i entregar un projecte al Consorci del Lluçanès. Són ells qui l’han d’exectuar ara, posant-se d’acord els diferents ajuntaments.
El projecte que vam fer no es contempla des d’una perspectiva local, sinó des d’una perspectiva del Lluçanès. Ens va semblar que tenia més coherència i que era més eficient, tenint en compte la despesa, instal·lar les càmeres al perímetre de la comarca.

Com funcionarien? Qui tindria accés a les imatges? Són una eina útil?

Els municipis on hi ha policia local, aquest cos policial hi instal·la les càmeres. En els municipis on no n’hi ha, les hi posa l’Ajuntament, però els titulars de les imatges i els que les fem servir som nosaltres. Hem de tenir clar que són videocàmeres policials, i, per tant, només hi té accés la policia.
És una bona eina, però només és una eina més. Igual com és una bona eina tenir una alarma a casa, però això no garanteix que no entrin a robar. Les càmeres, doncs, ens poden donar avisos i ens poden servir per fer investigacions.

A part dels robatoris, detecteu altres problemàtiques del Lluçanès?

El Lluçanès és una comarca molt tranquil·la. La ràtio de delictes aquí és baixíssima. Hi ha una part de delictes contra el patrimoni, com a tot arreu, però n’hi ha pocs. A més, tots els casos són amb una resolució altíssima.

El 2020 un noi va denunciar que va patir insults i vexacions durant un desnonament a Sant Feliu Sasserra el gener de 2019. En aquest cas, es va saber perquè es va poder fer una gravació. Els mossos han actuat amb prou diligència? S’han depurat les responsabilitats?

Oficialment, Sant Feliu és del Bages i això no entra dins la meva Àrea Bàsica, però de totes formes, penso que nosaltres actuem diligentment, internament i amb la Justícia. Jo crec que el jutjat té tota la informació que ha demanat. Òbviament, a dins del cos, hi ha tolerància zero amb aquests tipus d’actituds.

Des del cos dels Mossos d’Esquadra es va intentar tapar la identitat dels agents implicats davant el requeriment de la justícia. Després van demanar fer la ronda de reconeixement amb passamuntanyes, i la defensa va haver de renunciar a aquesta prova perquè ja no tenia sentit. Tampoc s’han apartat els agents del cos, tot i que el Parlament ho va instar.

Crec que eren mossos de l’ARRO i ara ja no hi són. Però hem d’esperar, com amb la resta de persones, que Justícia dicti sentència. Per què se’ns ha de castigar a nosaltres, a diferència de la resta de persones? Aquestes persones s’han situat en altres destinacions a l’espera que hi hagi una resolució judicial. Nosaltres hem d’actuar sempre segons el que preveu la llei. Si la societat creu que hem d’actuar d’una altra manera, es canvien les lleis i nosaltres actuarem un altre cop segons el que prevegi la norma.

Ja per acabar, veurem mai una comissaria dels Mossos d’Esquadra al Lluçanès?

Tot i que l’opinió i la perspectiva dels efectius policials del territori es tenen en compte, això ja no és cosa meva. Això són decisions estratègiques del Departament d’Interior. Fet el pla estratègic de desplegament inicial dels Mossos, ara estem en un segon desplegament, per veure en l’actualitat com adeqüem el nostre servei a les demandes de la ciutadania. Per tant, no sé si acabarà havent-hi unes dependències aquí o no. Potser també és determinant el fet de si acaba constituint-se el Lluçanès com a comarca.//

La C-62, ocupació, drogues i violència masclista

L’inspector Joan Salamaña, cap de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona, destaca que el Lluçanès és un territori molt tranquil, on la majoria de fets no són delictius i tenen una resolució altíssima. Més enllà dels robatoris, però, els Mossos d’Esquadra no deixen de perseguir i estar a sobre d’altres problemàtiques.
Un d’aquests temes és la circulació i el trànsit. El cap de l’ABP explica que estan molt pendents, sobretot, de la C-62: “Els agents de trànsit estan treballant molt amb aquesta via, que per nosaltres és una carretera important. Es fan controls més sovint i es treballa per evitar la sinistralitat”.
Referent a l’ocupació, l’inspector apunta que a la comarca hi ha hagut molt pocs casos i no és un tema que els preocupi. Cita un cas de Prats, on van haver d’intervenir en una mediació per impagament de lloguer, i diu que en cap cas han estat ocupacions que generin problemes de convivència.
Salamaña també destaca que un dels temes que els ocupa és la delinqüència relacionada amb les drogues. Bàsicament, el tema de la marihuana. Salamaña afirma que “no és un tema menor. Al darrere hi ha tota una sèrie de grups criminals que van agafant terreny”. L’inspector explica que ho treballen tant des del punt de vista de les plantacions exteriors com de les interiors. Per exemple, van intervenir en una plantació interior molt gran que hi havia a Sant Feliu el passat mes de maig.
Pel que fa a la violència masclista, el cap de la comissaria de Vic detalla que tenen un grup d’atenció a la víctima. Quan arriben avisos, tot i que no hi hagi denúncia, es recopila tota la informació necessària i s’actua d’ofici. I no només s’acaba aquí, sinó que, a part de la víctima, s’acompanya l’entorn que pot requerir algun altre tipus d’assistència. Aquesta tasca la treballen transversalment amb altres institucions i serveis.// PAT

Entrada similar