El Lluçanès és la comarca amb més vehicles per habitant de Catalunya

· El parc de vehicles creix un 40% en vint anys mentre la població es redueix
· L’antiguitat mitjana és de més de tretze anys i predominen els dièsels

El parc de vehicles al Lluçanès segons la Direcció General de Trànsit (DGT) és de 8.983 vehicles. Aquesta xifra correspon al 2023, any en què es van publicar les darreres dades. La major part d’aquests vehicles (5.036) són turismes, això significa que al Lluçanès hi ha 0,62 turismes per habitant, una xifra molt per sobre de la mitjana catalana que el 2023 va ser de 0,44. Si tenim en compte el total de vehicles, aquest índex s’enfila fins a 1,10 fent del Lluçanès el territori amb més vehicles per habitant de Catalunya.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) també ofereix l’índex de motorització, classificat per comarques, malgrat que en el seu recompte, no inclou els ciclomotors —com sí que ho fa 7 7 300 124 21 29 11 1203 la DGT—. Així doncs, de Catalunya, només el Priorat (1,02) i el Pallars Sobirà (1,01) tenen un índex de motorització que, com el Lluçanès, és superior a 1 vehicle per habitant. En el cas dels tretze municipis del Lluçanès, la mitjana de vehicle per habitant és d’1,06. Al Bages l’índex de motorització és de 0,99; al Berguedà és de 0,92 i a Osona del 0,79 segons les dades de l’Idescat. També es fa palès que les 10 comarques amb un major parc de vehicles per habitant són totes comarques rurals. Aquest fet, posa de manifest la dependència del vehicle privat a les zones rurals, principalment a causa de la manca d’accessibilitat al transport públic que a més, se suma a la necessitat de desplaçar-se per accedir a determinats serveis i equipaments.

UN PARC EN CREIXEMENT
Els últims vint anys el parc de vehicles al Lluçanès ha crescut més d’un 40%, passant dels 6.202 vehicles l’any 2000 als 8.705 de l’any 2023. Aquesta xifra contrasta però, amb el total de la població, que en aquest mateix període s’ha reduït un 2,75%.

Si ho analitzem per municipis destaca el cas de Sant Martí d’Albars, on la població s’ha reduït un 8%, però el seu parc de vehicles s’ha incrementat més del 85%, esdevenint el municipi que més ha crescut de tot el Lluçanès. En nombres absoluts, Sant Martí ha passat de tenir un parc de 128 vehicles a tenir-lo de 237, esdevenint també el municipi amb l’índex de motorització més elevat del Lluçanès: 1,97 vehicles per habitant.

En segona posició hi trobem Merlès, on el parc de vehicles ha crescut un 73% els últims vint anys, passant de 144 vehicles l’any 2000 a 250 l’any 2023. En aquest cas, però, la població ha crescut un 3,57%. Així doncs, l’índex de motorització (1,47) és el segon més elevat. El tercer municipi on més ha crescut el parc de vehicles és Perafita, amb un increment del 55%. En aquest cas, també ho ha fet la població, que ha incrementat gairebé un 15% els darrers vint anys. Aquest fet fa que la proporció de vehicles per habitant tampoc sigui gaire elevada, situant-se en un 1,16.

A Sant Martí d’Albars gairebé hi ha dos vehicles per persona

VEHICLES PER HABITANT
L’índex de motorització al Lluçanès, segons dades del 2023, és d’1,10 vehicles per habitant. Sant Martí d’Albars (1,95) i Merlès (1,47) són els dos municipis amb una proporció més elevada, en tercer lloc, hi ha Sant Agustí que té una proporció d’1,38 vehicles per habitant. Els municipis amb un índex de motorització més baix són Sant Boi de Lluçanès (0,99), seguit de Prats (1,00) i Lluçà amb un índex d’1,07.

UN PARC ENVELLIT I DIÈSEL
L’antiguitat mitjana del parc de vehicles del Lluçanès és de més de tretze anys, aquesta xifra es redueix si només es tenen en compte els turismes, llavors se situa entorn els dotze anys (11,86). Aquesta xifra està per sota de la mitjana de Catalunya, que el 2023 va ser de més de catorze anys. Pel que fa al tipus de combustible, malgrat les normatives anticontaminació que fan que la majoria dels fabricants apostin per vehicles híbrids o elèctrics, al Lluçanès la major part dels vehicles del parc són dièsel, concretament el 53,3%. Els vehicles de gasolina representen el 43,8% del total i els electrificats no arriben a l’u per cent (0,21%).

FONT D’INGRESSOS MUNICIPALS
El nombre de vehicles que hi ha censats en un municipi té una repercussió directa a les arques municipals, ja que els propietaris estan obligats a pagar l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), conegut popularment com a impost de circulació. Aquest impost és la segona principal font de finançament municipal —si no tenim en compte les ajudes i subvencions— no· més superat per l’Impost de béns immobles (IBI). La recaptació als municipis amb més vehicles és més elevada, així a Prats és de més 193.000 €, a Olost de 81.000 € i a Sant Bartomeu de 61.000 €. La recaptació d’aquest impost pot suposar entre un 3 i un 6% del pressupost municipal.

La llei d’hisendes locals esta· bleix una quota mínima que els ajuntaments han de recaptar per cada vehicle, en funció del tipus i la potència. Però deixa als ajuntaments la possibilitat d’augmentar la quota mitjançant un coeficient, que no pot ser superior a dos.

Aquest és un impost anual que merita l’1 de gener, això vol dir que la quota (el que s’acaba pagant) es calcula en funció del que en aquesta data està registrat a la DGT. Amb dues excepcions, per vehicles nous (que la quota es divideix per trimestres i comences a pagar el trimestre en què dones d’alta el vehicle) o per baixa de vehicles, sigui definitiva o temporal (casos de robatori per exemple).//