“És més important que mai fer inversions per regular la càrrega de biomassa dels nostres boscos”

ASIER LARRAÑAGA
OCHOA DE EGUILEOR
SOTSINSPECTOR GRAF DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Asier Larrañaga fa més de vint anys que és sotsinspector GRAF del cos de Bombers de la Generalitat. Tot i que va néixer al País Basc, va venir a estudiar enginyeria forestal a Lleida i va exercir uns anys com a enginyer forestal abans d’entrar al cos. Les sigles GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) defineixen la seva especialitat, els incendis forestals. A causa de la seva expertesa, ha viatjat com a analista d’incendis a diferents països per assistir als seus cossos de bombers. Des de fa anys l’Asier divulga sobre la necessitat d’una gestió forestal sostinguda, lligada a la ramaderia extensiva i a l’ús del foc com a regulador dels nostres ecosistemes, amb l’objectiu de prevenir grans incendis forestals.

LA PRIMAVERA D’AQUEST 2025 HA ESTAT EXCEPCIONALMENT PLUJOSA, EN ALGUNS PUNTS DEL LLUÇANÈS S’HAN DOBLAT LES MITJANES PLUVIOMÈTRIQUES D’ALTRES ANYS. TOT I AIXÒ, VENIM D’UNS ANYS DE SEQUERA ESTRUCTURAL ACUMULADA. AMB AQUESTES VARIABLES, COM ES PREVEU AQUESTA CAMPANYA FORESTAL? Bé, és veritat que des del 2021 havíem acumulat un període de sequera i, per tant, en aquest sentit sí que hi ha hagut un canvi de tendència bastant marcat. Tot i això, aquest període de sequera ha deixat una empremta de biomassa morta molt important, sobretot en l’estrat arbori i matollar. La resposta de la vegetació a les pluges ha estat un creixement bastant notori de les herbàcies i una gran quantitat de brots pel que fa als arbres. Cal destacar també el desenvolupament dels conreus cerealístics, que tenen una gran importància en paisatges de mosaic com els de les nostres terres. Tenint en compte que no està sent un maig calorós i que les previsions actuals pronostiquen un juny i juliol en mitjana climàtica i una mica més calorosos, preveiem un inici de campanya tranquil i progressiu, amb una campanya tardana. Els primers focs de campanya podrien ser els focs de rostoll, que no arribarien a desenvolupar-se a grans incendis mentre la disponibilitat de les zones boscoses continuï baixa, ja que en la transició camp-bosc, aquests focs perdrien la inèrcia. A diferència d’altres anys de més sequera, en què en qualsevol moment un incendi pot estar fora de capacitat d’extinció, en aquesta campanya la possibilitat que es desenvolupi un GIF anirà molt lligat a una finestra meteorològica adversa. Aquí la Catalunya central, si cau algun ruixat al voltant de Sant Joan, no esperem una campanya activa fins a mitjans o finals de juliol.

EL COS DE BOMBERS DES DE FA UNS ANYS ESTÀ POTENCIANT MOLT LA PREVENCIÓ D’INCENDIS, MÉS QUE AUGMENTAR RECURSOS EN EXTINCIÓ. EN SÓN EXEMPLES EL COS D’EPAF (EQUIP DE PROTECCIÓ ACTIVA FORESTAL), LA REALITZACIÓ DE CREMES PRESCRITES, LA DEFINICIÓ CARTOGRÀFICA DE PEGS (PUNTS ESTRATÈGICS DE GESTIÓ), ETC. PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT LA PREVENCIÓ EN L’ÀMBIT DE LA GESTIÓ FORESTAL? Bàsicament perquè hem vist que si no regulem la quantitat de biomassa que acumulen els nostres boscos no podem competir amb la capacitat que tenen d’alliberar energia i desenvolupar incendis fora de la nostra capacitat d’extinció. Hem de tenir en compte que amb el canvi climàtic cada cop tenim incendis més grans amb condicions menys adverses. Per tant, és molt important fer inversions per regular les càrregues de biomassa dels nostres boscos. Per fer això, tenim dues eines: la gestió silvícola tradicional i l’ús de foc tècnic. El foc tècnic té dos vessants: una, l’entrenament de bombers per a quan hi ha incendis reals (ja que hi ha el mateix desplegament de posicions, de figures, de funcions); la segona, gestionar el bosc de la forma com es faria si no hi hagués humans, és a dir, a través de focs provocats per llamp. D’aquesta manera regulem els combustibles de forma “natural”.

EL LLUÇANÈS ÉS UN TERRITORI QUE ES DISTRIBUEIX EN PETITS NUCLIS URBANS I MASIES AÏLLADES. EN ALGUNS DELS ÚLTIMS INCENDIS EN ZONES D’INTERFASE URBÀ-FORESTAL, EL COS DE BOMBERS HA PRIORITZAT EL CONFINAMENT DE LA POBLACIÓ ABANS QUE L’EVACUACIÓ. A QUÈ ÉS DEU AQUEST CANVI? En escenaris d’incendis que es tan fora de capacitat d’extinció, és a dir, que són de molt alta intensitat i velocitat de propagació, és molt difícil fer evacuacions de la població de manera ordenada i segura. Per una banda, tenim la sort que la tipologia constructiva de les masies típiques de la nostra zona dona bastantes garanties de fer un bon confinament. En aquests casos, a la gent li expliquem que si es confina pot passar un mal tràngol, però té més possibilitats de supervivència que si agafa el cotxe. Per altra banda, si la casa és construïda amb fusta, pot ser que es valori l’evacuació, ja que en el mateix moment que crema l’exterior pot cremar-se l’interior, per tant, un confinament és més delicat. Què passa? Que preparar la població per un confinament no és fàcil. Per què? Perquè és una situació que no hem viscut mai i per molt que es recomani confinar-se, la gent en l’últim moment entra en pànic i decideix marxar. Però insisteixo, la tipologia constructiva de les masies és robusta i si a més, hi ha la vegetació del voltant de la casa aclarida, el confinament és una bona solució en cas d’incendi forestal.

“Les masies poden ser un bon lloc de confinament si s’hi ha fet gestió al voltant”

AQUÍ AL LLUÇANÈS MOLTA DE LA GENT QUE VIU EN MASIES TAMBÉ ÉS ADF. EN L’ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DEL PLA INFOCAT, ES VAN MODIFICAR CERTES CONDICIONS DE LES INTERVENCIONS QUE PODEN FER ELS ADF A PRIMERA LÍNIA, A ZONA CALENTA. DES DE LA PERSPECTIVA DEL COS DE BOMBERS, QUÈ S’ESPERA DE LES ADF? QUINA FUNCIÓ HAN DE TENIR? El què s’ha intentat és regular el desplegament de les ADF dintre l’incendi forestal. El sistema havia anat evolucionant de manera que es generaven dues estructures de desplegament paral·leles, una de bombers i una d’ADF. Un exemple d’això són els incendis dels 90: arribava una dotació de bombers i es posava a treballar, arribava l’ADF, mirava on era el bomber i es posava a treballar en un altre punt. No hi havia consciència de situació, es veia flama i s’anava a apagar. Ara els incendis es treballen totalment diferent, hi ha un pla, una estratègia, uns objectius tàctics, hem de saber per on comencem i per on acabem. Hem de saber quan allunyar-nos del foc i quan es pot atacar. Per tant, el que el cos busca amb aquests canvis és més seguretat, tant per ADF com pels bombers. Els incendis han canviat molt en els últims anys: cremen més de pressa, es produeixen canvis sobtats de comportament, etc. En aquesta situació no hi ha capacitat per arribar a tot el personal que està treballant, i això podria provocar atrapats i morts. És un escenari que no ens podem permetre. Per tant, el que es busca és que les ADF facin aquest primer moviment de defensa, una resposta local o municipal, no que es creï tota una estructura de desplegament paral·lela amb gent d’altres comarques o regions. Repeteixo que és per un tema de seguretat, si en el cos de bombers ja hi ha hagut algun accident (amb tot l’entrenament i expertesa que hi ha darrere) no podem tenir gent a primera línia en perill. Els ADF poden fer molt bona feina amb maquinària agrícola creant eixos de confinament o fent de nòria. Puc entendre que hi hagi cert malestar per aquests canvis, ja que es portava una evolució de desplegament i d’augment d’estructura a les ADF, però nosaltres creiem que les ADF ha de ser un recurs de primera sortida i a escala local.//

EL FOC A LA NOSTRA TERRA
Els incendis forestals són fenòmens extrems que tradicionalment s’han associat a l’estiu. En un context de canvi climàtic aquesta estacionalitat es va desdibuixant a poc a poc, ja que la temperatura mitjana anual augmenta, la pluviometria és més irregular i escassa i els episodis meteorològics extrems són més freqüents. Això fa que l’aparició d’un gran incendi es pugui produir durant tot l’any. Tot i això, l’època de més alt risc d’incendi continua sent l’estiu, degut a les temperatures que s’assoleixen, a les baixes humitats relatives i al major nombre d’hores de sol, entre altres factors. A més, tenim variables que cada cop són més repetitives, com les onades de calor de sud o d’oest, que són episodis que afavoreixen l’aparició de grans incendis forestals. Aquesta situació (onada de calor provinent del nord d’Àfrica) era la que es donava el 17 de juliol de 2012 a Sant Feliu Sasserra, en el que ha estat l’últim gran incendi del Lluçanès. Tot i que és a l’estiu que posem el focus sobre el foc, és durant l’any que s’ha de fer prevenció per tal de minimitzar-ne els efectes. La simbiosi entre el paisatge i la població és un dels elements vertebradors del Lluçanès com a territori rural. Un incendi forestal de grans dimensions significa perdre aquest vincle, augmentant la importància de tenir un paisatge resilient. La transformació a un model paisatgístic de mosaic agroforestal, la presència de ramats i una gestió forestal conscient i respectuosa amb els ecosistemes són els elements claus per una correcta prevenció.//

Un retrat en dues pinzellades
El moment més feliç del dia: El cafè de l’esmorzar i ficar-se a dins el llit
Una afició: La muntanya