PLA ALFA 3
RAMON BAUCELLS
Déu n’hi do la calor i la sequera que tenim. Només cal donar un cop d’ull per veure que tenim el Lluçanès deshidratat com una pansa. És trist veure-ho tot tan sec i sentir les plantes cruixir sota les nostres passes. Són dies per estar al cas del perill d’incendi, sobretot qui ha de treballar o fer alguna activitat al bosc. Una bona eina és el mapa de Pla Alfa de la Generalitat on es pot consultar en quin nivell de perill està cada municipi. El foc, lògicament, ens fa molta por i volem estar al màxim de preparats, però una cosa que molts no saben és que els que més preparats estan són els mateixos boscos. Si, els boscos de la comarca porten molts milers d’anys convivint amb el foc i s’hi han adaptat, encara més, hi ha plantes que els agrada el foc. Sembla un disbarat, però és així, tenim piròfits, plantes que utilitzen els incendis per escampar i fer germinar les seves llavors i així prosperar.
Un exemple, comú en moltes plantes, és el de la Gatosa (Ulex parviflorus), un tipus d’argelaga que acumula llavors a terra, sense germinar. Quan hi ha un incendi, la mateixa planta, crema com lluquet i fa molta escalfor, provocant l’activació de les llavors, que comencen a germinar. El resultat és que quan arriben les pluges, enmig de la grisor de les cendres, broten les gatoses amb gran ufana. Han triomfat, tenen espai i molts nutrients que les cendres han dipositat a terra.
Un altre exemple fascinant és el del Pi blanc (Pinus halepensis) tan comú al sud de la comarca. Aquest acumula les llavors a dalt de la capçada, dins unes pinyes especials, petites, molt ben segellades i plenes de reïna i benzè. Són autèntiques bombes que en arribar l’incendi exploten sortint en direcció oposada al foc tot escampant les llavors allà on l’incendi ja ha cremat. És espectacular. Una adaptació fascinant, molt visible, també, quan arriben les primeres pluges i el terreny queda sembrat de nous pins que creixeran amb tot el sòl i nutrients que necessiten per començar a construir un nou bosc.//
