Gairebé totes les fonts del Lluçanès tornen a rajar

De les 45 fonts analitzades, 22 superen el límit de potabilitat fixat per l’Organització Mundial de la Salut

El Grup de Defensa del Ter ha fet públic, un any més, els resultats del mostreig de les fonts del Lluçanès i Osona.
Dels resultats d’aquest any se’n destaca que la majoria de fonts tornen a rajar, cosa que no passava des del 2021. A Lluçanès, de les 45 fonts analitzades, només dues no rajaven, mentre que l’any passat n’eren 24. Però que ragin no vol dir que siguin potables: de les 45 fonts analitzades, 22 superen el llindar de 50 mg/L de nitrat. Aquest és el límit que estableix l’OMS per considerar que l’aigua és apta per al consum humà. Per tant, gairebé la meitat de les fonts del Lluçanès estan contaminades.

AUGMENTA EL NIVELL DE NITRATS
D’aquestes 22 fonts amb el nivell de nitrats per sobre del llindar de 50 mg/L, 12 han augmentat la concentració de nitrats respecte al mostreig passat.
Una de les fonts on l’augment ha estat més notable és la font del Pont de la Vila, a Olost, que ha passat dels 70 mg/L el 2025 als 166,9 mg/L aquest 2026 i és la que presenta els valors més elevats del Lluçanès. En segon lloc, hi ha la font Forriola, de Sant Feliu Sasserra, amb una concentració de 145,3 mg/L de nitrat, lleugerament inferior a la de l’any passat. En tercer lloc, s’hi troba la font de Cal Blanc o de Sant Martí, a Sant Martí d’Albars, on la concentració de nitrats és de 140,6 mg/L. En aquest cas, el valor s’ha gairebé duplicat respecte als 80,9 mg/L de l’any anterior.
Una de les fonts on més ha augmentat la concentració de nitrats respecte a les dades del 2025 és la Font Calenta, a Prats de Lluçanès, que ha passat dels 64,4 mg/L als 133,2 mg/L. Aquest increment del nivell de nitrats fa que molts municipis no tinguin cap font amb aigua aptaper al consum humà. Aquest és el cas de Sant Feliu Sasserra i Sant Martí d’Albars. En altres municipis només una de les fonts analitzades es manté per sota del llindar de 50 mg/L de nitrat, com és el cas, per exemple, de Lluçà, Perafita i Santa Maria de Merlès, entre d’altres.
Aquest augment de la presència de nitrats també deixa en situació límit fonts com la font del Marçal i la font de la Vila, de Prats de Lluçanès, i la font Parera, de Perafita. Totes elles estan a menys de deu punts de superar el llindar de potabilitat que estableix l’OMS.

FONTS D’AIGUA POTABLE
Només tres municipis del Lluçanès poden presumir de tenir nivells baixos de nitrats a les seves fonts: Alpens, Sant Agustí i Sant Boi. Tot i que se n’hi detecten, aquests es mantenen molt per sota de la mitjana del Lluçanès i per sota del llindar de potabilitat. Des del GDT afirmen que els resultats apunten que en algunes zones del Lluçanès i d’Osona hi ha una gran concentració de nitrats en el sòl provinents de purins. Afegeixen que la contaminació d’aquestes fonts mostra el problema que hi ha a Catalunya amb les reserves d’aigua per culpa d’una cabana porcina sobredimensionada. Per això, des del grup ecologista reclamen la reducció de la cabana porcina i una reconversió del sector porcí per promoure una activitat agrícola i ramadera més equilibrada, així com que també es persegueixin els abocaments il·legals de purins.

FOTO DE PORTADA: Presentació dels resultats a Santa Cecília de Voltregà, la font més contaminada. Crèdits: GDT