“Teníem ganes de descobrir llocs nous i sortir del cercle feina, escola i casa”

LAVINIA HERVAS, IAGO PINO, LEÓN PINO, DANI PINO

Els quatre protagonistes de l’entrevista d’aquesta quinzena s’ha passat els últims mesos viatjant per Europa. Han passat per França, Itàlia, Eslovènia, Hongria, Romania, Bulgària i responen les meves preguntes des d’algun punt de Grècia. Qui vulgui seguir el periple d’aquests veïns de Perafita ho pot fer a través del seu compte d’Instagram @rutavida_tete. Tot i que ja avancen que són una mica desastre i no l’actualitzen massa sovint. Així i tot, aquest canal els ha permès mantenir el contacte amb la gent d’aquí, però també per connectar amb altres famílies que segueixen un estil de vida que ells volen aprendre a viure.

QUÈ US VA IMPULSAR A FER AQUEST VIATGE? Teníem ganes de descobrir llocs nous i conèixer altres maneres de fer, sobretot perquè ens trobàvem en un cercle de feina/ escola-casa-haver de pagar per tot i teníem la sensació de no tenir prou temps per estar junts. Així que ens vam plantejar que aquest estil de vida nòmada podria canviar molt la nostra realitat i ens permetria descobrir com es viu a altres llocs. I potser incorporar aquests aprenentatges per definir una altra forma de viure. Un cop vam tenir la idea vam parlar-ho amb en León i en Iago i com que tots hi vam estar d’acord, vam decidir tirar-ho endavant.

COM ES PREPARA UN VIATGE AIXÍ? Vam estar estalviant un temps, vam comprar l’autocaravana i la idea era no haver d’arreglar-la gaire, però finalment la vam desmuntar sencera, vam estar uns vuit mesos per refer-la. Vam comptar amb l’ajuda d’algunes persones del poble que ens van deixar eines i ens van aconsellar. També ens va assessorar en David de Geckocamper per a fer la instal·lació elèctrica i de gas GLP. La intenció era tenir una casa que fos el màxim d’autònoma possible energèticament. Vam batejar l’autocaravana amb el nom de RimorCrest. Un cop acabada la reforma va començar la mudança. Vam vendre moltes coses (cotxes, mobles, llibres…), donar-ne moltes i algunes altres les vam guardar a cases de família i amigues i amics. Mentre tot això passava vam decidir que el nostre primer destí seria Europa en línia recta, especialment enfocats a l’est.

QUÈ US HA SORPRÈS MÉS DELS LLOCS ON HEU ESTAT FINS ARA? Quan vam arribar a Romania de seguida vam tenir la sensació que havíem sortit de l’Europa occidental, no és un canvi cultural molt fort com viatjar a alguns llocs d’Àfrica o Àsia, però sí que hi ha canvis en les formes de fer i els costums. Grècia ens està agradant molt, potser és pel bon clima que tot i ser hivern ens permet passar moltes estones a l’aire lliure. A més, estem envoltats de llocs amb tanta història que podem trobar trossos de ceràmiques de fa més de tres mil anys en una passejada o runes de temples que només havies sentit a les llegendes, és colpidor. Estem acostumats com a societat a viure la distància com a concepte divisori. Però, per exemple a Romania o a Grècia estem creant vincles preciosos gràcies a una connexió solidària que afortunadament viu i ens connecta encara que ens separin milers de quilòmetres.

COM ÉS EL VOSTRE DIA A DIA? Depèn, no seguim gaire les pautes dels dies de la setmana i hem creat les nostres pròpies rutines: depenent de si són dies que estem en moviment o estem parats. Els dies que estem parats, que són la majoria, en llevar-nos fem una estona d’“escola” i després sortim a conèixer el lloc. Normalment, quan estem una temporada més llarga en un lloc és perquè estem fent “intercanvi” o treballant. Aquests intercanvis els acostumem a fer amb Workaway, una plataforma d’intercanvi de voluntariat per allotjament i manutenció.

I ELS VOSTRES FILLS, COM HO FAN PER SEGUIR ELS SEUS ESTUDIS? Gairebé cada dia fem una estona d’escola, amb quaderns de les diferents matèries i seguint els aprenentatges que “tocaria”. La resta del dia el passen aprenent de tot el que els envolta. També fem cursos per internet d’il·lustració, escriptura, manualitats. Així intentem posar-nos a l’altura del món que es creava quan feien classes d’expressió artística amb en Dimitri Coppola.

ÉS COMPLICADA LA CONVIVÈNCIA EN UN ESPAI TAN REDUÏT? Hem de ser molt organitzats i curosos de no deixar les coses arreu, alhora que tolerants i no atabalar-nos si no ho trobem tot com ens agradaria. De seguida que una cosa està fora de lloc es veu tot desendreçat, però l’avantatge és que s’endreça i neteja de seguida. Però no tenim gaires problemes de convivència, per sort és prou gran per a poder tenir cadascú el seu llit sempre muntat i, dins de les limitacions, podem tenir diferents espais. Per exemple, ara mateix estem: en Dani a la cuina endreçant; els nens jugant a la taula i la Lavinia responent aquesta entrevista al sofà. Així i tot, agraïm el bon temps per poder sortir.

“Hem de ser curosos de no deixar les coses fora de lloc i no atabalarnos si no ho trobem tot tal com voldríem”

COM PORTEU LA DISTÀNCIA, AMB FAMÍLIA I AMICS? La forma de viure-ho té diferents perspectives. No ser-hi és un aspecte que es manté immutable, no hi ha una fórmula màgica que faci desaparèixer l’enyorança. Si ho gestiones des de la calma i assumeixes les conseqüències de la decisió que has pres i t’esforces per transmetre els aprenentatges que vivim dia rere dia crees un vincle que se suma a tots els originals.

DE TOTS ELS LLOCS QUE HEU VISITAT, QUIN HA ESTAT EL VOSTRE PREFERIT? Lavinia: el temple d’Hera al Peloponès, és a la punta d’un cap amb una caleta molt maca i a les runes del temple es pot veure que ha estat un lloc de culte de diferents civilitzacions des de fa més de tres mil anys, a més el dia que el vam visitar feia un dia molt assolellat i calorós (per ser gener) i hi vam anar molt ben acompanyats Iago: vam pujar una part del mont Olimp i va ser una excursió molt maca i divertida, especialment la baixada que ens vam perdre una mica o vam acabar creuant un rierol que estava gelat en el dia de la santificació de les aigües. León: Ponte Pietra, a Itàlia a prop de Torí. Allà ens vam trobar amb en Martí, un amic molt estimat i ens va portar a visitar un riu ple de tobogans naturals formats per l’aigua. Va ser superdivertit. I vam anar a sopar unes pizzes boníssimes a Giaveno. Dani: Labastide d’Armagnac que és un poblet de França, de casetes baixes, tot molt de postal però alhora autèntic i ple d’artesans. Però és molt difícil dir un lloc preferit. N’hi ha molts.

QUIN CONSELL DONARÍEU A ALGÚ QUE VOLGUÉS FER UN VIATGE AMB AUTOCARAVANA? Ui, no som molt de donar consells. Entenem que hi ha moltes formes de fer-ho; tot i això, pensem que la forma que més ens ha fet gaudir és quan aconseguim sentir-nos a prop de la gent del lloc on som i això s’aconsegueix trencant barreres i confiant. Sobretot si no segueixes una ruta plena de llocs de postal. Com més local, més plens de tot.//

Volta al món i torna… quan vulguis
Fer un canvi de rumb com han fet en Iago, el León, la Lavínia i el Dani és tot un repte. Van decidir deixar les seves vides, feines incloses, per començar una aventura que els ha portat a voltar per, de moment, mitja Europa. Sempre han tingut clar que aquesta era una aventura dels quatre i quan els demanes fins quan viatjaran la resposta és clara: quan un dels quatre no vulgui continuar, només ho ha de dir i es tornarà a casa. Així de senzill i de complicat alhora. D’ençà que vaig conèixer el seu projecte tenia clar que, distància a banda, estarien a les pàgines de LaRella. Malgrat que amb internet les distàncies ja no són el que eren i la comunicació és molt més fàcil, quan estàs voltant per segons quins racons de món (els que són bonics de descobrir) t’adones que internet no és omnipresent i cal adaptars’hi. Així ho vam fer. És una entrevista feta a distància i per escrit perquè trobar el moment ideal per fer-la a través d’una videotrucada era gairebé una odissea: horaris, cobertura, fusos…, massa complicat per fer una entrevista que, per sobre de tot, havia de ser com un bon viatge, fluida.//

Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Estar junts
Un lema: “Casa és on tu ets”
Una afició: Buscar-nos la vida