Marissa Martínez es queda a les portes del Secretariat Nacional de l’ANC

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_line_height=”1.8em”]

Si no estigués disposada a anar a presó, no m’hi hagués presentat… Amb aquestes contundents paraules la Marissa Martínez Olivera, candidata al Secretariat Nacional de l’ANC i veïna del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, es reafirmava en el seu compromís cap a l’assoliment de la independència de Catalunya.
El passat 17 de març l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar les eleccions al Secretariat Nacional, la guanyadora de les quals ha sigut Elisenda Paluzie i Hernàndez amb un total de 5.062 vots. La candidata lluçanesa, que ha rebut 1.684 vots, s’ha quedat a tan sols cinc posicions dels 25 primers. Preferiria ser independent abans que em toqui entrar, cosa que passaria si es produeixen al voltant de 10 dimissions durant la legislatura. Preferiria que es dissolgués l’Assemblea ja que significaria que ha acomplert el seu propòsit.  Per ella, els resultats han sigut força positius sobretot tenint en compte que vinc de fora i que no he mencionat el meu compte de Twitter durant la campanya electoral. Martínez té més de 10.000 seguidors a Twitter  en el seu compte @M_BrokenLeg.
Aquestes eleccions no han estat exemptes de polèmica. Hi ha hagut candidats que han estat desqualificats perquè la junta electoral ha cregut que incomplien les normes. La Junta és massa rígida en l’observança de les seves pròpies normes i n’és presonera, de la seva pròpia rigidesa, diu la Marissa. Espero que hi hagi el seny suficient per no repetir errors passats i que esdevingui l’Elisenda Paluzie, la més votada amb una diferència de gairebé 2000 vots respecte el seu competidor més pròxim, l’escollida definitiva pel seu gran prestigi tant nacional com acadèmic i la seva gran capacitat de lideratge.
La Marissa té clar que fan falta certs canvis metodològics en l’Assemblea. Necessitem agilitzar, necessitem renovar-nos, necessitem joventut mental per adaptar-nos als nous temps. Creu que la clau està en potenciar el treball en equip, delegant en favor de les Assemblees Territorials i així aconseguir el dinamisme del qual els CDR, molt més petits en termes d’afiliats, sí gaudeixen, per mantenir viva la flama, a més a més d’estar tecnològicament a l’avantguarda per aconseguir que les comunicacions siguin més efectives i fluïdes entre els membres.
Per la seva part, ella seguirà defensant i promovent la cultura i el dret catalans a l’autogestió ja sigui a través de les xarxes socials o participant de les diferents organitzacions vinculades a aquest fi.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]