En soc un mar

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”3_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_font_size_last_edited=”on|desktop” custom_margin=”10px|20px||20px” custom_margin_tablet=”|||20px” custom_margin_last_edited=”on|desktop” text_font_size=”16″ text_font_size_phone=”13″ saved_tabs=”all” text_line_height=”1.8em”]

Quin honor compartir pàgina amb La Fetillera i aquestes tres dones. El 8M vol un espai especial i jo compartir les meves contradiccions.
Perquè, ostres, és complicat ser feminista en un món perfecte on tothom viu bé, no hi ha cap mena de discriminació i som quatre exagerades les que sortim a cridar que volem cobrar el mateix per fer la mateixa feina o que volem anar tranquil·les pel carrer a l’hora que sigui (sí, molt simple el discurs, però no tinc més espai).

Primera contradicció, la que més m’ha marejat aquests dies, la que em fa rum-rum al cap: fer o no fer vaga, aquesta és la qüestió. Com fa vaga una dona autònoma i feminista? No sabeu les voltes que hi he donat: obro, tanco, obro, tanco… vaig estar apunt d’anar a comprar una margarita i fer allò del me quiere, no me quiere, versió treball. Però vaig adonar-me que ja és prou absurd que una flor et digui si algú t’estima o no, com per a què a sobre hagi de prendre la decisió de si treballes o no. Així que vaig decidir fer vaga d’autònoma, que no es com l’invent aquest de la japonesa (que és  mentida) sinó que he decidit fer una vaga de 8 hores, el que vindria a ser una jornada laboral. Però, sorpresa! Si jo faig una vaga de 8 hores, tenint en compte les hores que faig quan treballo, em toca treballar mig dia! En quin cony de món vivim que una autònoma hagi de fer més hores que un rellotge per arribar a final de mes!

Segona contradicció, em maquillo. Però em maquillo perquè vull o perquè m’han educat en un sistema heteropatriarcal on la pressió estètica és la clau de volta que ens té lligades? Doncs em maquillo quan vull i perquè vull, no pels altres. I m’he adonat que el que més em molesta de quan ho faig és la frase “avui si que estàs guapa, si et pintessis més sovint segur que trobaries un bon home”. Perdona? No necessito un bon home, necessito que els homes (i dones) que penseu això us comenceu a repensar una mica a vosaltres.

Tercera contradicció, no ho puc evitar, m’agrada el reggaeton, i quan sento el no eres tu, no eres tu, no eres tu, soy yo i els malucs se’m mouen com si no hi hagués demà! Si us plau, que m’està passant?  Doncs res!  M’agrada i punt, però també tinc prou seny per saber on està el límit entre una cançó que s’enganxa i una cançó que reprodueix uns rols que no vull que es perpetuïn.

I sí, visc en contradicció. Però vull viure les meves contradiccions en llibertat. I això no ho aconseguiré vivint en un món heteropatriarcal, així que VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″][et_pb_image admin_label=”Image” src=”https://larella.cat/wp-content/uploads/2017/10/OPINIO_carolinafont.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” animation=”left” sticky=”off” align=”left” force_fullwidth=”off” always_center_on_mobile=”on” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”] [/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]