Nova vida per l’escorxador i la Farinera de Prats, que acollirà una col·lecció de motos
Després de dècades immersa en el silenci, el soroll i la polseguera han tornat a la Farinera de Prats. I no pas perquè les antigues màquines hagin reprès la feina, sinó perquè el nou propietari ha començat les tasques per netejar l’edifici amb la idea d’acabar-lo convertint en el lloc on poder exposar al públic una col·lecció de motos històriques de marques catalanes com Bultaco, Ossa, Sanglas, Montesa, Gas-Gas o Rieju.
L’impulsor de tot plegat és l’arquitecte tonenc Pere Molina, que ja ha treballat en la rehabilitació d’algunes masies del Lluçanès i ara s’ha enamorat de l’encant d’aquesta antiga fàbrica. “Un edifici catalogat, especial, conegut i viscut en el record per la majoria de la gent de l’entorn”, com explica Molina, que també en destaca les dimensions, la ubicació al centre del poble i el seu “interès arquitectònic, que s’adiu plenament amb l’esperit plantejat de recuperació de la memòria”.
La intenció de Molina —que cada setmana s’arremanga unes hores per començar a posar ordre a l’edifici— és que, a més de les motos, la Farinera també pugui acollir un arxiu de fotografies, filmacions, plànols i publicitat relacionada amb el motor. “El potencial d’una comarca com el Lluçanès i el seu entorn, una zona de llarga tradició motorística i amb la capitalitat de Prats de Lluçanès fan un indret immillorable per a una proposta d’aquestes característiques”, destaca el nou propietari de l’edifici.
L’arquitecte preveu guardar una part de l’antiga maquinària com a record del passat industrial del lloc i explica que, després de la neteja integral i la redacció del projecte definitiu, les primeres obres se centraran en la rehabilitació de la teulada i dels tancaments i l’enderroc de les parts afegides a l’estructura original.
Pel que fa a l’antic Escorxador, que també està catalogat i forma part de la finca, Molina voldria ubicar-hi un bar o restaurant on també es puguin projectar pel·lícules o fer conferències relacionades amb la temàtica del projecte.
La notícia del nou rumb dels edificis ha estat molt ben rebuda per part de l’Ajuntament, que ja ha proposat al propietari que, passat l’estiu, les parets de la Farinera acullin la pròxima actuació del Festival de Jazz de l’Intrús.
“És un lloc immillorable per a aquest projecte”
LA RIFA I EL SENYOR NAVARRO
La història de la Muntanyesa, la Farinera, no s’explicaria sense el segon premi de la rifa de Nadal que es va repartir l’any 1906 al Cafè Fumanya, i que va portar la prosperitat al poble. Es va construir l’any següent, el 1907, i durant la guerra civil els republicans hi van calar foc perquè els nacionals que estaven a punt de conquerir el poble no es poguessin aprofitar del gra que hi havia a dins.
Les flames van fer caure una part de la façana i van malmetre greument l’edifici, que no es va tornar a edificar fins a l’any 43. Aleshores hi van començar a manar el Noi Terracuita i el seu fill Josep Espona, jove pradenc que acabaria fundant Pastas Gallo. No va tenir la mateixa sort la Muntanyesa, que va passar per diferents mans fins que va fer fallida i va tancar l’any 1988.
En el cas del “Matadero” o escorxador públic, la data de construcció, 1908, és ben visible a la façana, just al damunt de l’espai que ocupava un vitrall presidit per la torre de l’antic escut de Prats que a hores d’ara està guardat en un magatzem municipal per evitar-ne la degradació. L’edifici va ser una de les idees del farmacèutic Josep Navarro, el senyor Navarro, que va ser alcalde de Prats i tenia clar que calia disposar d’un espai salubre perquè es deixés de sacrificar el bestiar al carrer i a pagès. Com la Farinera, té trets modernistes, i en aquest cas va tancar definitivament l’octubre de 2001.//
