D’Horus a Sant Jordi

LA PROPOSTA CULTURAL

LETICIA CABALLÉ ÀRDID

Hi ha històries que no desapareixen mai del tot: simplement es transformen. Canvien de noms, de déus, de sants i de monstres, però continuen explicant —amb altres formes— els mateixos conflictes essencials. El cas d’Horus i Sant Jordi és un dels exemples més suggeridors d’aquesta persistència dels mites al llarg dels segles.
Un dels territoris on el cristianisme primitiu es va difondre amb més força fou Egipte. En el procés de construcció de la iconografia de la nova religió i de formulació de les seves creences, el cristianisme es va adaptar a tradicions religioses preexistents i es va nodrir dels referents culturals del territori, especialment de la mil·lenària cosmogonia egípcia, esdevenint en part, hereu de la tradició religiosa faraònica. Osiris, vinculat a la mort i la regeneració; Isis, associada a la maternitat sagrada, que més tard encarnarà la Verge Maria; o Seth, figura del desordre i el mal sovint equiparada a Satanàs, en són alguns exemples evidents.
Però el salt més sorprenent arriba quan entrem en el terreny dels herois i els dracs. Abans de res, convé recordar que Sant Jordi és una figura històrica del cristianisme primitiu. Segons la tradició, hauria estat un soldat romà d’origen capadoci que va viure a finals del segle III i inicis del IV.
Martiritzat durant les persecucions de Dioclecià per haver confessat la seva fe cristiana, va ser venerat com a màrtir i sant, especialment a l’Orient cristià. Amb el temps, la seva figura històrica es va anar recobrint de capes llegendàries fins a cristal·litzar en la imatge universal del cavaller que venç el drac. I és precisament aquí on alguns estudiosos veuen un eco molt més antic. L’egiptòleg Nacho Ares ho formula de manera contundent: “Sant Jordi és en realitat Horus”. I el drac? Seria Seth, “en la seva forma animal de cocodril o també d’hipopòtam”. En aquesta lectura, el cristianisme primitiu hauria reutilitzat estructures simbòliques ja existents i hauria fet evolucionar Horus fins a convertir-lo en Sant Jordi. El bressol d’aquesta assimilació cal cercar-lo en el cristianisme copte d’Egipte, hereu directe de la tradició faraònica. Tal com explica Ares, el vell arquetip del bé triomfant sobre el mal no desapareix, sinó que es transforma: d’un univers pagà a una lectura cristiana que reinterpreta en lloc de destruir.

I és aquí on el mite pren cos. La lluita entre Horus i Seth, segons alguns papirs, s’hauria situat al desert de Ker-Aha, a l’est del Caire actual. La de Sant Jordi amb el drac, en canvi, es localitza tradicionalment a la ciutat Líbia de Siloha. Dos escenaris llunyans, però connectats —segons alguns autors— per una mateixa transmissió simbòlica que hauria viatjat des d’Egipte cap a Occident.

Les connexions no s’acaben aquí. També el nom obre una via d’interpretació sorprenent. L’egiptòleg Hans Goedicke ja va suggerir que Jordi podria derivar, d’alguna manera llunyana, d’Horus. El nom del déu s’hauria pronunciat “jor”, una arrel que, segons aquesta hipòtesi, perviu en múltiples llengües europees: George, Jorge, Giorgio, Jörg o Jorj. “Les similituds fonètiques són clares”, afirma Ares, tot i que la filologia majoritària ho atribueix a l’evolució del grec Georgios.
Sigui com sigui, les coincidències continuen alimentant la fascinació. I encara hi ha una imatge que ho concentra tot. Un relleu del segle IV de l’art copte primitiu, conservat al Museu del Louvre, ho il·lustra amb força. El conservador Cédric Meurice el descriu amb precisió: Horus hi apareix com un cavaller d’inspiració romana, amb cap de falcó, en el moment de vèncer Seth, representat aquí en forma de cocodril.

En definitiva, no parlem tant de continuïtats directes com de metamorfosis culturals. Entre Egipte i l’Europa medieval, entre Horus i Sant Jordi, els mites no desapareixen: es transformen. Canvien de nom, de forma i de context, però continuen explicant el mateix impuls humà. Potser perquè, sota totes les capes, la pregunta continua sent la mateixa: com s’enfronten, a cada època, la llum i la foscor, l’ordre i el caos?