Sobremunt surt del projecte de la portada d’aigües del Ter

L’equip de govern diu que la portada respon a una necessitat privada feta amb recursos públics

L’Ajuntament de Sobremunt ha decidit desvincular-se del projecte de la portada d’aigües del Ter cap al Lluçanès. Des de l’equip de govern expliquen que la redacció del projecte es va fer sense cap referència a un informe de necessitats ni tampoc a l’impacte ambiental que tindria una possible actuació.
Afegeixen que en un context d’emergència climàtica, on els períodes de sequera seran cada cop més habituals, cal apostar per fer un ús més racional i sostenible de l’aigua. També argumenten que cal caminar cap a un model de desenvolupament socioeconòmic que sigui sostenible mediambientalment i que tingui en compte els recursos de cada territori. Alhora, afegeixen que no es pot continuar apostant per determinats models de macroindústria agroalimentària que no s’ajusten al territori ni als seus recursos hídrics.
És per aquests motius que l’Ajuntament de Sobremunt ha decidit desvincular-se d’aquesta portada d’aigües que respon “a una necessitat privada feta amb recursos públics i això no ens semblava ni responsable ni ètic”.
El consum d’aigua al Lluçanès destinat a les activitats econòmiques, principalment granges i indústries, ha crescut un 65% entre el 2010 i el 2020, passant dels 300 mil m3 als gairebé 500 mil m3, segons dades de l’ACA.

El projecte té un cost estimat de 5,5 MEUR

Reunió amb la Diputació de Barcelona per buscar finançament

El mes de febrer l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) va atorgar una subvenció de 3,9 milions d’euros, que cobria el 71% del cost total de l’execució de la portada d’aigües, que es calcula que serà de 5.456.871 euros. El 29% restant, 1.545.859 €, era la part que pagaven els fins llavors 8 municipis que formaven part del projecte.
Per tal de trobar finançament per pagar aquest 29%, els alcaldes del Lluçanès que formen part del projecte, juntament amb el president del Consell Comarcal d’Osona i altres consellers, es van reunir amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín per parlar de futures inversions per garantir el subministrament d’aigua. Marín es va comprometre a estudiar el projecte i va refermar el compromís de la Diputació cap als ajuntaments de la província.
La renúncia de l’Ajuntament de Sobremunt, obligarà a la resta d’ajuntaments que formen part del projecte de la portada d’aigües (Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Olost, Sant Martí d’Albars, Sant Agustí de Lluçanès i Oristà) a assumir, segurament, la part del cost que corresponia a aquest municipi. Aquesta, segons els càlculs fets el 2019, és de poc més de 40 mil euros. Tanmateix, en una reunió feta a principis d’abril d’aquest any on van participar els ajuntaments lluçanencs interessats per a portada d’aigües del Ter, el Consell Comarcal d’Osona i Aigües Osona, ja es va parlar que possiblement hi hauria un augment de costos d’entre un 15% o un 20% del total de l’obra.
Però més enllà dels costos de l’obra en si, algunes veus ja comencen a preguntar-se com es pagarà el sobrecost energètic que suposarà mantenir en funcionament aquesta nova instal·lació. Actualment, l’increment de preu del kilowatt / hora, ha fet augmentar els costos de funcionament dels pous de Vilaseca un 293%. Fins ara aquest increment l’han assumit les administracions, si ve diuen que si el preu de l’electricitat continua pujant, aquest acabarà repercutint sobre el preu de l’aigua.

Lluçà el primer ajuntament que va dir no a la portada

Durant la sequera dels anys 2006 i 2007 es van construir les connexions, a vegades provisionals, de la majoria de municipis cap als pous de Vilaseca.
L’any 2014, s’hi incorporaven definitivament els municipis de Sant Martí d’Albars, Sant Agustí i Santa Creu (com a nucli del municipi d’Olost). També ho havia de fer Lluçà, però finalment va decidir desmarcar-se del pla.
La llavors alcaldessa, Eva Boixadé, ja expressava els seus dubtes al voltant de la portada d’aigua dels pous de Vilaseca a Lluçà (i també del Ter al Lluçanès, projecte que encara no tenia ni terminis ni finançament, però del que ja se’n començava a parlar). En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Lluçà es posava en dubte que tota l’aigua fos exclusivament per ús de boca.//