La transició energètica al Lluçanès es desplega amb contundència

En destaca la crescuda exponencial de les instal·lacions d’autoconsum així com el desenvolupament de noves comunitats energètiques

L’emergència climàtica avança i els seus símptomes es fan palesos a tot el món, sigui en forma de conseqüències directes o de polítiques més o menys dràstiques que tenen la intenció de mitigar aquestes conseqüències. D’uns anys ençà el món occidental està immers en un procés de transició energètica que sembla tan necessari com, de vegades, costós i feixuc d’aplicar.
Si bé ara fa dos anys publicàvem un reportatge explicant les particularitats que aquest procés podria tenir al Lluçanès (Vegeu Rella nº500), avui volem repassar quin és l’estat actual d’aquesta situació, que en qüestió de mesos ha viscut avenços importants.
A nivell de país, els terminis establerts segueixen essent els mateixos que va marcar la UE: que l’any 2030 el consum d’energia renovable sigui del 50% i que el 2050 ho sigui del 100%, incloent-hi també el transport i la mobilitat. A Catalunya, la regulació d’aquest procés està emmarcada en la Llei del canvi climàtic aprovada l’any 2017, així com el Reial decret del 2019 sobre l’autoconsum d’energia, ambdues complementades per un altre decret, aprovat l’any 2021, amb el qual el Govern ha volgut corregir alguns serrells que resultaven poc precisos.

La Generalitat té l’objectiu de reduir la dependència energètica exterior un 85% abans del 2050

A més, el passat mes de juny el Govern també va aprovar el full de ruta que ha de marcar com assolir aquesta descarbonització i apropar-se a la sobirania energètica; en destaca l’objectiu de reduir la dependència energètica exterior del 94% actual a un 8%, per la qual cosa es calcula que caldrà instal·lar gairebé 60.000 MW de renovables nous fins a l’any 2050 (segons dades de l’Idescat, l’any 2020 la producció d’energies no renovables a Catalunya va ser de 36.329 Gw/h, mentre que la de renovables de 8.085 Gw/h, representant, l’energia solar, només el 5% de la totalitat).
És important recalcar, també, que aquest informe parla no només de substituir energies d’origen fòssil per renovables, sinó que es tracta també de “consumir menys energia i d’aprofitar millor la que consumim”, perseguint l’estalvi i l’eficiència energètica. Segons aquest full de ruta, cal reduir fins a un 30,3% el nostre consum d’energia abans de l’any 2050.

Consums i administracions locals

Malgrat aquesta previsió del Govern, però, la realitat és que el consum d’energia no ha parat d’augmentar en les darreres dècades. Segons dades de l’Idescat, l’any 2019, el consum d’energia al Lluçanès va ser de gairebé 70.000 MWh i es va distribuir de la següent manera: la major part, es consumí en usos domèstics (34,7%), seguida del sector terciari (26,1%) i del sector industrial (23,4%). El sector ramader, representà un 15,5%, i l’altre 0,3% restant s’atribuiria a la construcció.
En aquest sentit, molts ajuntaments contragueren en anys anteriors compromisos per una reducció del consum de l’energia així com per un ús més eficient d’aquesta, recollint mesures específiques als seus respectius Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), emparats pel Pacte de les Alcaldies pel Clima.
Així doncs, moltes de les actuacions arquitectòniques i de manteniment d’infraestructures que s’han anat duent a terme en la darrera dècada als pobles del Lluçanès responen, entre altres coses, a la cerca de certes millores en la gestió energètica, com la remodelació d’equipaments públics o la instal·lació de plaques solars. És cert, però, que aquest pacte es remunta quinze anys enrere, i que a dia d’avui, existeix certa disparitat en l’actualització d’aquests informes per a la transició energètica als ajuntaments.
Altres mesures que s’apliquen a la majoria de pobles són les bonificacions fiscals de diferents impostos en el cas de les instal·lacions d’autoconsum, així com la facilitació dels tràmits per a dur-les a terme.

La instal·lació a la teulada del Casal de la Gent Gran d’Olost.//
F: Olost i Santa Creu Sostenible SCCL

L’explosió d’instal·lacions d’Autoconsum

El fenomen de l’autoconsum és un altre dels trets indestriables d’aquesta transició energètica. Es tracta de l’ús, per part d’un o diversos consumidors, d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de generació pròximes a les de consum i associades a elles. Aquestes instal·lacions poden ser aïllades o connectades a la xarxa (la gran majoria corresponen a aquesta segona opció), i des de l’aprovació de la llei 16/2017 del canvi climàtic, el marc legal sobre producció i consum d’energia s’ha anat adaptant a les necessitats de la població per tal de facilitar aquest tipus d’instal·lacions, les quals han viscut un creixement exponencial que es podria qualificar de veritable explosió.

En dos anys, el nombre d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum al Lluçanès s’ha multiplicat per deu

Segons dades de l’Observatori de l’Autoconsum, actualment aquest tipus d’instal·lacions es destinen sobretot a l’ús domèstic de l’energia (un 44,7%), seguidament de l’ús industrial (25%), i a altres usos secundaris.
A la taula podem veure, en dades força actualitzades, la quantitat d’instal·lacions d’autoconsum registrades a l’administració que tenim actualment al Lluçanès.
En dos anys, el nombre d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum al Lluçanès s’ha multiplicat per deu, passant de 32 a 333. Així mateix, la suma de totes les seves potències resultaria en 3920 Kwp, els quals permetrien, en condicions molt específiques, generar prop de 1125,5 MW d’energia anuals.
La major quantitat d’aquestes instal·lacions es troba a Prats, tot i que si ens fixem en la potència que acumulen, el poble que actualment pot generar més energia a partir d’instal·lacions d’autoconsum és Oristà.
Aquesta tendència es manifesta de forma general a tot el territori Català; les instal·lacions catalanes suposen gairebé un 60% de les que E-Distribución, una de les grans distribuïdores de l’Estat, ha gestionat. A més, en qüestió de mesos, l’autoconsum ha crescut prop d’un 75% a Catalunya, accentuant sobretot l’autoconsum col·lectiu, és a dir les comunitats energètiques.

De moment, poca presència de macroparcs

Tal com dèiem anteriorment, l’actual full de ruta que el govern ha elaborat per a guiar aquest procés de transició energètica ja preveia que, amb els consums actuals, caldrà destinar com a mínim un 2,5% del territori català als “usos energètics”, que entre altres coses, implica infraestructures d’importants extensions per a la generació d’energies renovables. Una d’aquestes infraestructures, de les més polèmiques, són els parcs fotovoltaics de gran magnitud, altrament coneguts com a macroparcs. Aquesta polèmica ve perquè, si bé poden generar grans quantitats d’energies renovables, de no ser ben administrats, també poden generar un impacte negatiu al territori i a la biodiversitat, a més de perpetuar un sistema de comerç de l’energia dominat per grans multinacionals.

No s’ha contemplat la instal·lació de cap macroparc (més de 10ha), però sí de mida més reduïda

Al Lluçanès, de moment, no s’ha contemplat la instal·lació de cap macroparc solar (més de 10 ha), però sí que hi ha hagut diverses sol·licituds per a la instal·lació de parcs de mida més reduïda. Tot i així, la gran majoria s’han desestimat, i a hores d’ara només hi ha en funcionament el parc d’autoabastament de la fàbrica que Tarradellas té a Olost. Aquest parc ocupa 1,39 ha i s’ha construït sobre sòl no urbanitzable, relacionat directament amb la fàbrica.
Aquesta és la mateixa situació de la majoria dels parcs que trobem actualment a Osona, com el de Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga, tot i que hi havia alguna sol·licitud sobre la taula de macroparcs, finalment no autoritzada. Al Bages, en canvi, sí que se’n troben de més grossos.
No obstant, la majoria dels parcs i els de més gran extensió es troben, actualment, al Sud i a l’Oest de Catalunya. //

Les comunitats energètiques prenen el timó

Al Lluçanès hi ha cinc comunitats energètiques actives, però totes pateixen les traves burocràtiques i les lentituds del procés legal per a generar i repartir energia solar

El grup impulsor de la comunitat energètica d’Oristà després de registrar la cooperativa davant el notari.//
F: La Gavarresa SCLL

Un altre dels fenòmens associats a la sobirania energètica per part de la població són les comunitats energètiques, és a dir, cooperatives de consum on els socis s’alien per accedir a l’energia de forma més fàcil i econòmica. Les primeres cooperatives d’energia estaven encarades a la compra d’energia verda a d’altres distribuïdores, però a hores d’ara el pal de paller de les comunitats energètiques és produir la pròpia energia, amb la possibilitat de comercialitzar-ne l’excedent. La idea d’apostar per instal·lacions comunes enlloc de posar plaques a cada casa ja permet abaratir costos, però actualment, a més a més, moltes comunitats energètiques compten amb el suport dels seus respectius ajuntaments, així com la possibilitat de finançar projectes amb subvencions públiques i amb l’assessorament de cooperatives de segon grau com Osona Energia o de l’Agència Local d’Energia, en el cas del Lluçanès. Tal com explica Gil Salvans, alcalde d’Olost i responsable tècnic de l’ALEO, “els ajuntaments n’incentiven la creació i la promoció i faciliten algunes instal·lacions, però la idea d’aquesta eina és que la població es pugui empoderar i autogestionar-ne el funcionament”.

Els ajuntaments incentiven les comunitats, però funcionen gràcies a la implicació de la gent

Tanmateix, si bé l’autoconsum particular ha crescut exponencialment, la creació de comunitats energètiques esdevé lenta i feixuga perquè sovint es troben amb traves burocràtiques i tècniques. En aquest sentit, la legalització i posada en marxa de les instal·lacions que han d’utilitzar depèn, entre d’altres, de l’aprovació de les empreses distribuïdores. I sovint, aquesta aprovació tarda a arribar, o es troba amb la interposició d’obstacles administratius, d’expedients que es perden o de terminis que s’esgoten sense previ avís. Tot plegat, genera un clima de mala maror que ha esdevingut, en més d’un cas, en la presentació de denúncies o expedients, una paperassa que normalment assumeixen les cooperatives de segon grau.
En el cas del Lluçanès, actualment, hi ha 5 comunitats energètiques constituïdes i en funcionament.
A Alpens, la cooperativa ja porta gairebé un any constituïda. Actualment, té una cinquantena de socis i encara se’n poden apuntar de nous. L’Ajuntament té previst cedir-los les instal·lacions de sobre la Fàbrica vella, de 80 kw, durant vint-i-cinc anys renovables; un cop signat el conveni, tècnicament, sols falta l’escomesa i la legalització de la instal·lació, aspectes que depenen d’Endesa i que poden trigar a arribar, tot i que des de la cooperativa compten que el primer trimestre de l’any vinent ja estigui tot operatiu.
És un cas similar al d’Olost i Santa Creu Sostenible: la comunitat té avui en dia prop de 120 socis, i s’espera que abans de finals d’any comencin a funcionar les instal·lacions que també ha cedit l’Ajuntament i que ja estan construïdes i a punt de connectar: 100 kW al pavelló, 50 kW a Santa Creu i 25 kW sobre el casal d’avis.

A Olost i Alpens ja s’han construït les primeres instal·lacions comunitàries, que han d’entrar en funcionament aviat

En els altres tres casos, Lluçà, Oristà i Prats, les comunitats estan a l’espera de construir les primeres instal·lacions. A Oristà, per exemple, la comunitat compta amb 10 socis fundadors i una cinquantena de noves incorporacions, i estan pendents que comencin les obres per instal·lar 75 kW entre Oristà mateix i la Torre, gràcies a una subvenció d’uns 30.000 € rebuda de fons europeus. Les obres haurien d’arribar, com a molt tard, a principis de l’any vinent.
A Prats, la comunitat es va constituir fa un any i mig i faran la primera instal·lació aviat, en aquest cas, en una teulada privada (64 kW), pagant un lloguer al propietari. Ja tenen el finançament i el punt de connexió aprovat, i sols falta l’aprovació de l’ajuntament, que compten que arribi en breu. Un cop ja funcioni, es tornaran a reunir en assemblea general per decidir com es reparteixen aquesta energia, per buscar la implicació de nous socis (en total en són 55) i també per continuar buscant teulades on seguir fent noves instal·lacions, ja que fins ara no els ha estat fàcil trobar-ne. De fet, estan en converses amb l’Ajuntament per trobar una solució, i estan oberts a poder col·laborar amb altres veïns, perquè també han rebut una subvenció europea que els permetrà finançar part de les noves instal·lacions (en aquest cas, d’uns 430.000 €).
Finalment, pel que fa a Lluçà, la comunitat energètica encara està en una fase molt inicial. Sols compta amb els 10 socis fundadors, perquè està pendent d’aprovar un acord amb l’Ajuntament per a utilitzar unes instal·lacions projectades en equipament públic: sobre el mateix edifici de l’Ajuntament i sobre el local social (un total de 49 kW que serviran per a alimentar el centre de transhumància i els usuaris de la cooperativa). Aquest acord encara s’ha de signar, però tant el govern com la cooperativa destaquen la bona voluntat i les ganes de fer-ho funcionar. L’acord està pendent del desbloqueig burocràtic del projecte, i esperen poder-ho arrencar durant la primera meitat de l’any 2024. D’altra banda, es projecta també una coberta fotovoltaica sobre la pista poliesportiva, però s’espera que aquesta instal·lació encara trigui més a arribar. Un cop funcionin tots els projectes, el poble de Lluçà es podria acostar a l’autosuficiència energètica, però es troba amb un altre problema: les instal·lacions d’autoconsum només poden abastir en un radi de 2 km, i això resulta problemàtic en pobles tan disseminats. Glòria Colom, alcaldessa, es mostra convençuda que aquesta llei tard o d’hora haurà de canviar.

S’han rebut subvencions de fons Europeus que els permetran finançar instal·lacions de magnitud important

Altres ajuntaments, com els de Sant Bartomeu, Sant Boi, Sant Martí o Perafita ho han posat damunt la taula, però encara no han fet passos efectius cap a la materialització de les seves respectives comunitats energètiques.
En resum, doncs, les comunitats energètiques van despertant al Lluçanès, i buscant fórmules d’implementar aquest model segons les particularitats de cada poble. Normalment, els estatuts de cada cooperativa solen ser similars, i es demana una aportació de capital inicial d’entre 50 i 100 € als nous socis. La previsió és que en els pròxims anys aquest model sigui una realitat en creixement, però caldrà voluntat política en tots els nivells per assolir els objectius marcats de cara al 2030 i 2050.//