El lloguer al Lluçanès s’acosta als 600 euros mensuals

El preu mitjà dels nous contractes s’ha encarit un 67% en vint anys en un mercat amb poca oferta

El preu del lloguer al Lluçanès continua a l’alça i ja s’acosta als 600 euros mensuals de mitjana. Segons les dades del Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, el cost dels nous contractes ha passat d’uns 350 euros mensuals el 2005 als 584 euros actuals, un increment del 67% en vint anys.

Aquest encariment s’ha accentuat especialment en els últims anys, amb una acceleració que s’ha fet visible després de la pandèmia. Per exemple, a Olost el preu del lloguer ha crescut prop d’un 30% des del 2021 i a Sant Feliu Sasserra ho ha fet més d’un 60%. En aquest darrer cas, la percepció del sector coincideix amb les dades: segons Moisès Sabata, gerent d’IMMOSAB, habitatges de característiques semblants poden tenir avui preus clarament superiors a Sant Feliu que a Prats. També Oristà es manté per sobre dels 600 euros mensuals i apareix sovint entre els municipis amb lloguers més elevats del Lluçanès.

Les dades també mostren un augment del nombre de contractes, fet que apunta a una certa ampliació de l’oferta disponible, tot i que aquesta lectura s’ha de matisar. Avui molts lloguers es formalitzen més regularment i es dipositen a l’INCASÒL, fet que també pot fer aflorar operacions que anys enrere podien no quedar registrades.

Més enllà dels números, el diagnòstic que fa el sector és clar: falta habitatge. “El parc d’habitatge és el que hi ha”, resumeix Sabata, que assegura que quan surt un pis de lloguer es col·loca ràpidament i que, en molts casos, hi ha llista d’espera. Aquesta pressió també es pot llegir en clau demogràfica: en els darrers anys la població del Lluçanès ha tornat a superar els 8.000 habitants, després d’un període de decreixement que va tocar fons el 2017.

En aquest context, Prats de Lluçanès està declarat zona de mercat de lloguer tensionat des del juliol del 2024. La mesura s’aplica als municipis de més de 2.000 habitants que compleixen determinades condicions, com que les llars hagin de destinar més del 30% dels ingressos a l’habitatge o que els preus hagin pujat per sobre de l’IPC. Això explica que Prats hi estigui inclòs i la resta de municipis del Lluçanès, no, ja que per estendre aquesta regulació als pobles més petits caldria una modificació de la legislació estatal. El fet que Prats sigui avui el municipi amb els lloguers més baixos del Lluçanès obre la porta a pensar que aquesta eina pot haver contribuït, si més no, a contenir-ne el creixement. Sabata assegura, a més, que no ha detectat que propietaris hagin deixat de llogar pisos per aquest motiu.

Aquesta tensió no afecta només el mercat del lloguer. Des d’IMMOSAB també apunten que a la compravenda hi ha manca d’oferta i que els immobles que surten a preu ajustat es venen amb facilitat, fet que reforça la pressió general sobre l’accés a l’habitatge.

Tot plegat conviu amb una realitat aparentment contradictòria. Segons el cens del 2021, una part important del parc d’habitatge del Lluçanès correspon a habitatges no principals —ja sigui buits o de segona residència—, i en alguns municipis fins i tot superen els principals, com passa a Alpens, Sant Agustí de Lluçanès i Sobremunt. En aquest context, Sabata explica que en els darrers anys també s’han mobilitzat habitatges que estaven tancats i que alguns propietaris s’han animat a rehabilitar i posar pisos al mercat, malgrat les dificultats que alguns hi veuen i el fet que no tot el parc disponible acaba incorporant-se al mercat de lloguer.