“No hi ha cap institució a la comarca que tingui el poder aglutinador de l’Institut”

Entrevista a FERRAN FERRERO, nou director de l’Institut Castell del Quer des d’aquest curs 2020-21

Per què va decidir presentar-se com a director?
Respon més que res a una qüestió de responsabilitat. No hi havia cap membre amb la formació corresponent que volgués fer-ho i creia que, després de tants anys al centre, m’havia de presentar per evitar que vingués un director de fora amb tot el què això comporta, com el desconeixement del centre.

Com definiria el mètode educatiu de l’institut Castell del Quer?
El meu equip directiu, i segurament els que hi ha hagut els darrers anys, no creiem en un únic mètode revolucionari, sinó que el millor és barrejar diferents estils. Pensem que projectes determinats són molt útils però les classes clàssiques, sinó són en excés, també funcionen. Els alumnes han de veure maneres diferents de treballar i no seria just que ens centréssim en una de sola. És important innovar, de fet aquest curs tenim un assessor que ens està fent formacions en competències bàsiques, però sense deixar de banda la resta de maneres de treballar.

Què creu que significa l’institut per la comarca del Lluçanès?
Jo crec que l’Institut és la institució més important de la comarca. És un lloc per on passen tots els alumnes del Lluçanès, es coneixen i fan pinya. No se m’acudiria quina altra institució té aquest poder aglutinador.

En algun moment s’ha parlat que Olost pugui disposar d’un institut – escola. Què li semblaria?
No sé si tindria gaire sentit, sobretot si es mira des d’una perspectiva de comarca. El nostre ja és un Institut petit, d’uns 290 alumnes, i no crec que un altre centre a Olost fos bona idea a nivell econòmic.

La festa dels 25 anys es va haver de suspendre. Es recuperarà la idea?
De moment està aparcada. Primer vam pensar celebrar els 26 anys, però ja es veu que no podrem fer res aquest curs. Potser acabarem fent la festa dels 30…

Com s’adaptarà el teatre de 4t aquest any?
Malgrat les circumstàncies, s’està treballant el teatre com una assignatura més. En principi la idea era fer alguna cosa però ara mateix no sabem si es podrà fer o no. Ens adaptarem a les circumstàncies en el moment que toqui.

Fa pocs anys va néixer el primer sindicat d’estudiants (SEPC) de l’Institut. Com ho veu?
És molt positiu. És una manera de mantenir els estudiants informats de totes les demandes per les quals lluiten els sindicats

Heu rebut facilitats per part d’Educació per afrontar el repte d’aquest curs?
Hem rebut moltes instruccions, ha estat una bogeria. I això ha suposat molta feina. I se’ns ha subministrat material com mascaretes o gels. Però, per exemple, una de les normes és fer una neteja a mig matí, i de moment no tenim partida econòmica per aquest tema. Se n’està fent càrrec l’AFA (Associació de Famílies), que ha assumit aquestes dues hores de neteja durant el matí fent un gran esforç. Amb les noves mesures se n’ha anat una quantitat de diners bestial. Hem hagut d’habilitar aules noves, desdoblar els grups i comprar equipament. Ens ha arribat material de protecció però no ajuda econòmica.

Us ha mancat professorat per poder fer front a les noves mesures?
Amb això sí que estem satisfets. Durant el curs passat teníem grups molt grans i vam traslladar la informació a Serveis Territorials. El departament ens va concedir professorat addicional i això ens ha permès desdoblar tots els grups de secundària, que han passat de 2 a 3 per curs.

Una de les mesures que heu hagut de prendre és passar de 2 patis a 1. Com creu que afecta això al rendiment dels estudiants?
De moment crec que no té cap afecte. És un canvi que ens vam rumiar molt. Fer dos patis era un trencaclosques que no sé si haguéssim resolt i vam haver d’escollir aquesta opció. Però hi ha molts centres que ja ho feien així.

Creu que els centres estaven prou preparats per afrontar el nou curs i la segona onada que ja es preveia?
Tinc la sensació que les coses als centres d’ensenyament s’han fet bé. Nosaltres hem tingut 2 o 3 contagis dins l’Institut, i ni tant sols sabem segur que fos així. Per tant, des del punt de vista sanitari, crec que els centres són llocs segurs, almenys a la nostra zona. El tema de les classes telemàtiques sí que ens va agafar amb el cul enlaire i hem fet el que hem sabut i pogut. Però en vista dels resultats, per exemple, de selectivitat crec que ho hem fet força bé.//