“A Cançons de Rebost recullo els fruits del meu primer disc i en faig melmelades dolces”
Entrevista a Mar Pujol, cantautora del Lluçanès que presenta el seu primer àlbum sencer
Dos anys després de la publicació de ‘Trepa’, l’EP autoeditat amb el que Mar Pujol es va donar a conèixer més enllà de les fronteres del Lluçanès; el passat divendres 16 de febrer, la cantautora pradenca va publicar el seu primer àlbum sencer ‘Cançons de rebost’ sota el segell de Hidden Track Records.
Gravat i produït a quatre mans amb Jordi Matas, Mar Pujol presenta deu cançons nues a veu i guitarra que denoten imatges de paisatge d’interior i aromes de conserva i farigola. Totes elles, cançons càlides, íntimes i marinades a la sal més crua, per encabir-les al rebost, on “no hi passa res més que la foscor perllongant de la vida dels aliments que hi reposen”.
En què s’inspiren les teves cançons? Quines referències podem trobar al teu nou disc?
M’inspiren els moments petits de la vida. Sona molt tòpic, però així ho sento. Obrir el rebost i trobar-t’hi fruits secs, xocolata, arròs… I pot ser, fins i tot, alguna sorpresa de la Fiona, la meva companya de casa.
M’inspira la grandesa de la natura, un altre tòpic. Però des que soc petita que el bosc ha estat molt present en la meva quotidianitat. Per a mi és un espai de recolliment i de cura, els arbres i les plantes mai jutjaran les nostres maneres de pensar i fer.
També, m’inspira profundament la raresa, allò que queda als vorals de la norma. Tot allò que passa de forma aleatòria sense una premeditació, les formes de fer embolicades, les formes de fer extremadament senzilles i, en general, totes aquelles formes que s’allunyen d’un estàndard o protocol d’actuació.
Per acabar, la meva música no seria la que és sense els meus referents intel·lectuals, musicals i poètics. Podria dir-ne molts més, però, puc esmentar: Brigitte Vasallo, Clara Serra, Irene Solà, Anna Andreu, Amaia Miranda, Joan Josep Camacho, Sandra Monfort, Xarim Aresté, Pol Batlle, Magalí Datzira, Kris Tena, Ernest Crusats, Ferran Palau…
Les cançons d’aquest nou àlbum volen transmetre tot allò que passa quan suposadament no passa res. Volen guardar els fets quotidians al mateix prestatge que els transcendentals
Com s’articula el procés creatiu del disc? Quan vas començar a cuinar-lo?
Durant la gira de ‘Trepa’(2022-2023) vaig compondre ‘Ploranera’. La resta de cançons les vaig compondre al llarg del 2023, a casa meva. Vaig escriure-les gairebé totes davant del rebost i la llar de foc, ja que era hivern i feia fred Era el primer cop que vivia fora de casa els pares i sentia més llibertat per quedar-me al sofà tocant durant hores. Va ser a partir d’ ‘Amor en conserva’, cançó que obre el disc, que vaig decidir el títol d’aquest: ‘Cançons de rebost’. A partir d’aquí vaig proposar-me només fer cançons que tinguessin caràcter de rebost.
Ja quan vaig enllestir la composició de quatre o cinc cançons, vam començar el procés de gravació a casa en Jordi Matas, a Esparreguera. Després estàvem dos mesos sense veure’ns i jo seguia component per tornar a gravar, i així fins a arribar a les deu cançons.
Com ha estat el procés de gravació i producció?
Genial! Tot i que preferiria destacar més el de gravació que el de producció.
El primer dia que ens vam posar a gravar amb el Jordi Matas, vam començar a gravar amb guitarra i veu per separat i amb claqueta, el que podria ser el procés clàssic de gravació. En acabar, vam adonar-nos que allò no plasmava el caliu que volia transmetre la cançó.
Mentre el Jordi escoltava la cançó, jo vaig posar-me a assajar en un racó de casa seva. Ell va agafar un sol micròfon i me’l va apropar allà on era. Va començar a gravar i vaig fer la cançó sencera. Quan vam escoltar la cançó sencera, de seguida ens vam adonar que aquell era el so i la màgia que buscàvem. A partir d’aquí, vam veure quin seria el nostre modus operandi i vam gravar-les totes així, en diferents espais de casa seva. Fins i tot algunes les vam gravar a l’escala, per aprofitar la reverberació del lloc (‘Ploranera’ i ‘L’Hora Justa’). Totes les cançons que formen part del disc estan gravades d’aquesta manera, sense claqueta, excepte ‘Per cada u’, el single.
A banda d’això, el Jordi va proposar-me línies de baix, melodies i arpegis de guitarra i teclats brutals, ell és extremadament elegant vestint cançons. També, que la Bruna González va compondre els arranjaments de violoncel i els vam gravar per cançons com ‘Flor de Nit’, ‘Tots els Racons’ i ‘Ploranera’. Tot i que, en directe, m’acompanya a totes les cançons. L’aprecio i l’admiro moltíssim.
El paisatge altiplà del Lluçanès em nodreix com a persona i com a música i és aquí on s’instal·len moltes de les meves cançons
La natura ocupa un espai important en les teves lletres. Afirmes en alguna entrevista el valor del vincle amb el teu territori, el Lluçanès.
Sí, forma part de la meva infància i del meu dia a dia. Quan alguna cosa va malament, el primer que faig és compartir-ho amb els meus amics i amigues, amb la meva mare o anar al bosc a caminar. M’inspira la bellesa de la natura, com bé s’aprecia a ‘Verd Avellaner’. Sempre em sorprèn la calma que m’arriba a transmetre aquest verd i sento que la natura fa del món un lloc més habitable i desitjable.
El Lluçanès és on he crescut i moltes cançons s’instal·len en el seu paisatge altiplà, amb conreus i boscos intercalats, amb baumes, rieres i bruixes. Tot això em nodreix com a persona i com a música. No puc passar per alt que el que també em nodreix són els seus formatges, el seu pa i la seva carn.
El títol de l’àlbum ‘Cançons de rebost’ i algunes de les seves cançons ens remeten a elements que giren entorn la cuina i els aliments; i alhora, ens connecta a un espai quotidià, part de casa. Hi ha una voluntat per transmetre ambdues coses a través del concepte ‘rebost’ o és més genuí que tot això? D’on neix la idea?
Com he dit abans, vaig proposar-me de fer només cançons que entressin al rebost. Per tant, cançons que ens portin a un paisatge d’interior, de recolliment, de casa, llibre i llar de foc: molt bucòlic, tot plegat. A un rebost no hi passa res. No hi passa res més que la foscor perllongant la vida del menjar que hi reposa. Les cançons volen transmetre tot allò que passa quan suposadament no passa res. Volen guardar els fets quotidians al mateix prestatge que els transcendentals. Ni l’eternitat és tan severa, ni la xocolata tan lleugera.
Per altra banda, i ja entrant en un terreny molt “friqui”, les cançons estan totes escrites amb l’afinació de la guitarra de Re Major, diferent de l’afinació estàndard. Per tant, són cançons de “Re (bost)”.
El videoclip del single ‘Per cada u’ segueix una línia estètica molt similar a la del videoclip ‘Ram d’Esbarzers’. Què pretén transmetre?
Sí, segueix una mateixa forma. Vol transmetre tres idees clau i que resumeixen molt bé la idea principal del disc: “tot té el seu lloc i tot balla al voltant del foc”, “tot es mou sol, no cal que gronxis el bressol” i “tot brolla al fons d’un magma dolç”. Per tant, insisteix amb la idea que el fet més eteri i transcendental no es troba tan lluny (o no tant com ens imaginem) del que és casolà.
Et sents reflectida en l’evolució de la música contemporània catalana?
La pregunta em fa pensar molt. De bones a primeres, no. No hi ha tanta gent fent cançons quasi nues a veu i guitarra al panorama català. La majoria utilitzen molt “autotune” a la veu o “beats” a tota canya. Em sembla bé que existeixi com a representació del panorama actual, però m’allunyo molt d’això estilísticament.
També penso que a nivell lletrístic regnen les lletres d’una quotidianitat molt digital i molt urbana. Estic molt fora d’això i no perquè no m’agradi, sinó perquè no he crescut en la normalitat urbana i, evidentment, em sento més connectada al fer i pensar rural. No faig servir “tete”, ni “beibi”, ni “mami”, ni “m’ha deixat en visto”, perquè pertany a un estil musical diferent del meu i a una manera diferent d’entendre la vida. I amb això no vull dir que sigui millor o pitjor, sinó diferent.
Els referents que he exposat abans, però, també formen part de la contemporaneïtat de la música catalana i amb aquests sí que m’hi veig reflectida.
Tan sols a dos mesos vista del tancament de la seva primera gira, que va passar per escenaris tan destacats com el Cantilafont, l’Aphònica de Banyoles, la Fira Mediterrània de Manresa o la Sala Apolo; l’artista pradenca inicia ara una nova gira per presentar ‘Cançons de rebost’. La preestrena del nou disc va tenir lloc el passat dimecres 14 de febrer a la sala de concerts Heliogàbal (Barcelona), on va tocar en format duo, acompanyada de Bruna González al violoncel. El pròxim 8 de març, Mar Pujol, presentarà el seu rebost afinat en re major a la llum de La Primitiva de Lluçà, espai idoni per revestir els seus paisatges interiors i d’interior.
