L’atur a la comarca va baixar més d’un 14% respecte a principis d’any

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya

L’any 2021 ha suposat un descens important en el nombre de persones que estaven a l’atur, no només a la comarca del Lluçanès, sinó també a Osona i a la resta de Catalunya. Al Lluçanès l’any va començar amb 330 persones registrades a l’atur i s’ha acabat amb 279, això suposa una reducció de 51 persones, xifra que significa una reducció del 15,45% de l’atur. Aquest descens és menor que el registrat a la comarca d’Osona, que és del 23,3%, i també del total de Catalunya que se situa en el 25,8% i que representa el descens més gran de la història.
El Lluçanès començava el 2021 amb 330 persones a l’atur i el mes de març aquesta xifra va pujar fins a 335 persones, amb tota probabilitat, a causa dels efectes de la pandèmia. A partir d’aquell moment van començar a baixar el nombre de persones que estaven registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat o al Servei Públic d’Ocupació Estatal, és a dir, a l’atur. Durant els mesos d’estiu el descens va ser continuat, fins a arribar a les 279 el mes de juliol. A partir de llavors, es va mantenir estable, i durant la tardor, va arribar a la xifra més baixa 275 persones registrades a l’atur el mes de novembre. Això significa que la taxa d’atur se situava en un 7,27%, la xifra més baixa al Lluçanès des del 2017.
Aquesta taxa d’atur del novembre, 7,27%, està per sota de la taxa d’atur registrada a Osona en el mateix mes (8,8%) i més de dos punts per sota de la registrada a Catalunya que va ser del 9,9%.


Recuperant-se del 2020
La crisi provocada per la pandèmia de la Covid va deixar el Lluçanès amb taxes d’atur que van fregar el 15% en alguns pobles de la comarca. És el cas de Sant Bartomeu del Grau que el juliol del 2020 tenia una taxa d’atur del 14,79%. Un any després, aquesta s’havia reduït fins a arribar a un 10% d’atur (juliol 2021) i, finalment, Sant Bartomeu ha tancat el 2021 amb una taxa d’atur registral del 9,38%. Aquesta xifra segueix dos punts per sobre de la mitjana del Lluçanès, que és del 7,45%. Però no és l’únic municipi lluçanenc per sobre de la mitjana. Cal destacar Sobremunt, que percentualment, és el poble amb més atur de la comarca, amb a una taxa del 13,95%, tot i que en valors absoluts són 6 persones. A l’altre extrem destaquen Lluçà, on la taxa d’atur d’aquest desembre és del 2,75% i Santa Maria de Merlès, del 4,04%.


L’atur al Lluçanès continua sent femení
Amb les dades a la mà, i tal com passa a la resta de Catalunya, les taxes d’atur registral són més elevades en dones que en homes. Al Lluçanès, per exemple, de les 279 persones registrades com a demandants d’ocupació aquest passat desembre, 181 eren dones, això representa més del 64% de la població que busca feina a la comarca. Aquestes dades demostren que existeix una desigualtat econòmica estructural que es dona únicament per raó de gènere.
Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, la major part d’aquestes dones tenen més de 55 anys i es troben, en la majoria de casos, en situacions d’atur de llarga durada, és a dir des de fa més de 21 mesos. La tècnica d’ocupació del Consorci, Vanessa Martín, confirma aquestes dades i apunta també el pes de la crisi del tèxtil en la feminització de l’atur de llarga durada al Lluçanès. Amb el tancament i la reestructuració de moltes fàbriques moltes dones van quedar sense feina “algunes primer es van dedicar a tenir cura dels fills i ara tenen cura dels pares”. Aquesta dedicació a les tasques de cures té un gran pes a l’hora d’explicar el perquè d’aquest atur de llarga durada.
Martin també apunta un augment dels demandants d’ocupació més joves, especialment de la franja de 25 a 29 anys tal com mostren les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat.
La majoria d’ofertes de feina que hi ha a la comarca i que gestionen des del Servei d’Ocupació del Consorci, són de personal no especialitzat pel sector industrial, peons, o pel sector serveis, especialment cambrers per restauració. La tècnica d’ocupació també destaca les ofertes relacionades amb l’atenció sociosanitària.//

Per_ Carolina Font Usart