“El poble sahrauí diu que viu en una presó a l’aire lliure
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” text_line_height=”1.8em” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
SANDRA CARRERA BONET és la coordinadora de la iniciativa Vacances en Pau al Lluçanès, un programa que acull infants sahrauís durant els mesos d’estiu. El programa està coordinat per l’Associació Cooperació Osona Sàhara, que canalitza les ajudes des de la comarca d’Osona fins als camps de refugiats de Tindouf.
Els dos últims estius, la Sandra i la seva família han acollit a una nena sahrauí del camp de refugiats de Tindouf.
Què és la Cooperació Osona Sàhara?
La COOOS es dedica a treballar en projectes de col·laboració, cooperació i suport amb el poble sahrauí i té diferents projectes; un d’ells és el de coordinar el programa de Vacances en Pau d’Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Moianès i el Lluçanès. També té altres projectes com el de muntar una clínica dentista a un dels camps de refugiats o que gent d’Osona vagi als camps per ajudar a totes les persones que ho necessitin.
En què consisteix el programa de Vacances en Pau?
És un programa d’acollida d’infants sahrauís de 10 a 12 anys, durant tres estius. Les famílies acullen l’infant a casa i, per tant, es fan càrrec de totes les despeses del dia a dia, com el menjar o la vestimenta. Normalment, els ajuntaments intenten pagar el bitllet d’avió i intenten assumir també el casal d’estiu per tal que el nen es pugui integrar al poble.
El programa fa més de 20 anys que funciona i té la finalitat que els nens puguin sortir dels camps durant els dos mesos d’estiu, que és quan les condicions climatològiques són més adverses, amb temperatures que superen els 40 graus. Els principals objectius del programa són que els nens i nenes puguin rebre unes revisions mèdiques extenses, i que tinguin l’oportunitat de sortir dels camps, de conèixer una altra cultura i una altra realitat, d’aprendre l’idioma i de compartir amb les famílies.
També un dels objectius és fer d’ambaixadors, ja que a través d’aquest programa, el nostre entorn coneix quina problemàtica hi ha i és una manera de que no els oblidin. Es senten com el poble enganyat, ningú els hi ha fet cas.
En quina situació viuen aquests nens i nenes al Sàhara?
Els sahrauís viuen ara en cinc camps de refugiats prop de la ciutat de Tindouf. És un lloc molt inhòspit, el lloc més desèrtic de la terra, no tenen aigua i no tenen possibilitat de cultivar res. Estan allà tancats i depenen d’ajuda humanitària per tot. El poble sahrauí diu que viu en una presó a l’aire lliure, ja que no poden sortir d’allà, no estan reconeguts i no estan a casa seva.
Ara quatre d’aquests camps ja tenen electricitat, ja que Algèria els hi va instal·lar. Als camps de refugiats viuen en haimes, que són tendes grans, però a part també es fan cases d’adob, en les que tenen una sala, una cuina i poca cosa més. Durant l’any combinen els dos llocs, a l’hivern teòricament viuen a les cases d’adob, ja que fa molt vent i se’ls hi emporta tot, i a l’estiu viuen a les haimes, on estan més frescos quan hi ha altes temperatures. Allà el poc que tenen ho poden perdre en molt poc temps. Hi ha algunes famílies que després de construir la casa, el vent se’ls l’ha emportat i s’han quedat sense.
Sant Bartomeu s’ha bolcat amb la causa sahrauí. S’han recaptat més de 2.000€
Com ha viscut el poble de Sant Bartomeu aquesta experiència?
La reacció de Sant Bartomeu ha estat brutal, i nosaltres estem súper agraïts a tothom qui ens ha ajudat i ha col·laborat durant aquests mesos. Aquest any, a Sant Bartomeu van venir dos nens sahrauís, i l’ajuntament no va poder pagar els bitllets d’avió. A partir d’aquí es va decidir fer un micromecenatge per poder pagar els dos bitllets d’aquests nens, i també els de cinc nens més que venien a Osona i tampoc se’ls hi havia pogut pagar. A partir d’aquest micromecenatge molta gent del poble va conèixer el programa i van començar a pensar iniciatives per poder pagar els bitllets d’avió d’aquests nens i nenes.
El micromecenatge va funcionar i es van aconseguir els diners que es necessitaven, però les activitats no es van aturar. Sant Bartomeu s’ha bolcat amb la causa sahrauí i s’han recaptat més de 2.000€ a través de donatius de diverses entitats o també de particulars. A més, també vam fer unes polseres solidàries i vam recaptar 1.100€. Ha estat tot un èxit, i Sant Bartomeu ha ajudat a que els infants sahrauís hagin pogut gaudir d’un estiu inoblidable.
Què t’ha aportat a nivell personal viure aquesta experiència?
M’ha aportat molt perquè he pogut conèixer de primera mà què significa cooperar amb un projecte d’aquest tipus. La iniciativa m’ha permès conèixer amb profunditat una realitat com aquesta i, tenir una nena a casa, poder compartir dos mesos amb ella ha estat un aprenentatge constant, sobretot pel fet de tenir algú a casa amb una cultura i una manera de fer completament diferent a la d’aquí.
Per la meva filla ha estat una experiència molt interessant. El fet que hagi pogut desenvolupar el sentiment de solidaritat cap a una altra nena, que té unes necessitats, i que hagi empatitzat amb ella de la manera que ho ha fet ha estat molt bonic.
LA CAUSA DEL POBLE SAHRAUÍ
El Sàhara Occidental va començar a perdre la independència el 1884 a la Conferència de Berlín, quan les potències europees es van repartir Àfrica, i Espanya es va quedar amb el Sàhara Occidental. El 1936, quan Franco entra al poder, colonitzen per complet al Sàhara Occidental, descobreixen la major zona de pesca del món i comencen a buscar petroli i fosfats. És aquí quan troben un dels majors jaciments del món de fosfats i és quan el Sàhara Occidental desperta l’interès d’Estats Units, França i Marroc.
Un cop Espanya decideix abandonar el Sàhara i el seu poble, deixa entrar els marroquins, els quals van rebre la complicitat d’Espanya, França i els Estats Units. A partir d’aquí els sahrauís van haver de marxar perquè sinó els mataven. Van anar marxant fins que van arribar a Algèria, on els van deixar quedar de manera provisional. Ara ja fa 43 anys d’això i encara hi són.
El poble sahrauí són només 150.000 persones, però al seu territori, al Sàhara Occidental, hi ha molts interessos econòmics. El poble sahrauí viu ara en camps de refugiats a Algèria, prop de la ciutat de Tindouf, i viuen en unes condicions que vulneren els principis dels drets humans internacionals ja que no tenen cobertes les necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua potable o l’atenció sanitària. I se’ls nega el dret d’autodeterminació com a poble. El poble sahrauí viu exclusivament de les ajudes de les ONG, institucions i de les ajudes de ciutadans de diferents països.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
