Olost portarà als jutjats els permisos per la construcció de la gasolinera

L’Ajuntament d’Olost tirarà endavant dos processos contenciosos administratius contra la nova estació de serveis de la C-62. La gasolinera, que dispensa carburants des de l’11 de setembre, s’ha construït en un espai de protecció especial de valor natural i connector de biodiversitat, i segons un informe ambiental encarregat per l’Ajuntament, la nova construcció afecta l’ecosistema de la Gavarresa, un dels més rics de fauna i flora del territori. Els promotors han esquivat Olost per construir els accessos només en el terme de Sant Martí d’Albars i es mostren tranquils perquè han seguit “tots els tràmits”, i ara continuen les obres per finalitzar el projecte.

Els accessos tindrien el vist-i-plau de carreteres
Jordi Casals, encarregat de l’obra, explica que la gasolinera “s’ha posat en funcionament quan s’han tingut tots els permisos i llicències”. Sobre els accessos, explica que davant la negativa d’Olost a passar pel seu terme, els han escurçat però “compleixen la normativa”. Per adaptar-los no han modificat el projecte sinó que han fet una “certificació parcial”, i assegura que estan en contacte amb els tècnics del Departament de Carreteres per assegurar que “siguin legals i ben fets”. Malgrat això, afegeix que “si un dia Olost dona permís s’acabaran d’allargar perquè siguin més còmodes”.
El propietari i promotor de la nova estació de servei, Ignasi Santacreu, “conegut al territori perquè hi ve des de petit. Hi té una fàbrica de pinso, una granja de porcs i una explotació agrària de força hectàrees”, com explica Casals. Santacreu també és administrador de més d’una desena d’empreses immobiliàries a Barcelona.
Com diu Casals, els 440 m2 que ocuparà el bar-botiga, inclouran una oficina de turisme de l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, amb qui afegeix que han treballat conjuntament, per exemple, en la tria del nom de l’estació, que va ser una proposta del consistori. Com explica Casals, “no hi haurà restaurant. En cap cas es vol fer competència als restaurants del territori”, i sobre els productes de la botiga s’oferirà espai a productors del territori i es procurarà “no muntar res que perjudiqui el comerç de la zona. La intenció mai ha sigut fer un supermercat”.
Sobre les crítiques rebudes, Casals deixa clar que no aniran contra ningú. Troba “legítim” que la gent contrària es manifesti, fins i tot amb pintades com les que van aparèixer a l’asfalt i la cabina, sempre que “no espatllin res”.

D’un sòl protegit a un sòl urbanitzable
Per dur a terme el projecte, l’espai on es construeix l’estació de serveis ha passat de considerar-se “sòl no urbanitzable i de protecció especial” a “sòl d’activitat autoritzada”. Aquest canvi ha comptat amb el vist-i-plau del Departament de Territori de la Generalitat, que ha considerat l’obra un bé d’interès general i ha donat els permisos necessaris per construir-la. La nova consideració també s’ha incorporat al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Martí d’Albars, que encara no s’ha aprovat definitivament.
L’Ajuntament d’Olost entén que l’espai on s’ha construït l’estació de servei continua sent un “sòl de protecció especial de valor natural i connector” segons el Pla Territorial de les Comarques Centrals de Catalunya, la norma que regeix l’ordenació urbanística, i és per això que ha denegat els permisos per fer els accessos al seu terme, ja que enlloc de demanar una llicència d’obres calia demanar un Pla d’Actuació Especial (PAE), necessari per construir en terrenys no-urbanitzables.
Els accessos finalment s’han construït en el terme de Sant Martí d’Albars, i l’Ajuntament d’Olost ho certifica, i explica que s’ha tingut en compte el llindar municipal proposat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Malgrat no entrar al seu terme, el consistori està en fase d’engegar dos processos contenciosos administratius contra el POUM canviat per l’Ajuntament de Sant Martí que ha permès construir l’equipament en un sòl no-urbanitzable (ja que el nou POUM encara no és vigent), i contra els permisos atorgats pel Departament de Territori, pel mateix motiu.

Olost critica el silenci administratiu de la Generalitat
Quan Olost va rebre la petició per la llicència d’obres dels accessos, el projecte de l’estació de servei ja tenia els permisos de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat i la llicència de l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, expliquen Josep Maria Freixanet, alcalde d’Olost, i Gil Salvans, regidor de Medi Ambient. Per ells, el projecte va en contra dels projectes de transició energètica que estan duent a terme al seu municipi, i també els que s’implanten a tot el país. Però, com diuen, el punt que determina la seva oposició és el fet que es construeixi en una zona de protecció: “al nostre terme les zones protegides són molt petites, en canvi ens trobem que, en aquell punt, que sí que és protegit, han donat permís”, explica Salvans. Per permetre-hi la construcció, la Generalitat va considerar que la gasolinera era un servei “d’interès general”. Salvans ho rebutja: “hi ha dues gasolineres en 10 quilòmetres, mentre que en algunes zones no n’hi ha durant 30 o 40 quilòmetres. L’interès general no el veiem per enlloc”.
L’Ajuntament d’Olost ha demanat explicacions a la Generalitat, i no han rebut resposta. Com explica Salvans, van demanar-los l’estudi d’impacte ambiental i encara no els l’han fet arribar. Per Freixanet això pot voler dir dues coses “o que no tenen arguments i que per tant mentrestant guanyen temps o que estan molt segurs d’haver-ho fet bé”. Afegeix que en el segon cas, no entén perquè no hi ha hagut resposta de la Generalitat, en el que considera un “silenci administratiu”. Freixanet afegeix: “aquí hi ha una llei que diu que no es pot construir. Si ho canvien vol dir que no hi ha equitat, ni igualtat d’oportunitats”.

Segons un informe ambiental, la gasolinera serà negativa per l’ecosistema
Olost també va encarregar un informe ambiental per conèixer l’afectació de la nova estació de servei. Segons aquest, elaborat per la biòloga i paisatgista Anna Maria Zahonero, la nova construcció “afecta de forma important el mosaic agroforestal i el seu ecosistema”. Per Zahonero, en la concessió de la llicència per la implantació de la benzinera es va obviar un tràmit previst en el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, en el que s’ha de demostrar que les construccions en entorns de protecció especial “no afecten de forma substancial els valors a protegir, en aquest cas, els naturals i connectors de la zona”.
Com explica Salvans “hi ha poques zones on corri l’aigua al Lluçanès, i són d’especial protecció per algunes espècies, perquè criïn, cacin…. Tants metres quadrats de formigó, multipliquen l’afecte que ja fa la carretera” .

El conflicte va per llarg
Si bé els promotors del projecte haurien aconseguit legalment els permisos i llicències per tirar endavant l’activitat a l’estació de servei en un procés que segons Casals ha durat uns 6-7 anys, ara l’Ajuntament d’Olost porta a judici la concessió de permisos i llicències per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Martí. Tot sembla indicar que el procés va per llarg. Si es resol que no es podien donar els permisos, és possible que l’estació de serveis desaparegui del mapa, però de ben segur que no serà tan de pressa com hi ha aparegut.//