20 anys de bruixes
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”justified” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_line_height=”1.8em”]
La Fira de les Bruixes va celebrar la vintena edició amb un muntatge d’altura en les escenes habituals, i novetats que han arribat per quedar-se, com les llegendes i els titelles bruixinel·lis. Un any més milers de persones van fer cap a Sant Feliu Sasserra per conèixer la història de la persecució de dones sàvies, anomenades bruixes per una societat que vivia esporugida. La injustícia viscuda al segle XVII, quan es van condemnar desenes de dones a mort, alimenta des de fa vint anys una fira tant viva com la memòria de totes aquestes remeieres i guaridores.
Precisament aquesta memòria, i els coneixements que passen de generació a generació, es feia ben notori en l’argument del Còdex, el nom unitari que van prendre enguany les habituals escenes de context, del judici i del Serrat. En un complex exercici teatral, dirigit per Butai Produccions, la història es movia entre el present i el segle XVII.
Una prestigiosa directora de cinema rep la notícia que la seva àvia acaba de morir. L’herència que li deixa és el Còdex, un llibre que recull els coneixements de moltes dones sàvies i la història de la Carme, una bona dona acusada de bruixeria per utilitzar els seus coneixements per ajudar el veïnat durant l’arribada del Catarro, una letal malaltia.
I així és com avança la història, mitjançant salts constants entre les dues trames. Teatre de carrer, que representa cinema, que s’inspira en un llibre que podria ser real. Veïnes del poble i rodalies, actors i actrius, públic, bruixes i caçabruixes. I rere totes aquestes capes, la potència d’una història vertadera que ens emociona perquè encara dura. I durarà fins que el relat no l’escriguin només els homes poderosos.
Enguany després de l’emotiu adéu de la Carme al Serrat, també vam aplaudir la fi d’un rodatge, i la feinada de les desenes de persones que fan possible la Fira. La llagrimeta va regalimar només fins al mig de la galta, calia reivindicar que encara hi ha molta feina a fer.
ELS Q-Fois omplen la plaça D’ART
El 31 d’octubre es va veure compARTim, amb les espectaculars actuacions de l’acròbata de teles Laia Picas, el llit elàstic de Planeta Trampolí i el pintor Quim Moya, que va finalitzar l’espectacle amb un immens quadre, part del qual només és visible amb llum fluorescent. També es va poder sentir l’acompanyament sonor de Dabú a l’inici i durant l’espectacle, i la interpretació de Ravid Goldshmidt i Victor Lalauze durant el xou de Moya. La Festa, organitzada pels Q-Fois va portar unes 700 persones a la plaça, i va continuar a l’Ateneu amb Sixtus i Dj Rutxo.//
[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
