El Parlament crearà la comarca del Lluçanès aparcant el Consell Comarcal fins al 2027

La Generalitat preveu que el Parlament de Catalunya aprovi en els pròxims mesos la llei que farà oficial la comarca del Lluçanès i marcarà el calendari per al seu desplegament administratiu des d’ara fins al 2027.
Així en va informar el secretari d’administracions locals del govern, David Rodríguez, als alcaldes i alcaldesses del Lluçanès en una reunió el passat dijous 2 de març.
A la reunió hi eren tots els batlles, inclosos Josep Costa de Santa Maria de Merlès i Josep Pujol, de Sant Agustí, que no van ser a la primera trobada amb Rodríguez, el 9 de febrer.
En aquella primera trobada, la Generalitat va explicar la voluntat de l’executiu de desencallar la situació i crear la comarca abans de les eleccions municipals, una opció que ara s’ha matisat tenint en compte les reserves inicials dels ajuntaments, que demanaven crear una comarca adaptada al territori.

Una comarca sense Consell Comarcal, de moment

D’acord amb la nova proposta del Govern, que va presentar Rodríguez, el procés de creació comarcal arrencarà amb una votació al Parlament que podria produir-se abans del mes de maig d’aquest mateix any. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya ja han manifestat el seu suport a la creació de la comarca i el compromís de votar-hi a favor.
La comarca, doncs, quedarà constituida amb tots els municipis excepte aquells que hagin demanat explícitament quedar-ne fora.
Posteriorment, i abans del 31 de desembre d’aquest any, es crearà una Mancomunitat de municipis que permetrà que els pobles treballin conjuntament sense sortir dels actuals consells comarcals.
La Mancomunitat serà l’encarregada de treballar per la implantació de la comarca i estarà en funcionament fins que es creï el Consell Comarcal del Lluçanès, el 2027. Comptarà amb una dotació econòmica inicial de 200 mil euros, que s’inclouran en els pressupostos de la Generalitat del 2024, i s’incrementarà anualment.
Pel seu cantó, la Generalitat es compromet a treballar durant aquest període per modificar la Llei de Governs Locals, per tal que inclogui diferents tipus de comarca adaptada a cada realitat territorial, com va explicar Rodríguez.
L’avantprojecte de llei recull en el preàmbul la voluntat dels ajuntaments del Lluçanès que la futura comarca sigui específica, eficient i adaptada al territori. I també recull altres qüestions més pràctiques com la capitalitat, que l’estableix a Prats de Lluçanès.

Els pobles del “no”

L’avantprojecte de llei de creació de la comarca ja no inclou Santa Maria de Merlès, que en el ple extraordinari del passat febrer va expressar la seva voluntat de quedar-se a la comarca del Berguedà.
Previsiblement també en quedarà fora Sant Bartomeu del Grau, després que aquest dimecres el consistori hagi aprovat per ple un text en què rebutja formar part de la mancomunitat i de la futura comarca.
Pel que fa a la resta de pobles on va guanyar el no, tindran de temps fins al 31 de març del 2026 per decidir si volen formar part del Lluçanès o volen continuar adscrits a Osona (és el cas de Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès) o al Bages (Sant Feliu Sasserra). Si fos així, només caldria que la decisió s’aprovés per ple i que es comuniqués a la Generalitat.
Aquest punt no acaba de convèncer alguns pobles, que demanen que l’opció de despenjar-se de la comarca quedi oberta a tots els municipis i no s’assenyali només aquells on el “no” es va imposar en el referèndum del 2015.
Pel què fa a Sant Feliu Sasserra, l’Ajuntament encara no ha pres cap decisió, però l’alcalde, Josep Romero, valora positivament la proposta que ha fet el govern, que els dona marge de temps per poder parlar abans de prendre qualsevol decisió. Pel que fa a Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès, al tancar aquesta edició encara no havien decidit quin serà el paper del seu poble davant aquesta nova proposta.
Malgrat que l’avantprojecte de llei sí que contempla una forma ràpida per no integrar-se a la futura comarca del Lluçanès durant aquest primers anys (fins el març del 2026) no contempla cap mecanisme perquè els pobles que ara en quedin fora puguin entrar-hi durant aquest mateix període de temps.
D’aquesta manera, l’adscripció a la comarca només serà possible seguint els tràmits que estableix l’actual llei de l’organització comarcal de Catalunya.//