“Volem que el Puig dels Eixuts sigui un projecte col·lectiu del Lluçanès”

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]

LA TRUJA NEGRA és la nova assemblea anticapitalista del Lluçanès. Fa uns mesos que s’organitzen, i s’han donat a conèixer a través de les Jornades per la Resistència Rural, que es van celebrar els passats 13,14 i 15 de setembre a la masia El Puig dels Eixuts de Lluçà (recupereu les cròniques de les jornades a LaRella470). El Puig dels Eixuts és una masia a la vall de Merlès que el col·lectiu havien ocupat just una setmana abans. Amb elles, parlem de l’ocupació d’aquest espai i dels objectius de La Truja Negra.

Quina és la vostra definició com a col·lectiu?

La Truja Negra és una assemblea anticapitalista del Lluçanès. Neix de la voluntat d’un seguit de persones joves que comparteixen una anàlisi de les problemàtiques que pateix el nostre territori i que volen lluitar pel seu futur. La voluntat de l’assemblea és fer pressió social i accions d’agitació rural. Per això, La Truja Negra vol ser un espai d’empoderament pel jovent i una plataforma perquè puguem decidir i debatre el nostre futur, abans no ho facin per nosaltres. L’habitatge, el turisme, la colonització i industrialització de la terra o l’explotació animal i laboral són temes que volem posar sobre la taula.

Què voleu aconseguir amb l’ocupació que heu dut a terme? Què hi voleu fer al Puig dels Eixuts?

L’okupació és una eina per poder reivindicar i visualitzar les temàtiques que tractem a l’assemblea. Amb la masia, defensem el món rural, reclamem el dret a l’habitatge, tenim una eina per albergar nous projectes i esdevé un dall contra la industrialització i l’especulació immobiliària.

El Puig dels Eixuts és ara un centre social autogestionat que pren autonomia i té vida pròpia més enllà de La Truja Negra. Aquest és un projecte de resistència que alhora ens serveix per viure l’alternativa que reivindiquem. A més a més, aquest és un espai obert, i ha de ser un niu pels col·lectius i associacions que vulguin.

Quins criteris vau seguir a l’hora de triar l’immoble?

Vam buscar habitatges del territori en desús, sense aprofitament, i que fóssin propietat de grans companyies o institucions que no representen en cap cas la classe obrera del Lluçanès.

El Puig dels Eixuts feia més de 12 anys que estava buit. L’antic propietari arrossegava impagaments a treballadores i petites empreses del Lluçanès. CaixaBank va embargar l’edifici. Després d’un temps, aquesta banca va vendre la masia a Blackstone, en una operació immobiliària de gran abast. Això va ser una jugada de La Caixa per treure’s de sobre edificis embargats i rentar-se la cara davant la societat utilitzant aquest fons voltor nord-americà. Actualment, Blackstone és un dels majors propietaris d’habitatge de l’estat espanyol després d’adquirir “actius problemàtics” durant anys. A ciutats com Barcelona, la lluita contra Blackstone fa temps que està organitzada, i encara més a Madrid, sobretot, després que l’Ajuntament vengués a aquest fons de capital inversor 1.800 habitatges procedents del parc públic de lloguer.

Fa uns anys es va fer una subhasta del Puig dels Eixuts on es van vendre els terrenys, per una part, però no la casa, que feia anys que no s’utilitzava i sense compradors interessats.

L’okupació no és una decisió improvisada. Les masies i les masoveries s’extingeixen, el jovent marxa cap a les ciutats i som presa fàcil per la gran indústria els especuladors.

La Truja Negra vol ser un espai d’empoderament pel joven perquè poguem decidir el nostre futur, abans no ho facin per nosaltres

Com ho han rebut les veïnes de la zona?

En un principi, fruit de la desconeixença, es podria haver generat un clima de desconfiança. Nosaltres ens vam presentar amb les veïnes per trencar la rumorologia, els hi vam explicar el nostre projecte. Han vist com hem endreçat l’entorn i hem llançat moltes deixalles que s’hi havien abocat durant els anys. Les veïnes, fins i tot, van venir a les Jornades. Hi ha un bon veïnatge i fins i tot podem treballar juntes.

En àmbit més general, l’okupació dels Eixuts ha posat sobre la taula debats que es volen que siguin ocults. La gent s’ha mostrat molt contenta que hi hagi un nou grup de jovent organitzat i combatiu amb la perspectiva del Lluçanès.

Quines conseqüències legals pot tenir aquesta acció? Quin procés preveieu?

Nosaltres volem que aquest sigui un projecte a llarg termini, obert, i que molta gent se’l faci seu. De moment els Mossos no han vingut a l’habitatge. Tot i això, som perfectament conscients de les conseqüències que això implica, però això no ens fa desistir dels nostres propòsits. Volem que el Puig dels Eixuts sigui un projecte col·lectiu del Lluçanès.

Vau acompanyar l’okupació amb unes Jornades de Resistència Rural. Quina valoració en feu?

Molt positiva. Calculem que entre els tres dies van venir més de 500 persones. Vam generar espais de debat i oci molt sa i positiu. Vam poder tractar problemàtiques diverses i el més positiu de tot és que de les jornades n’han nascut més projectes. Vam cultivar l’alternativa i vam realitzar tallers, debats i xerrades en clau de futur molt positives.

A més a més, les jornades també van servir per donar-nos a conèixer, crear xarxa amb més gent del territori i legitimar l’okupació. Va esdevenir un espai de creixement i coneixement personal i col·lectiu.

El Puig dels Eixuts és ara un centre social autogestionat que pren autonomia i té vida pròpia més enllà de la Truja Negra

Teixiu xarxes amb altres col·lectius de la comarca i d’altres indrets?

Sí. Les jornades les vam preparar amb altres col·lectius del Lluçanès. La Fetillera, Lluçanès Viu, els de Les Vinyes o pagesos de la comarca hi van col·laborar. A més a més, també vam convidar col·lectius de territoris veïns, com els ateneus de Berga, organitzacions sindicals com de la CNT, la CGT o Càrnies en Lluita, altres projectes d’okupació d’Osona i Barcelona, el col·lectiu transfeminsita La Cabra, el col·lectiu feminista La Pastora, etc. Tot això, les jornades van servir perquè coneguéssim més gent i entre totes, teixíssim una xarxa de col·laboració comuna.

També van venir les companyes de Fraguas, el poble recuperat de Guadalajara, que des del 2013 s’està repoblant, però que ara estan sota l’amenaça de la demolició després de la denúncia de la Junta de Castilla La Mancha.

Quines seran les pròximes accions de La Truja?

De moment, de les jornades n’ha nascut la Xarxa d’Economia Alternativa Autogestionada del Lluçanès, que ben aviat se’n veuran els fruits: es proposa fer un mercat mensual rotatiu pels municipis del Lluçanès.

La Truja Negra també prepara altres accions que s’aniran coneixent. L’assemblea està oberta, i tothom qui vulgui organitzar-se al Lluçanès hi és benvinguda. //

 

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]