“La pèrdua de biodiversitat ens pot afectar directament”

FERRAN SAYOL
INVESTIGADOR EN ECOLOGIA ANIMAL

L’octubre del 2024, en Ferran Sayol, junatment amb altres científics, publicava un revelador article a la revista Science que aborda l’extinció massiva d’espècies d’ocells causada per l’acció humana i les conseqüències que s’en deriven. Entre d’altres coses, explica que aquestes extincions s’iniciaren amb l’expansió dels humans pel planeta, ara fa aproximadament 130 mil anys. L’article és fruit d’anys de recerca, que han portat en Ferran a treballar cozle a colze amb museus d’història natural d’arreu del món, i a establir-se alguns anys a l’estranger. En Ferran, de Sant Bartomeu del Grau, és biòleg especialitzat en ecologia animal. Actualment és investigador del CREAF i coordina també el projecte Gat Fer. Resideix a Vic i properament s’incorporarà al CT BETA.

SI PARLEM DE NÚMEROS, QUÈ ENS EXPLICA L’ ARTICLE?
Bàsicament, hem vist que s’han extingit unes 600 espècies d’aus des que els humans vam començar a expandir-nos pel planeta, de les quals el 80% vivien en illes.

I SI PARLEM DE LES CONSEQÜÈNCIES?
Cada espècie té uns rols concrets en l’ecosistema, i intentem veure quines combinacions de rols s’han perdut. Per exemple, si veiem que totes les que s’han extingit eren es pècies que tenien el bec molt llarg i molt prim, segurament vol dir que menjaven nèctar. I menjant nèctar pol·linizaven les flors. Aleshores, pot ser que aquesta funció s’hagi perdut. Si eren ocells que volaven molt i que menjaven fruita, es pot haver perdut la funció de dispersar llavors.

S’HAN PERDUT MOLTS ROLS ECOLÒGICS?
En el conjunt de totes les combinacions de trets morfològics que hem estudiat, un 20% de les combinacions s’ha perdut, afectant gairebé la totalitat d’espècies de mida més grossa. Per exemple, en moltes illes hi havia ocells gegants que feien la funció dels grans herbívors, perquè no hi havia ni gaseles, ni cérvols ni altres mamífers semblants. És el cas dels moes a Nova Zelanda, o dels ocells elefants de Madagascar, que eren semblants als estruços però encara més grossos. Avui, pràcticament no queda cap ocell que faci aquesta funció.

COM ESTUDIES OCELLS QUE JA NO EXISTEIXEN?
En les espècies extingides recentment, estudiem exemplars dissecats que es conserven en museus. En les més antigues, ens hem de basar en fòssils o altres restes. Per tant, hem de deduir què feien aquestes espècies a partir de la seva morfologia.

A LES ILLES, ELS ECOSISTEMES SÓN MÉS FRÀGILS?
Sí, perquè són ecosistemes molt tancats. En el cas dels ocells, com que no tenien depredadors, les espècies no havien desenvolupat un instint de por o de protecció perquè no els feia falta. Quan arriben els humans i són molt fàcils de caçar, tant per la gent com pels animals que portàvem, com gats, rates o porcs. I aquests animals no només cacen, sinó que a més depreden nius. Això va provocar extincions molt ràpides. L’exemple més famós o paradigmàtic és el dodo.

QUAN S’HAN PRODUÏT AQUESTES GRANS EXTINCIONS?
Hi ha diferents èpoques, però podríem destacar dues grans onades d’extincions: la primera correspon a l’època en què els humans arriben a llocs verges per primera vegada. La segona, quan hi arriben els colonitzadors europeus, és a dir
als segles XVIII o XIX.

PARLES D’ESPÈCIES QUE HABITAVEN SOBRETOT AL TRÒPIC.
Sí, majoritàriament, però no totes. Per exemple, una altra espècie extingida és el gavot gegant, que habitava a l’Àrtic.

AVUI ENCARA S’EXTINGEIXEN ESPÈCIES PER L’EFECTE DELS HUMANS. QUÈ POT PASSAR?
A vegades és una mica difícil de predir quines conseqüències tindrà, però si cada cop hi ha més pressió i van desapareixent “peces”, pot ser que acabi provocant un col·lapse generalitzat. Hi ha una metàfora que va bé per entendre-ho: ens imaginem un avió que està volant i li anem traient peces i les llancem per la finestra. Si traiem els seients, serà incòmode però continuarà volant. Podríem anar traient coses, però arribarà un punt que potser traurem una peça clau i col·lapsarà tot.

DE QUINA MANERA ENS AFECTARIA AIXÒ, A NOSALTRES?
No en som conscients, però actuem pensant que nosaltres estem separats de la natura. Hi ha qui creu que en un futur potser no tindrem bosc o no tindrem animals tan macos, però nosaltres seguirem aquí. No és ben bé així, per·
què ara comencem a veure que la pèrdua de biodiversitat ens afecta directament. Moltes funcions naturals les devem a la biodiversitat: moltes espècies reciclen els nutrients i fan que els ecosistemes funcionin, i gràcies a això tenim aigua neta, menjar, collites… Si els pol·linitzadors s’extingeixen, es perdríen també molts cultius.

Si van desapareixent espècies, pot arribar a produïr-se un col·lapse generalitzat

ÉS REALMENT POSSIBLE CONVIURE HUMANS I NATURA EN HARMONIA?

Crec que sí, però depèn de la manera com visquem. És qüestió de volum i de qualitat. Si tothom viu pensant que els recursos són infinits, no podem conviure. Per això es parla de sostenibilitat. Sostenibilitat vol dir viure o actuar de manera que consumim els recursos al mateix ritme que es regeneren. Llavors, podem con· viure. Per això cal recórrer, per exemple, a energies renovables, però també cal reduir la demanda, perquè si no també ens carregarem els boscos per fer parcs solars.

TAMBÉ ET DEDIQUES A PROGRAMES DE SEGUIMENT DE BIODIVERSITAT MÉS LOCALS, COM EL PROJECTE GAT FER, OI?
Sí; estudiem l’estat del gat salvatge o d’altres espècies. Anem mirant cada any com estan les poblacions i com evolucionen al llarg del temps. Entre d’altres, estem estudiant com ha canviat la presència de mamífers a Catalunya en els últims 30 anys. I hem detectat canvis importants. Per exemple, el cabirol, que pràcticament s’havia extingit, ara és per
tot arreu. El cérvol, que abans només estava al Pirineu, ara va baixant a mesura que cada cop hi ha més bosc. També estem estudiant quines espècies s’acosten més a les zones urbanes i quines no tant i per què.

COM ANEM DE BIODIVERSITAT AL LLUÇANÈS?
És un espai interessant, ja que és una zona mosaic, on hi ha una mica de tot: petits bosquets, zones agrícoles, prats… Un paisatge singular que va molt bé per algunes espècies. A vegades, quan parlem d’ecosistemes tendim a pensar en boscos verges, com una fageda tupida o una avetosa. Però una zona de prats de pastura, amb petits boscos, també és un ecosistema. El problema seria que aquests camps i petits boscos s’acabessin transformant en una zona de conreu immensa, com les grans extensions dels Estats Units. Segurament perdríem tota la biodiversitat que ens donen els marges, les vores dels camps, els límits dels boscos, etc.

QUINS MAMÍFERS HI HEU TROBAT?
Hi hem detactat espècies més pirinenques, com el gat fer, el cérvol o la Marta, i també espècies més mediterrànies, com la geneta. Ens trobem en una zona de pas entre aquests dos ambients, i això també afavoreix la biodiversitat. És important potenciar l’equilibri entre fauna, activitat agrícola i sostenibilitat, per fer possible la convivència. I per això, tots hem de cedir una mica.//

DEL LLUÇANÈS AL MÓN

Reconec que no és fàcil transmetre la rellevància que es mereix el contingut d’aquesta entrevista, i és que quan parlem d’en Ferran, estem parlant d’un investigador pioner en el camp de la pèrdua de biodiversitat i les seves conseqüències. L’avalen el ressò que ha tingut l’article que recentment ha publicat a la revista Science, al voltant del qual s’estructura la conversa que hem tingut, i la seva participació en congressos internacionals de ciència com el Fòrum de Davos. Però també parlem d’un vell conegut de La Rella, qui havia escrit nombrosos articles sobre curiositats i coneixements interessants en matèria de natura. I és que malgrat la trajectòria que ha traçat, el seu interès neix de l’entorn natural que ens ha vist créixer, i que més d’una vegada havíem explorat plegats en la infantesa. Un interès que ha anat conduint amunt, però sense perdre mai la connexió amb el Lluçanès i amb el poble de Sant Bartomeu. Per això, suposo, es mostra
un defensor acèrrim dels naturalistes aficionats i de la ciència ciutadana, i no fa escarafalls a l’hora de resoldre qualsevol dubte que et pugui sorgir després d’una passejada pel bosc del Vilar o fins a la riera del Sorreigs. Ens anima a sortir a la natura, a observarla i a tenir-ne cura. Tal com diu “com més en saps, més ganes tens de saber-ne, i més valores l’entorn”. Abans d’acabar, m’explica que a la zona del Lluçanès on han detectat més presència de gat salvatge és precisament a la Costa dels Gats. Casualitat?

Els dilemes ètics de la conservació

“Hi ha diferents visions: la primera és entendre com estaven els ecosistemes abans que els humans els afectessin. I això és un possible punt de referència que podem agafar. Si més no per ser-ne conscients. Llavors, partint de com estem ara i de com evoluciona, hi ha diferents maneres de treballar, i una podria ser intentar que les poques espècies que queden, que fan funcions clau, no desapareguin. Prioritzar salvar aquelles espècies que estan fent un rol que potser ningú més està fent. Una altra visió seria intentar mantenir com més biodiversitat millor.”