Merlès aprova la situació d’emergènciaper la riuada més destructiva que es recorda
L’Ajuntament confia rebre ajuda urgent per reparar elements com el pont medieval de Sant Martí
Unes pluges torrencials concentrades en molt poca estona a la capçalera de la riera de Merlès van provocar la nit del 4 de juny la rierada més destructiva que es recorda a la vall.
Les Llosses, la Quar, Borredà, Lluçà, Sagàs, Puig-reig i, sobretot, Santa Maria de Merlès són els municipis que n’han patit les conseqüències, i l’activitat no s’ha aturat des d’aleshores a la zona afectada per intentar recuperar tant com es pugui la normalitat.
L’aigua va inundar l’interior d’algunes cases, va arrasar camps i arbres, va moure roques i va malmetre o fins i tot ensorrar més d’una desena de ponts, per la majoria dels quals encara no són transitables. Això, malgrat que les primeres tasques per eliminar acumulacions de vegetació i reobrir accessos a diverses masies que havien quedat incomunicades van començar tan bon punt es va fer de dia.
“Va ser una situació molt crítica, no per la pluja que va caure aquí sinó per tota l’aigua que va baixar i que es va anar emportant tot el que trobava pel camí”, recorda Sara Costa, l’alcaldessa de Merlès, a qui el telèfon va començar a treure fum mentre assistia a la Patum assumint el paper protocol·lari d’administradora del Corpus de Berga.
És una cosa mai vista:
l’aigua va passar per sobre
del pont de Sant Martí
Des d’allà mateix, i aprofitant que hi havia el cap dels Mossos i també la delegada d’Interior a la Catalunya Central, Costa va començar a coordinar una emergència que encara ara fa anar de corcoll tot l’ajuntament.
“És una bestiesa el nivell on va arribar l’aigua. Va passar per sobre del pont de Sant Martí, una cosa mai vista. El soroll de rocs i arbres trencats feia terror”, recorda l’alcaldessa.
Passarel·les, rescloses, canals i tones i tones d’arbres arrencats esperen ara una actuació que aquests dies ha començat a assumir una empresa contractada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però que molts donen per fet que anirà per llarg, en el millor dels casos, o que ni tan sols es podrà arribar a fer, en aquells punts de més difícil accés.
“Per ara tot han estat bones paraules i ens han dit que no ens posaran traves amb els permisos perquè puguem anar per feina i reparar tots aquests ponts; esperem que sigui així”, remarca Costa, que insisteix que hi ha situacions que no poden esperar.
Els ponts, els més mal parats
Al municipi, pràcticament tots els ponts han resultat afectats d’una manera o altra. En alguns casos l’aigua ha descalçat les estructures; en d’altres, s’ha endut el paviment, les baranes o les proteccions laterals. També hi ha punts on els arbres arrossegats per la riuada han provocat desperfectes importants.
Entre les infraestructures afectades dins d’aquest espai natural protegit hi ha el pont i la passarel·la de la Fàbrica, el pont de Montclús, el pont de les Heures, el pont del càmping de la Riera de Merlès, el pont de Roma, el pont de la Cortada i el pont de la Molina, que ha desaparegut.
Després d’haver aprovat aquest dilluns el decret de situació d’emergència, l’alcaldessa de Merlès explica que esperen poder accelerar els tràmits i fer les primeres contractacions per a reparacions immediates. També confien que tant la Generalitat com, sobretot, la Diputació, ajudin a assumir tota aquesta despesa sobrevinguda. De moment, diversos representants d’aquestes institucions, incloent-hi la delegada del Govern a la Catalunya Central, s’han desplaçat fins a la zona per avaluar la situació i prometre ajuda al consistori.
Un dels punts més delicats serà al pont de Sant Martí, una obra medieval amb més de mil anys d’història i considerat un dels símbols més emblemàtics del municipi, que ha quedat greument afectat per la força de l’aigua, amb diverses zones descalçades i una part important de la barana de pedra desapareguda.
Es tracta d’una de les imatges que més ha impactat els veïns, i ha arribat just quan l’Ajuntament tenia previst tirar endavant la rehabilitació de l’estructura. Ara, els danys ocasionats per la rierada faran replantejar forçosament l’abast de la intervenció.
Afectacions fins a Balsareny
El Servei Meteorològic de Catalunya havia activat la tarda del 4 de juny diversos avisos meteorològics per pluges intenses i per temps violent al Berguedà, el Lluçanès i altres comarques del centre del país.
Segons les dades recopilades pels observadors meteorològics de LaRella a través d’estacions meteorològiques i alguns pluviòmetres casolans, les precipitacions van ser especialment abundants a la capçalera de la riera.
L’ACA ha contractat una
empresa per començar a
retirar els arbres de la llera
A Alpens es van registrar 106 litres per metre quadrat, a Santa Maria de Merlès 49,4 i a Lluçà 34, mentre que a Sant Jaume de Frontanyà s’hauria arribat als 190 litres per metre quadrat; 130 a les Llosses i Borredà, 157 a Puigcercós o 100 a Can Pou, a la Quar. Més avall, l’estació automàtica del Meteocat a Sant Maurici va registrar 58,3 litres per metre quadrat.
Bona part d’aquesta pluja va descarregar en poca estona, especialment als voltants de les nou del vespre, fet que va provocar una crescuda molt ràpida de la riera que en qüestió de poca estona es va fer notar aigües avall.
Malgrat que a la riera no hi ha cap aparell per mesurar el nivell de l’aigua, la crescuda sí que va quedar registrada a l’estació d’aforament del Llobregat a Balsareny, on hi va haver inundacions. El cabal del riu en aquell punt –que molts cops no supera els deu metres cúbics per segon– va arribar fins als 475. Una crescuda que, com ha apuntat l’ACA, s’explica en bona part per l’aigua que hi va arribar des de la riera de Merlès, que s’ajunta amb el Llobregat a tocar de la colònia de Cal Riera.
Com recull l’Atles climàtic de Catalunya, la zona on neix la riera de Merlès –entre el nord-est del Berguedà, el Lluçanès i el Ripollès– és precisament el punt de Catalunya on hi ha més dies de tempesta, i l’únic en què l’estació més plujosa és l’estiu.
La Riera, tancada del tot a l’estiu?
Ja fa diversos estius que ningú es pot banyar al tram central de la riera de Merlès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, però aquest any guanya força l’opció que ni tan sols es pugui aparcar per visitar la zona.
“Estic molt contenta que ningú hagi mort per aquesta riuada, però ara hem d’intentar que no passi per una imprudència”, adverteix Núria Valls, responsable del Centre de Conservació de Fauna Camadoca de Merlès i encarregada del dispositiu d’informadors i guardes que cada any controlen el compliment de les normes.
“El que ha passat no crec que ho hagués vist mai ningú abans. La riera és una altra, l’aigua es va endur troncs, va moure pedres que pesen tones i han desaparegut aparcaments i senyals; això no es pot resoldre d’un dia per l’altre”, remarca Valls. “És perillós venir al riu i s’ha de transmetre que la gent intenti no venir”, insisteix.
La decisió final l’hauran de prendre aquest divendres els ajuntaments implicats, però de moment tothom dona per fet que, com a mínim, la prohibició de bany es mantindrà. El dispositiu de control el formaran 15 informadors –amb algunes places encara per cobrir– i dos guardes amb capacitat per sancionar.//
