Coneixem el funcionament del Rebost del Lluçanès, el banc d’aliments de la comarca

El Rebost del Lluçanès es va posar en funcionament a principis del 2000, amb l’objectiu de crear un Banc d’aliments al Lluçanès i evitar els desplaçaments de les persones usuàries fins a Vic. Actualment, unes 28 unitats familiars del Lluçanès es beneficien dels serveis del Rebost, tot i que aquesta xifra ha anat variant al llarg dels anys, arribant fins a les 35 unitats familiars durant els inicis de la pandèmia.
Tal com explica Montse Juvanteny, coordinadora tècnica del Consorci, el Rebost no és un servei de llarga durada “sinó una ajuda en un moment determinat”. Només poden utilitzar el servei les persones derivades des de Serveis Socials. I no totes les persones acudeixen al Rebost setmanalment, sinó que moltes ho fan cada quinze dies o només durant un temps concret.
Abans que s’unifiqués i centralitzés el servei a l’actual local, situat a Prats, les famílies del Lluçanès que ho necessitaven havien de baixar a Vic a recollir els seus cistells, dificultant l’accés a aquest recurs. Ricard Pla, veí de Prats, era voluntari del Banc d’aliments de Vic, en veure la gent del seu poble que baixava a buscar els cistells va decidir començar a pujar-los ell, un cop tancaven el Banc de Vic. Al cap d’un temps, ja li van proposar d’obrir una seu del Banc d’aliments a Prats, així, ell i altres voluntaris de Càritas de Prats, van crear el primer banc d’aliments del Lluçanès, que ha acabat esdevenint el Rebost del Lluçanès.

El Rebost del Lluçanès dona servei a les famílies de tota la comarca

El primer local va ser al carrer de les Escoles i com explica Josep Ferrer, un dels voluntaris del Rebost, “se’ns va fer petit i era poc pràctic. Amb la crisi del 2008 van augmentar el nombre d’usuaris i vam començar a rebre fons des d’Europa. El local era massa petit i l’Ajuntament de Prats ens va llogar el local de l’antiga caixa Manresa, però tenir les coses a dos espais era complicat de gestionar. A més, aquests dos locals estaven al mig del poble, i un banc d’aliments ha d’estar a un lloc discret”. Quan el servei va passar a ser comarcal, es va traslladar el Rebost a l’actual emplaçament, i el cost del lloguer del local el va passar assumir el Consorci del Lluçanès.
Els voluntaris, peces clau del Rebost
Setmana a setmana famílies del Lluçanès s’apropen al Rebost per emportar-se a casa els seus cistells. Cada unitat familiar té un cistell adaptat a les seves necessitats, ja que no és el mateix una família formada per una sola persona o per tres, una família amb infants o una sense. Per això, des de serveis socials, fan arribar una fitxa amb recomanacions sobre el que ha de contenir cada cistell i els voluntaris són els encarregats de preparar, un a un, els 28 o 29 cistells setmanals per tot el Lluçanès.
La gestió del Rebost la fa Càritas, i són 5 les persones que se n’ocupen: en Joan Ferrer Vivet, que els últims anys ha assumit les tasques de direcció, en Josep Ferrer Roges, la Mercè Perearnau Borralleras, la Mª Mercè Gost Canyelles i la Roser Claveria. Aquests, dediquen les tardes del dimecres a preparar els cistells que es reparteixen els dijous. Molts ajuntaments de la comarca, per facilitar l’accés als usuaris del seu poble, envien al personal de la brigada a buscar tots els cistells i repartir-los directament al seu municipi.
Els voluntaris també són els encarregats de mantenir el magatzem al dia i ordenar el material quan arriba, que no és poc. Un cop al mes van a buscar el producte “sec”, és a dir, cereals, llaunes, productes d’higiene personal, de neteja, entre altres, al magatzem del Banc d’aliments de Barcelona. Hi ha mesos que poden arribar a ser més de 800 kg en producte, hi ha mesos que menys. Allà també hi van a buscar fruites i verdures, en aquest cas, cada quinze dies. I tres vegades l’any hi va a buscar l’excedent que arriba de programes europeus, que pot ser arròs, galetes o llet. En Josep Ferrer ens explica que de fons europeus “poden arribar, perquè ens en feu una idea, fins a 700 o 1.000 litres de llet”.

El Gran Recapte permet al Rebost tenir producte fresc del Lluçanès tot l’any

Però el Rebost també s’omple gràcies a les aportacions d’empreses de la comarca que hi col·laboren, i gràcies a les aportacions recollides durant el Gran Recapte “que són moltes” diu en Josep. Per això, afegeix que, “des del Rebost volem donar les gràcies a totes les persones que col·laboren any rere any”.
El canvi de format del Gran Recapte que van haver de fer a causa de la pandèmia està resultant molt eficient i útil pels responsables del Rebost. Fins fa dos anys es recaptava directament productes de llarga durada, el 2020 a causa de la pandèmia es va decidir que el Gran Recapte es faria a través d’aportacions econòmiques arreu de Catalunya. En el cas de Lluçanès, qui volia col·laborar podia comprar tiquets per valor d’1, 3 o 5 euros als diferents establiments adherits. Aquest passat 2021 van decidir seguir-ho fent, ja que els resultats han estat molt positius. Tal com explica en Josep, “comprem a cada establiment en funció d’allò que han recaptat. A més, podem diversificar els aliments que oferim, ara tenim carn i peix cada setmana, i producte fresc tot l’any, i tot comprat a la comarca. Tots hi guanyem.”
Més que un Banc d’aliments
En una petita part del local on està ubicat el Rebost, hi trobem un espai de Càritas on hi ha roba i joguines. Les voluntàries de Càritas són les encarregades de rebre la roba, valorar l’estat, portar-la a rentar i després distribuir entre qui els hi demana. I no només roba, també sabates, motxilles, mantes, llençols. Aquest servei està obert a tota la població del Lluçanès que ho necessiti.
Pel que fa a les joguines, si estan en bones condicions, procuren que per Reis arribin on han d’arribar. Enguany més de 20 canalles usuàries del banc d’aliments van beneficiar-se d’aquest servei.//