El territori es revolta contra el PLATER i reclama més protecció per al sector agrari
El Lluçanès entra parcialment a la nova Llei d’Alta Muntanya, però el sector agrari alerta de la pèrdua de garanties
Una cinquantena de persones van assistir el passat dimecres 20 de maig a la xerrada que es va celebrar al Consorci del Lluçanès amb representants d’Unió de Pagesos. Els ponents van analitzar la proposta del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER) i els canvis que presenta la nova Llei d’Alta Muntanya, així com les possibles conseqüències que poden tenir pel territori.
Unió de Pagesos va analitzar els canvis normatius que impulsa el govern de la Generalitat i va expressar preocupació davant d’un model urbanocèntric que, segons van assenyalar, podria deixar el sector agrari en un segon pla.
La reformulació d’una llei històrica
La primera Llei d’Alta Muntanya es va aprovar l’any 1983. El seu objectiu era compensar els desequilibris territorials i garantir serveis i desenvolupament als territoris de muntanya.
Ara, el Govern està treballant en un nou avantprojecte que redefinirà aquest marc. La nova proposta concentra el reconeixement en menys comarques i substitueix la categoria de zones de muntanya per la categoria de municipis de muntanya.
En el cas del Lluçanès, els municipis inclosos dins d’aquesta nova categoria són Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. El fet de formar part d’aquestes categories no garantiria automàticament l’entrada als plans estratègics d’alta muntanya, però obriria la porta a alguns avantatges administratius i econòmics com els règims municipals especials; la prioritat en obres i serveis; i el tractament preferent en ajuts sectorials.
Tot i això, el nou redactat de la llei genera inquietuds dins del sector i el territori. El text aposta per una flexibilitat més elevada a l’hora de prioritzar projectes de país i actuacions supramunicipals, però això redueix les garanties que fins ara protegien l’activitat agrària, ramadera i forestal. Unió de Pagesos considera que el nou avantprojecte dilueix el paper del sector primari dins la llei i denuncia que les activitats agràries, ramaderes i forestals passen de tenir un reconeixement específic a quedar incloses únicament de forma genèrica.
Per aquest motiu, el sindicat reclama algunes modificacions abans de l’aprovació definitiva de la llei com la incorporació dels sectors agrari i forestal com a sectors estratègics; que es garanteixi la participació i representativitat de les organitzacions professionals agràries en el desplegament dels plans; la incorporació d’actuacions agràries específiques; i que es recullin funcions concretes per a la futura Oficina d’Alta Muntanya en relació amb l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal. També demanen que s’incorpori una avaluació d’impacte específica sobre els municipis rurals.
La nombrosa participació en l’acte i la creixent preocupació a la comarca evidencien el malestar d’una part del territori davant unes polítiques que es consideren molt allunyades de la realitat rural de la comarca. Diversos col·lectius i entitats alerten que les noves normatives poden afavorir grans projectes mentre es debilita la protecció efectiva de l’activitat pagesa i forestal.
El PLATER encén el debat
La publicació de l’esborrany del PLATER ha generat oposició arreu del territori català, especialment a la Catalunya Central, una de les zones que el projecte considera amb més capacitat per acollir nova potència.
El pla fixa objectius mínims de generació d’energia per comarques i municipis i delimita les àrees considerades prioritàries per a noves instal·lacions. Segons els criteris previstos dins del pla, moltes d’aquestes àrees coincideixen amb sòls urbans no urbanitzables, on en la majoria dels casos hi ha camps, i sòls agraris i forestals d’un alt valor productiu per als territoris rurals.
Una resposta coordinada per fer front al PLATER
El passat diumenge, va tenir lloc la primera acció de la Catalunya Central contra el PLATER. Prop d’un centenar de persones es van aplegar en una jornada de lluita convocada per la coordinadora Eix en Lluita –que aglutina diverses organitzacions i col·lectius d’Osona, el Lluçanès, el Moianès i el Bages– per organitzar una resposta conjunta.
La jornada, que es va celebrar a Vic, es va iniciar amb una marxa de tractors que va arribar fins a un terreny on s’ubica un parc fotovoltaic propietat de Casa Tarradellas. L’acció pretenia “assenyalar directament els agents que decideixen sobre el nostre territori”, apuntava l’organització. En aquest sentit, Unió de Pagesos recordava que més de la meitat de les terres cultivades al país no són propietat dels mateixos pagesos, fet que deixa en mans de grans propietaris i de la macro indústria la decisió sobre els usos de la terra.
Al llarg del dia van tenir lloc diversos parlaments i xerrades de pagesia, alcaldes, col·lectius de base i organitzacions polítiques que assenyalaven el model alimentari i energètic actual i un debat per territoris per reflexionar sobre les possibles propostes i alternatives per fer front al projecte.
Les entitats organitzades denuncien que el pes de la producció energètica recau principalment sobre zones rurals mentre el consum es concentra principalment a l’àrea metropolitana. També alerten que els grans projectes fotovoltaics poden posar en risc el paisatge, la biodiversitat i l’activitat pagesa.
El procés d’al·legacions
Des del Lluçanès, els alcaldes també s’han reunit amb Anna Camp, directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) per tractar el procés d’al·legacions i demanar una revisió d’objectius per corregir el desequilibri territorial que afecta el Lluçanès.
El procés d’al·legacions públic, tant per institucions com per particulars, està obert fins al juliol.
