El deure de la memòria: 25 cossos exhumats en 80 anys

Tres anys després de l’inici de les exhumacions, els experts
publiquen els resultats del Pla de Fosses

Experts treballant en l’exhumació.// ÀNGELS PUJOL

Fa ja tres anys i mig el Vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva trepitjaven Prats en un acte que volia ser l’inici de la dignificació de les víctimes de la Guerra Civil a Catalunya. L’esdeveniment servia per donar el tret de sortida al Pla de Fosses 2017 – 2020 impulsat per la Generalitat, que tenia com a objectiu localitzar, exhumar i estudiar fosses comunes a diversos punts del país. Un d’ells, als voltants de Prats de Lluçanès. Ara, l’equip que va participar en l’estudi de les fosses publica a la revista Ausa l’article Cerca, localització, excavació i estudi de les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès, on es recullen els resultats de les exhumacions.
L’acarnissament de les tropes franquistes durant l’entrada de l’exèrcit al municipi per la banda de Sant Sebastià feia pensar que aquesta seria una bona localització per incloure dins el Pla de Fosses. No són pocs els testimonis que recorden i expliquen l’enterrament de soldats republicans en diversos punts del terme de Prats com la mateixa carena de Sant Sebastià, els voltants de l’església de Sant Andreu, el que es coneix com el Raval de Prats – les masies i cases de l’entrada del poble per la carretera de Navàs – o la zona de Serra-seca i Galobardes. Així ho recullen també les pradenques Roser Reixach i Anna Gorchs a ‘Guerra i Repressió a Prats de Lluçanès’.
El front de la guerra va arribar a Prats els primers dies de febrer de 1939. Tenint en compte que la Guerra Civil va finalitzar el primer d’abril del mateix any, en aquest moment l’avanç de les tropes franquistes ja és imparable i l’objectiu republicà és retardar al màxim la seva entrada als pobles per tal que la gent que ho necessités pogués fugir.
El 2 de febrer les tropes franquistes trepitjaven el terme de Prats per primera vegada, a la zona de Santa Eulàlia de Pardines i la masia de Serra-seca, on van trobar una fèrria resistència republicana. El balanç de morts republicans va ser de 70 soldats i 139 presoners. El dia 3 de febrer les tropes franquistes van centrar les forces a la zona del Raval i la carena de Sant Sebastià, on hi va haver un acarnissament més dur que es va saldar amb 250 morts – només 7 dels quals del bàndol franquista – i 50 presoners.
El dia 4 de febrer les tropes rebels van continuar el seu camí en direcció Olost. Durant aquests tres dies d’ofensiva, el balanç de morts republicanes és de 520.
“S’anava tard, però tot i això s’havia de localitzar les persones enterrades per dignificar-ne el record”, així explica Àngels Pujol, arqueòloga responsable dels treballs, l’objectiu del Pla de Fosses. Els experts que van treballar en aquest procés van identificar els llocs on seria més possible la troballa de fosses comunes de tots els voltants del poble segons els esdeveniments i, sobretot, dels testimonis amb qui van parlar.
Després d’intentar trobar sense èxit una fossa prop de la masia de Galobardes i una altra prop de Serra-seca, l’equip es va traslladar a  Sant Andreu de Llanars. Allà es va descobrir una fossa dins el cementiri que contenia quatre cossos en molt bon estat . “Vam començar a buscar durant l’agost, i ens pensàvem que arribaria el dia de l’acte d’inauguració del Pla de Fosses i encara no n’hauríem localitzat cap de les que els testimonis indicaven”, diu l’arqueòloga Àngels Pujol. Els canvis en el territori, el xoc traumàtic dels testimonis i els vuitanta anys que han passat fa que, molt sovint, la memòria falli i les zones indicades per les persones que van viure els fets no siguin exactes.
Uns dies més tard van aconseguir exhumar la segona de les dues fosses que s’han localitzat durant el Pla: la dels camps de Sant Sebastià. En aquesta ocasió es van trobar 14 cossos, tot i que fragmentats i en un estat de conservació molt “deficient”.
Els testimonis apuntaven que en aquest punt de Sant Sebastià hi podria haver dues fosses amb una cinquantena de cadàvers, però, una vegada més, la memòria pot haver jugat una mala passada i el territori ha canviat molt en vuitanta anys. De fet, l’estat dels 14 cossos trobats en aquesta ocasió es va malmetre quan es va esplanar el camp on estaven situats.
Tot i això, a la de Sant Sebastià s’hi van trobar nombrosos objectes personals, com diversos botons de l’uniforme del cos de Bombers de Barcelona. Tal com indica Àngels Pujol, enllaçaven amb les informacions que deien que 7 bombers del cos haurien pogut morir al municipi durant el pas del front. De fet, les informacions recollides pels propis bombers en relació als seus companys desapareguts va facilitar que Prats de Lluçanès fos un dels punts que entressin dins el Pla.
Tot i l’exhumació de les dues fosses, cap dels 18 cossos trobats ha pogut ser identificat. Les dades genètiques van creuar-se amb les del ‘Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil’, però el resultat no va ser positiu. Pujol explica que “l’ADN dels cossos recuperats es compara amb el que han aportat els familiars de les persones desaparegudes”. El creuament s’ha de fer de manera individualitzada, i per això és imprescindible conèixer la identitat de les persones que van morir a la zona i disposar de l’ADN de familiars propers, fet que en dificulta l’èxit.
Dels més de 520 soldats que haurien mort a Prats, només s’han trobat 18 cossos, 25 si s’hi sumen els 7 trobats a la masia de Puigvistós l’any 2004 en el marc d’una prova pilot. D’aquests 7, un, el de Claudi Arnó Bosch, es va poder identificar. Àngels Pujol admet que és una xifra molt baixa i que els hagués agradat trobar més fosses i, sobretot, identificar-ne els ocupants.
Els números són esfereïdors: 3 dies d’ofensiva amb 520 cadàvers; 80 anys de memòria amb 25 cossos trobats. És evident que vuit dècades de vida disminueixen les probabilitats d’èxit. El pas del temps ha alterat el territori, sobretot les zones de camps de conreu i els voltants de masies on van tenir lloc els enfrontaments. El pas del temps també ha alterat la memòria de molts testimonis, que quan van presenciar els fets tan sols eren nens.
Durant els treballs s’ha registrat tota la informació aportada pels testimonis en relació a la ubicació de les fosses i, tal com assegura Àngels Pujol, pot ser útil en un futur. “M’agrada pensar que tot aquest material ha de servir perquè es puguin obrir fosses i estudis més endavant”. Pujol diu també que la troballa té un gran valor, i a tots els experts que hi ha treballat els hagués agradat presentar-ho i explicar-ho en un acte formal, però la situació actual ho dificulta.
Després de la publicació dels resultats, el Pla de Fosses 2017-2020 es tanca amb la sensació d’haver fet una gran feina, però deixa deures que s’hauran de complir en un futur com menys llunyà millor.//

Entrada similar