Lluís Parareda, insubmís
[et_pb_section admin_label=»section»][et_pb_row admin_label=»row»][et_pb_column type=»3_4″][et_pb_text admin_label=»Text» background_layout=»light» text_orientation=»left» use_border_color=»off» border_color=»#ffffff» border_style=»solid» text_font_size_last_edited=»on|desktop» custom_margin=»10px|20px||20px» custom_margin_tablet=»|||20px» custom_margin_last_edited=»on|desktop» text_font_size=»16″ text_font_size_phone=»13″ text_line_height=»1.8em»]
La Festa Major de Prats de Lluçanès d’enguany va donar protagonisme a la situació política que viu la Comunitat Autònoma de Catalunya a rel de l’anomenat Procés sobiranista/independentista i a l’aplicació de l’anomenat article 155 de la Constitución española, una mena de llei de l’embut, amb un embut fet a mida dels aplicadors. Per fer-ho, coincidint amb la situació de presó i exili que viuen diferents dirigents polítics i d’entitats, es va convidar el Lluís Parareda, pradenc de naixement i de vivències i creixement, actualment resident a la zona del Voltreganès, que fes el pregó.
El Lluís havia estat empresonat per haver format part activa del moviment per a la insubmissió, una iniciativa social, popular, que buscava, a través de la desobediència activa, acabar amb la “mili” i tots els invents de pa-sucat-amb-oli creats per intentar impedir-ho.
El paral·lelisme buscat pel Consistori pradenc triant el pregoner del 2018 era clar i entenedor: Catalunya torna a tenir presos polítics.
Tot i la brevetat de l’espai, m’agrada poder plantejar alguna reflexió per a qui tingui ganes de pensar-hi. Així, crec que cal destacar la proposta de l’ajuntament perquè, a banda d’altres consideracions, representa restituir la dignitat institucional sobre el cas del Lluís i altres insubmisos de la localitat. Una dignitat que l’ajuntament d’aquell moment, presidit pel senyor Ramon Vall, de forma semivitalícia, va negar-se i va menystenir i menysprear cap als joves desobedients però també cap a les seves famílies, i especialment cap a la mare del Lluís. Per aquest motiu, només, cal aplaudir la decisió.
Un altre aspecte important és adonar-se, com deia Joan Brossa, de la força que té el poble, perquè, malgrat penjamedalles de torn, la “mili” es va acabar per la fermesa i la decisió dels insubmisos, que van portar el compromís i la desobediència fins les darreres conseqüències, i sense buscar excuses ni abans, ni durant, ni després de rebre la repressió de l’Estat.
En aquest sentit, i tenint en compte la situació que vivim, caldria que per a molts fossin un mirall i no únicament un record èpic i/o romàntic.
I, finalment, a banda que cal no reduir la història i que de persones preses per raons polítiques, als Països Catalans, n’hi ha hagut des del Pacte del 78, cal entendre que si un país vol anar endavant i assolir la plena llibertat i projectar-se de forma emancipada al món, només ho pot fer si es mostra segur dels seus objectius i disposat a fer-los realitat fins a les darreres conseqüències, com va demostrar la gent, enllà de polítics calculadors, els dies 1 i 3 d’Octubre de 2017. La insubmissió ens mostra el camí.
[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=»1_4″][et_pb_image admin_label=»Image» src=»https://larella.cat/wp-content/uploads/2017/10/opinio_aleix.jpg» show_in_lightbox=»off» url_new_window=»off» use_overlay=»off» animation=»left» sticky=»off» align=»left» force_fullwidth=»off» always_center_on_mobile=»on» use_border_color=»off» border_color=»#ffffff» border_style=»solid»] [/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
