“El notari és una figura molt desconeguda per a la majoria de gent”

LLUÍS COLOMÉ SERRA 
EL NOU NOTARI DE PRATS DE LLUÇANÈS

Des del passat maig, Lluís Colomé, de Cornellà de Terri, és el nou notari de Prats de Lluçanès després de guanyar la plaça en la darrera convocatòria. A Catalunya hi ha 492 places de notari i habitualment hi ha dues crides l’any per cobrir les places vacants.
Per optar a una d’aquestes places, cal superar unes oposicions, considerades que les més dures que convoca l’Estat Espanyol. En la darrera convocatòria, que es va celebrar al Col·legi Notarial de Catalunya entre el setembre del 2023 i el juliol del 2024, s’hi van presentar 796 persones; només 92 van aconseguir aprovar.

QUÈ ÉS I QUE FA UN NOTARI? Un notari és un funcionari públic, però amb condició mixta. És a dir, ens hem de treure unes oposicions per poder exercir, que són considerades les més dures que hi ha actualment a l’Estat. Però no cobrem un sou públic, sinó que només cobrem per les escriptures que firmem: som com autònoms. En aquest sentit, assumim també totes les despeses: del local, si contractem personal, etc.


I PODEU DECIDIR ON TREBALLAR? No, no podem obrir un despatx allà on volem. L’Estat ens adjudica una plaça i allà és on hem de treballar. I ja no us podeu moure? Un cop se t’adjudica una plaça, aquesta ja és teva, però sempre pots optar a concursar per obtenir una plaça a un lloc més gran. Si et toca, llavors renuncies a la plaça inicial, que queda lliure i la poden tornar a adjudicar. La plaça de Prats, per exemple, sol ser una plaça d’entrada. Què és una plaça d’entrada?
Doncs que és una plaça ideal per començar a exercir de notari, perquè hi ha un bon volum de feina, però no és tan gran com Vic.


LLAVORS SI D’AQUÍ UN TEMPS DECIDEIXES OPTAR A UNA PLAÇA MÉS GRAN, AQUÍ JA NO HI HAURÀ NOTARI? Quan queda una plaça vacant, no vol dir que quedi sense funcionament. Automàticament, s’adjudica al notari del costat –en aquest cas el de Puig-reig– que l’ha de portar juntament amb la seva notaria. Però la voluntat del Col·legi Notarial de Catalunya és que aquestes places s’ocupin perquè hi pugui haver servei notarial de proximitat cada dia de la setmana.


I SEMPRE S’HA D’ANAR AL NOTARI QUE TENS MÉS A PROP? No, cadascú pot anar al notari que vulgui. Però els notaris tenim limitacions territorials.


QUÈ VOL DIR LIMITACIONS TERRITORIALS? Vol dir que, si m’he de desplaçar per autoritzar documents públics, només puc anar dins el districte notarial que tinc assignat. Jo formo part del districte notarial de Berga; per tant, puc donar fe a la majoria de pobles del Lluçanès, excepte els que pertanyen als districtes notarials de Vic o Ripoll.


QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UN NOTARI O UN ALTRE? El preu segur que no. Les taxes que cobrem els notaris per firmar els documents venen totes marcades a través d’un Real Decret que aprova el Govern. Intentem “competir” amb el servei, oferint un tracte de pròximitat i de qualitat.


QUINA ÉS LA FEINA D’UN NOTARI? Per mi, la principal funció d’un notari ha de ser el control de la legalitat. És a dir, quan hi ha un conflicte entre dues parts, tothom coneix la figura del jutge, oi? Tenim un problema, acabem al jutjat. El notari intenta evitar que s’hi arribi. Aquesta és la nostra màxima fonamental.


EL VOSTRE OBJECTIU ÉS QUE SE SEGUEIXI LA LEGALITAT? Saps aquella frase de “feta la llei, feta la trampa”? Doncs gran part de la feina del notari és que això no sigui així. El nostre objectiu és evitar que, en determinades situacions, puguin sorgir conflictes, som un servei cap a la ciutadania per evitar problemes.


COM PER EXEMPLE? Imagina’t que un ciutadà vol comprar un habitatge i ha de demanar una hipoteca. Des del 2019, hi ha el que es coneix com a “acte de transparència”. És a dir, abans de firmar-la, has de passar pel notari perquè t’expliqui bé totes les condicions, i nosaltres ens hem d’assegurar que les entenguis. I hi has de tornar el dia de la firma. Això vol dir, que, almenys, aquella persona ja ens haurà vist dos cops, que, si li han sorgit dubtes, ens els pot tornar a demanar; i que, si no ho veu clar, encara es pot fer enrere.


PERÒ ÉS CAR ANAR AL NOTARI, O ALMENYS AQUESTA ÉS LA PERCEPCIÓ QUE SE’N TÉ? Com t’he dit, tots els notaris cobrem el mateix: els preus els marca la llei. Però nosaltres cobrem per document firmat, no per assessorament, i això la gent ho ha de tenir clar. És a dir que, si per exemple, en l’acte de transparència de la hipoteca, no cobrarem l’assessorament. Només cobrem la firma l’acta on assegurem que el client ha pogut llegir tota la informació i que ha rebut assessorament abans de firmar-la.

“La principal tasca d’un notari és el control de la legalitat per evitar conflictes”


MÉS ENLLÀ D’AIXÒ, I DELS TESTAMENTS QUÈ FEU? També fem regularitzacions de cabuda, és a dir, en finques rústiques on la superfície que diu el cadastre no és correcta, fem la regularització perquè la realitat coincideixi amb el registre. Vinculat al que dius del testament, a Catalunya també hi ha la figura del pacte successori, que és molt interessant i del qual se’n firmen molt pocs. Aquest és útil per a successions en empreses amb particularitats. El pacte, a diferència d’un testament, un cop firmat ja no es pot canviar si no és amb el consentiment de totes les parts.
Des de fa uns anys, també podem fer casaments i parelles de fet. A més, com que al registre civil estan molt col·lapsats, des de fa un temps podem fer jures de nacionalitat. En aquest cas, la diferència és que al registre civil és gratuït i al notari has de pagar.


TOT AIXÒ TRENCA UNA MICA AMB L’IDEA QUE TENIM DE PER A QUÈ SERVEIX UN NOTARI. Jo crec que el notari és una figura molt desconeguda per a la majoria de gent. Per exemple, podem fer aixecaments d’atestats de finques on hi hagi desperfectes, com faria un pèrit de l’asseguradora. Si aquest no pot venir de seguida i cal arreglar els desperfectes, els notaris podem aixecar una acta notarial amb els danys, que té validesa per a l’assegurança.
Després de la DANA a València, els notaris de tot l’Estat ens vam ajuntar per oferir aquest servei de manera telemàtica i gratuïta.


PER QUÈ ET VAS DECIDIR A FER-TE NOTARI?
Mira, en el meu cas va ser una vocació tardana. Jo vaig estudiar Direcció i Administració d’Empreses, però vaig començar a treballar en una auditoria i vaig veure que allò no era el que m’agradava. Així que vaig decidir estudiar Dret i, després, em vaig posar a opositar.
Les oposicions a notari són de les més difícils que hi ha a l’Estat. La mitjana d’anys d’estudi és de set amb una dedicació exclusiva. Jo vaig anar fent. A mig camí, vaig haver-me de posar a treballar i durant un temps ho vaig combinar tot, però era molt difícil. Així que, finalment, vaig decidir treballar i estalviar, i llavors em vaig polir tots els estalvis en els últims cinc anys d’opositor. Però, des del principi, tenia clar que volia ser notari a Catalunya.


PER QUÈ?
Perquè hi ha molt pocs notaris catalans: la majoria venen de fora. És una professió molt endogàmica, tot i que és cert que cada cop som més els que no tenim precedents familiars de notaris.
A Catalunya no hi ha gaire tradició notarial, com sí que hi ha a Madrid o Andalusia, on hi ha grans acadèmies d’opositors. Però d’uns anys ençà, el Col·legi Notarial de Catalunya està treballant per canviar-ho, i cada cop som més els opositors catalans.//

EL NOU NOTARI DE PRATS
Cal dir que mai havia anat al notari, així que la imatge que tenia d’un notari (que no tinc massa clar d’on ha sortit) em feia estar un xic intranquil·la.
Vam quedar un dia al matí a la notaria de Prats de Lluçanès, que està situada al carrer de la Lira. Anant cap allà, m’esperava trobar un senyor gran, extremadament seriós, darrere d’un escriptori de fusta amb un llum de taula d’aquells que tenen una pantalla verda al damunt, a dins un despatx lúgubre, amb mobles molt foscos, estanteries plenes de llibres de pell amb lloms gruixuts que abans eren vermells i que el pas del temps els havia enfosquit. Res més allunyat de la realitat.
En Lluís em va rebre amb un gran somriure; la seva amabilitat i la tranquil·litat amb què parla de seguida et fan confiar en ell. Suposo que és una cosa bona, tenint en compte la feina que té.
Vam xerrar gairebé una hora en una sala amb finestres que deixaven entrar tota la llum del dia, amb una taula central ovalada, on em va anar explicant per què havia decidit fer-se notari, quin camí havia seguit per arribar-hi i què era i feia ben bé un notari. Sense presses, assegurant-se que no es descuidava res. I, sobretot, assegurant-se que a mi em canviava la imatge de notari que fins aquell moment tenia al cap.//

Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Ara mateix, que acaba de néixer el meu fill i tot just té un mes de vida, et diria que la felicitat és qualsevol dia tranquil en família. Moments senzills, però plens de sentit.
Un lema: Crec profundament que sense coneixement no hi pot haver judici crític. I sense aquest, és molt difícil avançar com a persones i com a societat.
Una afició: Caminar per la natura, acompanyat d’una bona conversa. És la millor manera de desconnectar

Entrada similar