Com queden els municipis del Lluçanès amb la reforma de la Llei d’Alta Muntanya?
La Generalitat ha presentat l’avantprojecte de llei que ha de substituir la Llei d’alta muntanya vigent des del 1983
Santa Maria de Merlès segueix sent municipi d’alta muntanya; la resta de municipis del Lluçanès perden aquesta consideració, però mantenen la de municipis de muntanya
La consellera Sílvia Paneque va presentar a mitjans de gener l’avantprojecte de la nova llei d’Alta Muntanya, que està en fase de tramitació. La nova proposta impulsada pel Govern vol substituir l’actual llei aprovada el 1983 “per tal de
fer front als reptes de futur”, com va explicar Paneque a la seu del Conselh Generau d’Aran. Aquesta llei inclou els 144 municipis de les comarques de l’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. Els municipis de la Garrotxa, en una disposició adicional de la Llei, s’exposa que per les seves característiques, tot i no complir les condicions d’alta muntanya, mantindran les ajudes en determinades àrees com transport, camins i xarxa veïnal. Així doncs, han quedat exclosos d’aquesta categoria més d’un centenar de municipis d’altres comarques, com és el cas de tots els municipis del Lluçanès amb l’excepció de Santa Maria de Merlès.
Tot i això, els municipis del Lluçanès, seguiran tenint la consideració de municipis de zones de muntanya i, segons diu el Govern, podran mantenir un tracte preferent en les subvencions que convoca la Generalitat, tot i que no detalla el com.
El Govern afegeix que els 135 municipis que formen part d’alguna de les zones de muntanya i que han quedat fora de la llei és perquè no comparteixen la vulnerabilitat pròpia de l’alta muntanya i, segons expliquen, estan emparats per la nova legislació en matèria de municipis rurals. Tanmateix, l’Estatut del món rural només contempla els municipis de menys de 2.000 habitants i, per tant, pobles com Prats de Lluçanès queden exclosos de totes les consideracions.
NOVETATS DE LA LLEI
L’avantprojecte de llei d’Alta Muntanya redueix el seu àmbit d’aplicació respecte a la Llei 2/1983 de les comarques d’Alta Muntanya, amb la voluntat de concentrar l’esforç públic en els territoris més genuïnament d’alta muntanya.
En aquest sentit, la proposta preveu que el Govern estableixi una línia de subvencions en relació amb les actuacions en territoris d’alta muntanya. Una de les principals novetats de l’avantprojecte de llei d’alta muntanya és la creació
de l’Oficina Tècnica de l’Alta Muntanya, un òrgan que, en paraules de la consellera, Paneque “serà la porta de la
Generalitat a l’Alta Muntanya”. Aquesta oficina serà l’encarregada d’elaborar el pla d’actuacions estratègiques que han de permetre desenvolupar la nova llei, alhora que s’ocuparà d’identificar els reptes d’aquests territoris i avaluar l’aplicació de les polítiques públiques que es desenvolupin en aquests territoris d’Alta Muntanya.
La nova llei reformula el Consell General de l’Alta Muntanya que passarà de ser un òrgan consultiu a ser un espai de participació i decisió, ja que serà l’òrgan encarregat d’aprovar provisionalment el Pla d’Actuacions Estratègiques, entre altres funcions. Aquest òrgan estarà format per representants dels ens locals dels municipis que formen part de la llei, així com per representants de la Generalitat i altres entitats del territori.
El Govern diu que els municipis de les zones de muntanya mantindran un tracte preferent, però no detalla com
AL·LEGACIONS A L’AVANTPROJECTE
Són molts els municipis, consells comarcals i altres entitats que han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei. Entre aquests, l’Agència de Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADR), tal com explica Anna Garrós, gerent de
l’entitat. Les al·legacions presentades per l’ADR Catalunya Central, juntament amb els altres Grups d’Acció Local Leader dels territoris d’aplicació de l’avantprojecte, fan referència a aspectes més tècnics del desenvolupament del projecte. Demanen, per exemple, que l’articulat definitiu de la llei defineixi amb més claredat la composició de l’Oficina de l’Alta Muntanya, així com qui formarà part del Consell General de l’Alta Muntanya. Alhora, consideren que l’ens hauria d’estar format majoritàriament per ens locals i actors del territori. També consideren que caldria crear un fons específic per al finançament dels territoris d’alta muntanya, en lloc de parlar només d’una línia de subvencions.
