Que el llegir no ens faci perdre l’escriure

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”3_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_font_size_last_edited=”on|desktop” custom_margin=”10px|20px||20px” custom_margin_tablet=”|||20px” custom_margin_last_edited=”on|desktop” text_font_size=”16″ text_font_size_phone=”13″ text_line_height=”1.8em”]

Quan vaig començar a estudiar Periodisme, tenia una gravadora d’aquelles de cinta de casset, enviava les cròniques a El9Nou per fax i quan era a Barcelona trucava a casa des d’una cabina telefònica perquè no tenia mòbil. El primer correu electrònic que vaig tenir va ser el que ens va facilitar la universitat. L’anava a consultar des de la sala d’ordinadors de la facultat, on habitualment hi havia cua perquè era pràcticament l’única forma d’accedir a Internet i perquè la gent no tenia portàtils com ara –i menys smartphones–.

Sembla que us estigui parlant de la Prehistòria, oi? Doncs d’això no fa ni 20 anys! No vull semblar una iaia, però déu n’hi do la revolució tecnològica que hem viscut els últims temps. Segur que els més joves no han vist mai un fax i menys utilitzat una cabina de telèfons, que estan en perill d’extinció. I sé de gent que ha prescindit del telèfon fix a casa perquè amb el mòbil ja en té prou. Ah, i això d’escriure correus electrònics ja no es porta. Massa lent, diuen. Deu ser que ja no ens recordem de quan enviàvem cartes per correu postal…

Les nostres formes de relacionar-nos també han canviat. Quedem per Whatsapp, donem a conèixer les nostres opinions per Twitter i veiem les fotografies dels nostres viatges per Facebook i Instragram. I això de les xarxes socials ja no és només cosa de joves. M’encanta veure com la gent gran està a l’última i té també el seu telèfon mòbil amb les seves xarxes socials!

Pel que sembla, la cosa no s’atura aquí. Cada dia hi ha noves aplicacions i funcionalitats que ens permeten fer allò més impensat. És sens dubte una revolució social sense precedents que fa que estiguem tots interrelacionats, independentment de la part de món en què vivim.

Dit tot això, penso que de vegades no acabem de fer un bon ús d’aquesta tecnologia. A veure, no em mal interpreteu, que per res del món vull tornar al fax, a les cintes de casset o a les cabines de telèfon! És només, com diu la dita popular, que el llegir no ens faci perdre l’escriure. Que estar pendents del telèfon no ens privi de llegir una bona novel·la, de quedar amb els amics cara a cara i fer una bona xerrada o de disfrutar del viatge que fem per vacances. Tot és qüestió d’equilibris.

Per cert, jo cada vegada em recordo de menys números de telèfon. I vosaltres?

[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″][et_pb_image admin_label=”Image” src=”https://larella.cat/wp-content/uploads/2018/07/annagorchs.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” animation=”left” sticky=”off” align=”left” force_fullwidth=”off” always_center_on_mobile=”on” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”] [/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]