Estefania Plans, pradenca atrapada a l’Índia: a 38 hores de l’aeroport i sense manera d’arribar-hi
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” text_line_height=”1.8em” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
L’Índia semblava un país segur els primers dies de saber-se que el coronavirus s’havia començat a estendre pel món. L’Estefania Plans, de Prats, hi acabava d’arribar per començar un projecte de voluntariat en una escola amb nens amb discapacitat intel·lectual, i veient la situació d’Europa va decidir seguir endavant. Tot just ara s’ha començat a saber que els casos poden ser molts més dels que havia admès el govern. “Diumenge van decretar el tancament absolutament de tot, i el projecte de l’escola també s’ha acabat”, ens explica. Immediatament després d’això va decidir comprar un bitllet d’avió pel dia 31, però ja era massa tard: el govern indi ha decidit cancel·lar tots els vols nacionals i internacionals, i ella ha quedat atrapada en una zona, al sud, en què les carreteres són poc segures i on, a hores d’ara, ja no es pot accedir a cap mitjà de transport públic ni privat. Ho tindria impossible, per tant, per arribar fins a l’aeroport de Nova Delhi (a 2.100 quilòmetres, 38 hores de trajecte en cotxe) que és des d’on el govern espanyol estudia organitzar un vol de repatriació.
L’Estefania ja té coll avall que no podrà sortir del país fins al 15 d’abril i que la situació es pot allargar més. “Tinc la sort que puc estar a l’escola fins que trobi un vol per tornar a casa, des d’Exteriors de la Generalitat m’han aconsellat que passi aquest temps a una zona segura”, explica, i és que molts establiments es neguen a allotjar turistes, i encara més si tenen nacionalitat espanyola. És el mateix que li recomana l’ambaixada fins que li puguin assegurar un vol de tornada. Mentrestant, Internet i les xarxes socials la mantenen en contacte amb la família i els amics, i es desespera quan rep notícies de companyes que també són a l’Índia i ho estan passant malament. “Algunes són rebutjades dels hostals on s’allotgen. D’altres reben agressions per part de la policia quan van a comprar. Fins i tot, els que es troben en zones més rurals, els comença a faltar menjar”. L’Estefania té clar que aquests dies “requeriran molta paciència i coratge, no serà fàcil.”
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]