“Per mi la figura més rellevant de la història d’Alpens és Agustí Canelles”
Entrevista a LLUÍS SURIÑACH, autor del bloc dalpens.com
El 5 d’abril de l’any 2010 va néixer el bloc dalpens.com. Des de llavors, el seu creador, Lluís Suriñach, hi afegeix informació històrica d’Alpens. Cada article conclou hores i hores de recerca i treball, i tots els articles evolucionen i s’amplien amb l’obtenció de noves informacions, referències bibliogràfiques i enllaços a altres recursos d’interès. El bloc repassa l’extensa història d’un poble que ha viscut episodis molt remarcables, com la batalla d’Alpens. També hi trobareu altres episodis de les guerres carlines, personatges il·lustres com el forjador Joan Prat o l’astrònom i matemàtic Agustí Canelles i una gran quantitat d’anècdotes històriques. El bloc es complementa amb notícies i fotografies d’esdeveniments de l’actualitat que es celebren al poble, visitables també al seu Facebook i Twitter. A rel de la seva feina amb el bloc, s’ha acabat dedicant a la gestió de pàgines web i xarxes socials.
Ens connectem al Jitsi, una web de videotrucades. Entrevistat i entrevistador som nous aquí. Comencem…
Quan i perquè vas començar el bloc?
Vaig haver de tancar la meva empresa, i en quedar-me sense feina vaig començar-lo a l’abril del 2010, també per fer alguna cosa.
Vaig ser alcalde les dues primeres legislatures, del 79 al 87, i ja tenia força material que havia anat recopilant. Llavors vaig començar a buscar-ne més.
Va ser una experiència nova perquè no havia fet mai cap bloc, ni sabia com es feia. Tampoc sabia ben bé ni què faria.
D’on treus la informació?
Vaig començar amb Google, que si et deixes estimar i li deixes fer el xafarder, a canvi et dóna moltes eines i pots trobar moltes coses. És una mica com el dimoni.
Aquests últims deu anys s’ha digitalitzat molt material de les biblioteques, de manera que cada vegada vaig anar trobant més coses. La qüestió és estar al cas, anar cercant als buscadors de les biblioteques, anar tibant el fil… Em centro en temes d’història del nostre poble. La idea és recollir qualsevol element que formi part d’aquesta història. Hi ha molta cosa.
Consulto pàgines amb reculls de revistes, com l’ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), o l’MDC (Memòria Digital de Catalunya), o l’hemeroteca de la Vanguardia, que és una meravella… Ara també estic mirant un fons de documentació francès, on també hi surten coses d’Alpens. Podem anar a parar a tot el món. Si veig que hi ha una nova biblioteca que ha digitalitzat documents, hi busco “Alpens”. Ho vaig fer a la de Michigan i hi vaig trobar una edició del Quixot on hi havia un peu de pàgina amb una poema que mencionava el poble!
És una feinada, vas fent a estones. A mi em va bé perquè treballo sempre a l’ordinador.
A part de les cerques a Internet, també deus voltar arxius físics…
Sí. Físicament també, on sempre ho he fet és a l’arxiu del Bisbat de Vic, sobretot quan vull contrastar partides de naixement. Sovint fa falta comprovar si les dades que trobo són certes. Normalment tinc la informació un temps a l’espera. Mentrestant vaig recollint més material fins que és una cosa viable, versemblant i es pot començar a treballar per fer un article. Aquest és el procés, una feina continuada.
També obtens informació d’arxius particulars de la gent d’Alpens?
La gent troba documentació i papers antics i a vegades m’ho deixen. Per exemple em ve al cap quan la família de Cal Jolis em van deixar una caixa sencera de documentació, després de fer-me molt pesat. Quan em deixen material sempre ho faig amb aquestes condicions: jo digitalitzo només el material que cregui que pot ser interessant pel bloc, en dono una copia a la família, i sense el seu permís no ho publico. Així la gent es queda tranquil·la.
En aquest arxiu en concret hi vaig trobar un parell de documents que són una meravella. Un d’ells està signat pel “cuarto cuerpo del ejército” i concedeix la “llicència absoluta” a Josep Plans Casals per haver passat 12 anys de servei militar. Va participar a la Guerra d’independència de Cuba, on va anar-hi el novembre del 1895. També hi vaig trobar el manual de “la hermandad del auxilio” que era com una assegurança de suport entre els veïns del poble, de l’any 1920 i una carta del 1943 de la “sección femenina de la falange” en la que s’oferien ous per incubar de la raça Prat Leonarda als pagesos.
Tot plegat, la feina de documentació deuen ser moltes hores… Què et fa seguir endavant?
És molt maco perquè jo mateix ho descobreixo. Cada dia vaig aprenent i recollint nova informació, i quan puc plasmar-ho tot en un article i el puc anar ampliant, m’agrada molt!
Així com m’agrada a mi quan trobo coses que es van escriure fa 200 anys, jo suposo que amb el temps sempre hi haurà algú altre que voldrà saber, i potser trobarà el bloc. Per això miro que estigui rigorosament ben fet.
Jo sempre dic “som on som i no per casualitat”. Som on som perquè hi ha gent abans de nosaltres, al llarg de la història, que ha fet les coses d’una manera.
També t’has dedicat a penjar molts vídeos de festes i esdeveniments de fa 30 anys…
Aquesta és una altra feina que he anat fent. Vaig passar-me 4 o 5 anys anant tot el dia amb la càmera del 1989 a principis dels 90. Era quan era ric i tenia una bona eina per filmar. Vaig anar recollint molta informació. En tornar a Alpens, que no tenia gotes de ganes de voltar ni fer res, em vaig dedicar a digitalitzar-los tots. I llavors els vaig editar. Com que ho filmava tot, també hi havia vídeos de moltes farres… Però el que m’interessava mostrar és la part més documental: com vivíem, com jugàvem, com ens divertíem… les hores que hi vaig dedicar són incomptables! Ara són al meu canal de Youtube.
A part de la feina de documentació, el bloc ha anat evolucionant a nivell tècnic. També ho gestiones tu?
Sí! Aquesta és una de les feines feixugues. La tecnologia va variant. Jo sempre ho he fet amb la plataforma Blogger. Ara potser em passaria al WordPress però costaria molt traspassar-hi tota la informació. El vaig arreglant i editant constantment. He tingut algun entrebanc, com l’any passat, quan vaig passar-lo d’html a htmls, perquè fos més segur. També l’he treballat perquè es pugui consultar amb el mòbil. Podem dir que l’he refet sencer 3 o 4 vegades. A més a més del bloc, penjo documents a ISSUU, i fotografies a Flickr… També és una feina de moltes hores!
I sempre utilitzes xarxes i recursos gratuïts?
Ara gratuït no hi ha res. La gent es pensa que totes aquestes xarxes ho són i no. Només el Facebook, però perquè no en som clients: nosaltres en som la mercaderia.
El Lluís explica que Alpens ha tingut molta rellevància en diversos episodis històrics, i amb un gràfic els entrellaça amb la seva demografia.
Com ha evolucionat la població?
El 1768 Alpens tenia 953 habitants, 10 anys més tard, al 1778 van superar els 1.000 habitants, el màxim històric. Després van venir la Guerra del Francès, les carlinades, la Guerra del Rif… Tot això va fer baixar la població. I l’última baixada ja és en ple segle XX, quan es tanca la fàbrica Vella.
Quin és per tu el personatge històric d’Alpens més remarcable?
Al bloc hi tinc una columna amb tots els personatges il·lustres. Per mi la figura més rellevant pel poble, de totes totes, i de tot el llarg de la història és Agustí Canelles. Nascut el 1765 va ser una eminència. Va fer de tot amb cinquanta i pico d’anys. Fins i tot va col·laborar en la medició del meridià de Greenwich. Al bloc hi trobaràs bibliografia de coses escrites per ell i sobre d’ell. El geni més gran que hem tingut.
De què vas parlar en la primera publicació?
La primera de totes va ser sobre l’obra teatral “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol, que es deia que s’havia inspirat en una visita de l’autor a Alpens. Aquí es va quedar la cosa, encara que després, a mesura que va passar el temps, vaig descobrir que sí que hi havia passat. Gràcies a l’hemeroteca de la Vanguardia vaig trobar que Rusiñol feia una sèrie d’articles, unes cròniques que es deien “Por Cataluña desde mi carro” i va passar-hi el 14 de juliol del 1889. 16 anys després de la famosa batalla d’Alpens. Jo interpreto que va venir aquí precisament per aquest tema, perquè a l’inici de l’article explica que estaven allotjats just davant d’on van matar Cabrinetty.
Podríem dir que aquesta batalla és un dels episodis més importants de la història del poble?
És l’element que ha donat més bibliografia per la història del poble. Va ser una batalla molt sonada: van matar el general més mediàtic dels liberals, el general espanyol, el Cabrinetty. Això va fer que hi hagués una espècie de peregrinació cap aquí de personatges del món de la cultura, més que res per veure l’escenari. A tot Espanya se’n van publicar articles. El poble ja tenia molta història en les altres guerres carlines, però aquesta batalla va tenir una repercussió bestial. Josep Pla també va passar per aquí, i va escriure que en preguntar a la gent què sabien de la batalla d’Alpens, ningú li’n volia parlar, ningú n’hi deia res. Jo imagino que és per la cruesa que va tenir la batalla.
Sobre el general Cabrinetty, n’expliques que va tenir quatre enterraments…
Segons les informacions que he anat recollint, primer el van enterrar a Alpens de pressa i corrents en una fossa comuna, després el van exhumar, netejar i enterrar de nou en un forat separat, després el van portar a Barcelona on el van tornar a enterrar i li fan un gran homenatge, i finalment el va reclamar la família i se’l van emportar a Palma de Mallorca.
D’ell i de la batalla d’Alpens encara ara se n’estudien alguns detalls oi?
Un dels fets de la batalla d’Alpens és quan els zuavos, el batalló més temut de les forces carlines, va rodejar una casa on s’havien fet forts 300 soldats liberals, que lluitaven per la seva vida. D’aquest fet ja n’havia parlat al bloc perquè ho explica Doña Blanca a les seves memòries.
Doncs bé, fa dos o tres anys em va trucar Javier Suárez, un dels autors del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas. Guerra en Cataluña 1869-1873, un extens i interessant llibre. Va voler venir a visitar a Alpens, i vam acabar descobrint que aquesta casa on es van refugiar els liberals segurament era la Vall.
Abans de la batalla, Alpens ja era un lloc conegut perquè era de pas oi?
Aquí s’hi ajunten camins ramaders que venen de mar i muntanya, i arrenquen d’aquí en un sol camí ramader cap amunt, i això feia que hi hagués molt trànsit, hi havia moltes “posadas”, i venia molta gent. N’he trobat moltes referències. Era un lloc amb força moviment, com ho demostra una carta del bisbe al capellà d’Alpens, en la que li demana que controli una mica la gent per la mala vida que hi havia aquí. El capellà li va contestar al bisbe que si volia hi anés ell a controlar-los, perquè no sabia com fer-ho…
A nivell cultural també ha tingut importància, com reculls en el bloc…
Sí! Abans que el Miquel Casals fes el Casino, inaugurat l’any 1928, ja hi ha articles que parlen de la inauguració del Teatre Nou. I si era “nou” vol dir que abans ja hi havia un altre teatre. Això ens indica que el món de la faràndula sempre ha sigut molt present aquí.
El Casino es va convertir en un local molt important a la comarca, i la fama arribava a fins a Barcelona. Crec que en aquella època n’hi havia ben pocs de locals com aquest. Això li va donar molta empenta al poble, que sempre ha sigut molt modern.
Un altre alpensí molt interessant és el forjador Joan Prat i Roca…
Va néixer l’any 1898 aquí a Alpens. Dels 21 als 24 fa la mili, i acaba a la Guerra del Rif al Marroc. Dels 24 als 36 viu a Barcelona, que és on copsa tot el moviment cultural. Diríem que aquesta experiència és l’embrió pel que ell acaba fent el Manelic. Va tornar a Alpens amb 37 anys, quan mor el seu germà gran, el Pep Vilamala, i va agafar la ferreria familiar, on es va dedicar a arreglar arades, a fer estris, relles, destrals, ferrar animals… No és fins que es va acabant tota aquesta feina, degut a la modernització de la maquinària, que comença a fer els fanals i feines més artístiques. El Manelic el va fer l’any 1972, quan ja tenia 74 anys.
En l’entrada del bloc en la que parlo d’ell, també hi enllaço una entrevista que li va fer el Ramon Besa al 9 Nou, que ens permet saber més bé com era. Quan li demana perquè va fer una figura del Manelic, ell respon que “és el protagonista del gran drama Terra Baixa” i que li ha agradat sempre, i també l’obra de Verdaguer o Maragall.
Com és que no en parlis de la Guerra Civil?
Perquè hi ha dos bàndols i encara hi ha gent que ho va viure o se’n recorda, i prefereixo no ficar-m’hi. Si trobo documentació me la guardo, això sí, i segurament en parlaré més endavant.
T’interessa que se’t reconegui per la feina que fas al bloc?
El protagonista és el bloc, jo no. M’interessa el material, no m’interessa sortir jo, si no, no ho hagués fet tot això.
A vegades quan fas aquesta feina tens la sensació que prediques al desert. Em sento a dir: “aquest tot el dia toca la pera amb això”. Jo insisteixo molt a la gent: “entreu-hi, hi trobareu de tot”. Per exemple també hi he recollit tots els programes de Festa Major, que són una meravella. El més antic deu ser del 1913.
I no has pensat de recollir-ho en llibre?
Sí, però la feinada que hi ha a recollir tot això en un llibre és massa. No tinc ni el temps material de fer-ho ni els calers.
El bloc rep visites de manera continuada, i només en l’últim any ha rebut 14.086 visites i s’han visualitzat 26.852 pàgines…
Ep! I sense comptar quan les visito jo, o hi remeno, que això són moltes hores.//