“L’església d’Anglaterra és catòlica, però adaptada als nostres temps”

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_font_size=”18″ text_line_height=”1.9em” text_font_size_last_edited=”on|phone” header_font_size=”79px” header_line_height=”1.1em” text_font_size_phone=”16″]

Per_  Jordi Freixa i Oliveras

El Joan el dia que va ser instituït com a nou capellà de Saint Paul a Withley Bay, el passat 2 d’octubre//
El Joan el dia que va ser instituït com a nou capellà de Saint Paul a Withley Bay, el passat 2 d’octubre//

 

El Joan Vilaseca Bruch és capellà de l’Església d’Anglaterra, actualment a Saint Paul a Withley Bay, un poble coster a l’est de Newcastle. De ben jove ja feia d’escolà a l’església d’Oristà, on durant molts anys va ajudar mossèn Àngel Franquesa, a qui recorda amb respecte. Vinculat a la vida parroquial del Lluçanès, també feia catequesi a alguns pobles, com Perafita o Prats. Després d’una primera etapa al seminari de Barcelona on va estudiar Teologia, va fer un gir per incorporar-se a l’església d’Anglaterra.
Ens retrobem a Berwick-upon-Tweed, un bonic poble de 12.000 habitants a la costa nord-est d’Anglaterra, ben a prop de la frontera amb Escòcia. Vaig a dues misses oficiades pel Reverend John, i només amb això entenc algunes diferències respecte a les celebracions de casa nostra. Les cerimònies estan farcides de música en directe -amb sorpresa, gaudeixo dels cants ben afinats del Joan-, el sermó es prepara a consciència, conté referències a l’actualitat i no s’hi estalvien les bromes -rigudes amb ganes pels assistents-, i la vida social s’entrellaça a la religiosa, amb aperitius a l’acabament d’algunes cerimònies i altres activitats. Acabada la missa, conversem una mica. Reflexionem sobre la seva vida, però també sobre l’origen i l’evolució de l’església anglicana, íntimament lligada a la monarquia.

Com entres en contacte amb l’església anglicana?
A través d’amistats que havia conegut anteriorment, l’any 2012 vaig demanar a un amic bisbe de l’església d’Anglaterra si podia fer-hi una estada. Em van donar permís per anar dues setmanes a una parròquia prop de Canterbury. Allà vaig conèixer el bisbe de Dover, i va ser ell qui em va convidar formalment a entrar a l’església d’Anglaterra. Em va dir que, si volia, l’església d’Anglaterra m’ordenaria i em donaria un lloc de treball.
En aquell moment estava estudiant Teologia al seminari de Barcelona. Vaig tardar un cert temps a discernir què era el que Déu demanava de mi. Finalment a la primavera del 2013 vaig decidir venir a Anglaterra.
Deu ser complicat fer aquest pas…
Després de llegir i informar-me vaig descobrir que l’església d’Anglaterra també és catòlica, però al mateix temps reformada. Una església més adaptada als nostres temps, encara que a l’hora conserva la tradició com a pilar fonamental. S’adapta però conservant l’essència.

Què s’ha de fer per entrar-hi?
En el meu cas em van convidar formalment. Abans el bisbe de Dover va suggerir que treballés un any a una església d’Anglaterra per tal que entengués millor la institució, millorés el meu anglès i conegués més bé la vida al país. Per això em vaig presentar per fer una feina d’assistent pastoral, i me’n va sortir una a Saint Peter de Balkwell, prop de Newcastle, on vaig estar nou mesos treballant-hi amb la seva rectora.

Com va ser aquesta primera experiència?
L’església era en una zona bastant complicada de Newcastle, on hi ha molta pobresa i poca aspiració social. Hi ha molta gent a l’atur, que viu d’ajudes socials. Molta gent jove es passa la vida al carrer. Allí l’església hi oferia tallers per a la canalla. Feia una feina força social, i evidentment també religiosa, aprenent l’ofici de rector.

Abans de començar els estudis, quines proves vas haver de passar?
Durant aquest any de pràctiques també vaig fer totes les entrevistes necessàries per entrar al Bishop Adviser Panel (Panell de Selecció dels Bisbes). Tothom qui vol ser ordenat a l’església d’Anglaterra ha de seguir els passos i si tot és conforme, entra a aquest procés de selecció, que dura tres dies. Hi vaig anar el juny del 2014.
És un procés llarg i bastant selectiu. Són tres dies en què et fan tres entrevistes de tres hores, has d’escriure una carta responent a un problema pastoral, has de fer una exposició sobre el tema que tu vulguis, i has de moderar una conversa. Durant aquests tres dies estàs amb molta altra gent, i els seleccionadors t’observen: com pregues, com et relaciones amb els altres, miren la vocació, la capacitat intel·lectual…
Un cop fet el panell de selecció, els selectors envien una carta al teu bisbe i llavors el bisbe et diu el resultat. En el meu cas em van acceptar i vaig anar a Cambridge, a Westcott House. Com que ja tenia els estudis de teologia i filosofia fets al Seminari, em van treure un any i només en vaig cursar dos.
A finals del primer, vaig estar dos mesos a una parròquia de Manchester d’assistent, i el segon any vaig estar tres mesos fent un intercanvi amb la Universitat de Yale, dels Estats Units, la Yale Divinity School. Allí vaig poder conèixer l’església episcopal americana.

Després dels estudis, com arribes a sacerdot?
Un cop acabats els estudis a Cambridge em vaig llicenciar en Teologia i vaig ser ordenat de diaca el juliol del 2016. Ser diaca és el pas previ a capellà. Ja pots llegir l’evangeli, fer prèdiques… Com que la diòcesi de Newcastle era la meva, la que m’havia enviat a estudiar, és on vaig fer-hi la Curacy (etapa de diaca), a la parròquia de Berwick upon Tweed.
Vaig ser ordenat de prevere el juny de 2017, a la catedral de Newcastle, per la bisbe Christine Hardman. Des de llavors sóc sacerdot. L’octubre passat vaig ser nomenat rector de la parròquia de Saint Paul de Withley Bay.

També t’han nomenat capellà personal de la High Sheriff de Northumbeland, regió al punt més nòrdic d’Anglaterra, al sud de la frontera escocesa. Ens pots explicar què és aquest càrrec?
A l’edat mitjana el High Sherif era qui administrava la justícia en nom del monarca. Avui en dia és un títol honorífic. El High Sheriff es dedica a recollir diners per organitzacions benèfiques, a vetllar per la seguretat, també treballa amb els jutges i els tribunals, des dels magistrats fins al tribunal suprem, visita presons… La meva feina com a sacerdot personal era assistir la High Sheriff, en la meva etapa la baronessa Joicey. Sóc amic de la família. És Sa Majestat la reina, personalment, qui tria els High Sheriff per reial decret. Canvia cada any per evitar que la gent resti massa temps en el poder.

Quines diferències principals hi ha entre l’església romana i l’anglicana?
En termes de fe no hi ha cap diferència. L’església d’Anglaterra es basa en tres pilars fonamentals: escriptura, tradició i raó. Una església reformada però al mateix temps catòlica. En termes de litúrgia és igual, i a més ha conservat moltíssim la seva tradició musical.
L’església d’Anglaterra és l’església catòlica a Anglaterra. No és la romana com la coneixem aquí. Tot i això, conserva totes les tradicions del que és l’església catòlica, en el sentit que és una església universal de tradició apostòlica; es conserven les mateixes professions de fe i l’episcopat. Això és important. Tot i ser reformada continua preservant el caràcter catòlic i apostòlic. El fet que sigui reformada dóna més llibertat per adaptar-se més i millor al context.
Aquí la cap de l’església és la reina…
El cap de l’església és Crist, com en totes. Un dels títols de la reina és el de defensora de la fe. El papa no té influència en l’església, però no vol dir que no el consideri el successor de Sant Pere. Tanmateix, la governadora és la reina.
L’església d’Anglaterra continua sent nacional. Encara que el Parlament ara no hi té tanta influència, fins i tot havia sigut qui escollia els textos religiosos. Encara ara els bisbes són escollits entre representants de l’església, de la corona, i del primer ministre.

També hi ha dones bisbe…
Les dones poden ser ordenades sacerdots i bisbes, tots els clergues es poden casar, no hi ha problema en admetre divorciats a la comunió o en admetre’ls per tornar-se a casar de nou, accepten els anticonceptius…
L’església d’Anglaterra és molt plural i diversa. Hi pots trobar des d’opinions conservadores, evangèliques, o tradicionalistes fins a molt liberals. És un gran paraigua on tothom hi cap. Té, i ha tingut, la gran capacitat d’adaptar-se a través dels segles per tal que tothom s’hi senti benvingut.

Com ho fa per evolucionar? Per exemple, s’accepten els matrimonis gais?
De moment encara no s’accepten, però falta poc.
Hi ha un sínode general, com un Parlament, de l’església. Funciona en certa manera com una democràcia. Es reuneix dos cops l’any. Consta de tres cambres: la casa dels bisbes, la casa dels clergues i la casa dels laics. Tot es porta a votació allí: litúrgia, ètica, govern de l’església, diners… per exemple, s’hi va decidir que les dones també podien ser bisbes.
Podríem dir que l’església d’Anglaterra és democràtica perquè tothom hi té veu. Cada diòcesi envia un nombre de clergues i laics al sínode.

Continuem la conversa parlant de la història d’Anglaterra. El Joan em recomana que miri algun discurs de Nadal de la reina Elisabet II. Aquests dies va enfeinat entre misses, batejos i enterraments. A més a més es trasllada de casa, de Berwick a Withley Bay. Els feligresos i amics el trobaran a faltar; és força conegut aquí, fins i tot l’han convidat a fer una demostració de cuina de paelles d’arròs!//

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]

Entrada similar