TERCERA ONADA DE CALOR CONSECUTIVA
FRANCESC COMES
Tot just estem acabant la primera quinzena de juliol i ja patim la tercera onada de calor consecutiva. Si més no en l’àmbit de Catalunya, perquè si ens regim pels llindars de calor que publica anualment el Servei Meteorològic de Catalunya (vegeu peu de pàgina), al Lluçanès no sempre complim els criteris tècnics per considerar que patim l’onada de calor anunciada pels mitjans oficials.
Sigui com sigui, però, la veritat és que vivim un període llarg i angoixant de temperatures altes, molt per sobre les mitjanes climàtiques conegudes i sembla que encara no hem tocat sostre (dades a dia 14). La mitjana mensual, malgrat que la segona quinzena és estadísticament més càlida que la primera, i per tant encara ha de pujar més, ja està en valors molt superiors als normals. Perafita, per exemple, està en una mitjana mensual de 25,75 °C (mitjana 21,30 °C, +4,45 °C), Prats 26,42 °C (mitjana 22,31 °C, +4,11 °C), Alpens 26,80 °C (mitjana 23,10 °C, +3,70 °C) o Olost – Lliscàs 25,80 °C (mitjana 22,46 °C, +3,34 °C). Les màximes tot i no haver arribat a rècords històrics, han estat extraordinàriament altes de manera sostinguda. Els catorze primers dies de juliol les màximes han estat superiors a 30 °C (a excepció de St. Agustí – els Munts amb tretze dies i St. Bartomeu i Sobremunt – Sta. Llúcia amb dotze dies) que si els sumem als dies de juny amb les mateixes màximes, tenim que, en la majoria d’estacions, portem més de trenta dies consecutius amb aquests valors tan elevats. Però si encara afinem una mica més, veurem que no només hem superat els 30 °C, sinó que la majoria dels dies hem estat per sobre els 35 °C com per exemple St. Boi que ho han estat tretze dies, Oristà i Merlès que ho han estat dotze dies o St. Martí i Olost – Lliscàs amb onze dies.
Les mínimes també han estat molt altes, amb nombroses nits de maldormir, les anomenades nits tropicals (mínima absoluta ≥ 20,00 °C), que malauradament ja no són cap excepció. La variabilitat és, però, molt alta depenent de la ubicació de l’estació, ja que l’orografia i l’altura en són els condicionants principals. Lluçà se n’ha endut la pitjor part amb deu dies, seguit de ben a prop per Sobremunt – Sta. Llúcia i St. Agustí – els Munts amb vuit dies. Sant Martí i Merlès han estat més afortunats i no n’han tingut cap.
A aquesta calor desmesurada hi hem d’afegir que també fa molts dies (més de trenta, en la majoria d’estacions) que no tenim precipitacions significatives, que sumat a les humitats baixes que hem tingut la majoria dels dies, ens dona un panorama de sequera i vegetació amb un estrès hídric que fa augmentar de manera molt preocupant el risc d’incendi.//
Si una cosa sembla que no té discussió és que les onades de calor cada vegada seran més freqüents. Aquest any n’és un bon exemple. Però a què ens referim exactament quan parlem d’onada de calor?
De manera simple i esquemàtica el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ho defineix com a un període prolongat amb una calor excessiva que se situa clarament per sobre la mitjana climàtica un mínim de tres dies consecutius. El problema és definir que entenem per “calor excessiva”, ja que les mitjanes climàtiques són molt diferents depenent de la situació geogràfica a la qual estiguem o ens referim.
Per tant, aquest llindar (anomenat tècnicament percentil 98) es calcula agafant totes les màximes i mínimes dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims quinze anys, i extreure’n les temperatures que només queden superades pel 2% dels registres. No és un càlcul fàcil, doncs, el més aconsellable és consultar els llindars que publica el SMC anualment, tot i que generin dubtes de fiabilitat, com a mínim, en els municipis que no tenen registres històrics.//
