1O – El poble vota Sí
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
De les 5516 persones que voten al Lluçanès, un 95,92% ho fa favorablement
L’1 d’octubre serà recordat durant anys. L’organització i celebració del referèndum va unir els veïns i veïnes del Lluçanès en una jornada històrica. Centenars d’ells van fer pinya als seus respectius col·legis electorals durant tot el dia, i també els previs i posteriors.
5516 persones van votar al Lluçanès, de les quals un 95,92% amb un Sí a “un Estat independent en forma de república”. El cens universal va permetre votar a qualsevol col·legi de Catalunya, característica que es va notar a la comarca, on a alguns pobles com Sant Agustí de Lluçanès o Merlès hi van votar més del doble de censats.
Les agressions de les forces de l’Estat Espanyol als votants, i el tancament de llocs de votació van marcar la jornada des de les 8 del matí. La gent s’informava mitjançant la ràdio i la televisió, però les imatges de violència van córrer durant tot el dia, també via xarxes socials. Malgrat el perill existent ningú es movia dels col·legis. Els pobles van exhibir unitat total. Convivència pacífica, amor, respecte, emoció, i una seriosa tranquil·litat en defensa de la sobirania, de la democràcia.
La declaració d’independència en suspens a la recerca del diàleg
Carles Puigdemont va anunciar la declaració d’independència el passat dimarts 10 d’octubre. Seguidament en va demanar la suspensió provisional per iniciar un diàleg mediat amb l’Estat Espanyol. Malgrat la suspensió, en acabar el Ple els 72 diputats i diputades de Junts pel Sí i la CUP la van signar. En la declaració s’hi repassen els motius i raons que porten a constituïr “la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”.
En les setmanes següents el govern de l’Estat espanyol ha negat la repressió i l’excés d’ús de la força durant l’1 d’octubre. Així mateix, ha amenaçat amb l’aplicació de l’article 155.
L’emocionant camí de les urnes i butlletes
Els alcaldes, alcaldessa, coordinadors i coordinadores del referèndum als respectius pobles del Lluçanès no sabien totes les claus de la votació. Ningú tenia una informació completa i aquesta va ser la clau de l’èxit. Milers de persones van col·laborar per traçar l’arribada d’urnes i butlletes als col·legis, per camins separats, i extremant les precaucions a l’hora de comunicar-se, ja que es temia l’espionatge de l’Estat Espanyol amb la finalitat d’impedir el referèndum. Diversos lluçanesos i lluçaneses van treballar durant setmanes per coordinar i organitzar la votació amb els respectius alcaldes. Per un camí alternatiu les urnes i butlletes van anar fent camí, des de la Xina passant per la Maternitat d’Elna, fins a tots els pobles del Lluçanès i de Catalunya. Una història que mereix una pel·lícula.
Els pobles del Lluçanès van defensar la democràcia l’1-O
La jornada del referèndum va començar molt d’hora. Davant l’amenaça de tancar els col·legis per part l’Estat, a alguns pobles van fer nit al lloc de votació per protegir-lo. Una colla de sasserrencs i sasserrenques va fer nit a l’Ateneu, i de la mateixa manera va passar a Perafita, on es va preparar el caliu per l’1 d’octubre, al Niu. En tots dos llocs l’activitat durant el dia va ser constant.
A Oristà els dos nuclis de població i els de pagès es van unir com mai en una festa que es va allargar tot el dia, amb arrossada improvisada que va alimentar un centenar de comensals, un enèrgic concert de Nyandú o un taller infantil. Moltes hores fent poble, trencant la tradicional conflictivitat
entre la Torre i Oristà.
El dia avançava amb alguns problemes tècnics que van poder resoldre informàtics lluçanesos en una lluita que emocionava. A Alpens, en plena Festa Major, es va haver de traslladar el lloc de votació de l’escola a l’Ajuntament per garantir una major connectivitat a Internet. Mentrestant molts es van adreçar a Sant Agustí, on hi van votar 202 persones, el doble del cens municipal.
A Sant Boi i Sobremunt van organitzar actes durant tot el dia, en el que van anomenar la Festa de la Tardor. Paella, jocs de taula, berenar, i molta tranquil·litat en una jornada d’emocions contraposades.
L’amenaça es veia de lluny però era constant, i a alguns 
pobles com Olost o Prats es van tallar alguns carrers amb tractors. A Prats es van mobilitzar els tractors per bloquejar les entrades al carrer del del col·legi electoral i el mercat dominical, que fins aleshores havia transcorregut amb normalitat. Van retirar les parades i es va anul·lar. La tensió era creixent i qualsevol desconegut que anava a votar era mirat amb estranyesa. De fet, a alguns pobles van rebre la visita de suposats agents infiltrats.
Alguns llocs com Lluçà o Prats van decidir utilitzar el campanar per avisar de l’arribada de forces d’ocupació al poble. Un repic de campanes molt seguit significava la seva arribada i reclamava una mobilització ràpida i massiva cap al lloc de votació.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
