PUIG CIUTAT – Un món de renom
ROBERT TAMBA
Una tasca de fons que és de molta importància per al reconeixement i la validació de la investigació realitzada en un jaciment arqueològic és la publicació d’articles científics. Són articles curts d’entre 5.000 i 20.000 paraules on cada frase ha d’estar recolzada per les dades presentades o per referències bibliogràfiques a altres articles o llibres (cites).
El nombre d’articles i l’impacte de les revistes on estan publicats poden determinar un avenç acadèmic o l’import d’una subvenció atorgada. L’impacte és un indicador que permet tenir una idea del públic que llegirà l’article i de les possibilitats que pot tenir de generar cites. Es calcula a partir del nombre de cites bibliogràfiques que els articles d’una revista han generat en els dos últims anys. Com es pot intuir, aquí el paper de la llengua no juga al nostre favor, ja que la majoria de les revistes d’alt impacte són en anglès.
Les publicacions científiques constitueixen la via principal de difusió i de creixement d’un projecte pel seu reconeixement acadèmic i científic. Ara bé, és un procés minuciós que pot arribar a ser molt lent. Primer requereix una immersió en la bibliografia de tot el que ja s’ha publicat sobre el tema. Després s’ha de construir el discurs per presentar les problemàtiques i objectius de la recerca, amb una part de discussió i de conclusions finals on es detallen les aportacions a la comunitat científica. Una vegada redactat l’article, s’envia a la revista seleccionada per ser avaluat.
La revista forma llavors un comitè de revisió de tres a quatre persones especialitzades en la temàtica abordada. Cada membre presenta una ressenya sobre l’article presentat. Ha d’incloure una recomanació a la revista de si l’article és (1) publicable amb modificacions menors, és a dir, després de corregir algunes faltes o modificar figures, (2) publicable amb modificacions majors: en aquest cas sovint es demana reestructurar part de l’article o completar alguna secció o, (3) no publicable perquè els continguts no presenten prou elements de confiança o per no correspondre a la línia editorial de la revista. Aquest procés es repeteix fins a aconseguir la decisió final de publicació o no publicació. Així que el temps i els esforços invertits no garanteixen una publicació final. I arribats aquí, encara s’ha d’esperar que l’article es publiqui, si és que s’ha aprovat.
Queda evident que les publicacions científiques, tot i ser necessàries tant per a la investigació mateixa com per al reconeixement del projecte, constitueixen una inversió considerable de temps. Trobar el balanç per fer aportacions significatives a la comunitat científica sense perdre’s en una cerca on sempre es pot anar més lluny i millorar el discurs és clarament la part més complicada d’aquesta tasca.//
