El temps que ens canvia la vida

Anna GORCHS FONT

Quan era petita, les vacances començaven el darrer dia d’escola i s’estiraven infinites, sense horari ni calendari i sense gaires més preocupacions ni obligacions que anar a la piscina, jugar amb els amics, ajudar a casa amb les feines domèstiques, llegir molt, anar a prendre la fresca als vespres i, de tant en tant, fer una escapadeta a la platja o a la muntanya amb la família.

No recordo que el temps fos una preocupació. Parlo del temps que ens està canviant la vida. Si es compleixen les previsions meteorològiques —cosa que molt em temo que passarà—, quan llegiu aquesta columna estarem en plena tercera onada de calor d’aquest estiu, després de dies amb temperatures desbocades i amb incendis a casa nostra i arreu. Però és que fa només quatre dies vam viure un aiguat devastador que va fer destrosses inimaginables a la riera de Merlès.

Passem d’un extrem a l’altre amb una naturalitat inquietant, com si haguéssim de normalitzar que el clima ja no segueix ni el seu ritme ni el seu equilibri. Em fa por que ens haguem d’acostumar a aquesta situació, que haguem d’assumir com a habitual allò que en realitat és excepcional. I encara hi ha algú que qüestioni el canvi climàtic?

També ha canviat la manera d’encarar l’estiu dels infants. Els adults fem mans i mànigues per fer-los passar l’estiu que creiem perfecte. Que si casalets, que si colònies, que si quadernets perquè no oblidin el que han après, que si activitats, pantalles limitades, experiències autèntiques, natura, lectura, esport…

I potser tampoc cal tant. Potser un bon estiu continua sent aquell en què hi ha temps per fer el que no es pot fer al llarg de l’any i també, per què no, per avorrir-se. Per inventar-se un joc amb quatre pedres, per construir una cabana que no aguantarà ni dos dies, per llegir un còmic pel simple plaer de la lectura o per passar una tarda sencera sense tenir cap pla preestablert.

Mentre mirem el termòmetre i les previsions meteorològiques amb angoixa i fem un trencaclosques amb els horaris dels casalets, potser val la pena recordar que hi ha coses que estan a les nostres mans i que cal que tinguem molt en compte: cuidar entre tots una mica més el lloc on vivim i deixar fluir l’estiu dels infants. A veure si així podem recuperar una mica més el control del temps. Ens hi va el futur —i el present—.//