La transhumància és ben viva al seu pas pel Lluçanès

Aquest juny diversos ramats transhumants han avançat pels camins ramaders del Lluçanès en direcció a diversos punts de muntanya a la recerca d’herba fresca per passar l’estiu. La transhumància és una activitat fonamental per la bona marxa dels ramats, encara que cada vegada es practica menys, en part perquè hi ha menys pastors, però també perquè molts, sobretot si disposen de terrenys on pasturar, decideixen fer estada fixa, i es queden tot l’any al mateix territori.
Pel Lluçanès hi passen diversos camins ramaders, i són vàries les rutes que han seguit els 7 ramats que aquests dies han pujat cap amunt. D’aquests n’hi ha 4 que sortien del Lluçanès, i 3 que només hi han passat. De l’activitat transhumant d’aquests dies n’hem parlat amb el Josep Salvans, el Cuca, que n’ha fet el seguiment.

Els negres de Bagà: d’Orís a Tosa d’Alp
Els negres de Bagà, com es coneix el ramat dels dos pastors germans baganesos, van entrar al Lluçanès per la Trona, van dirigir-se cap a Sant Boi, Sant Agustí, Alpens i el Cobert de Puigcercós, on van dormir. L’endemà van continuar cap a Borredà, Sant Jaume de Frontanyà i van dormir a la Pobla de Lillet. El dia següent ja van arribar a Bagà, el seu poble. A l’hivern pasturen a Orís, i a l’estiu des de Coll de Pal fins a dalt a Tosa d’Alp, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà.

Les vaques de l’Olivé: de Sant Boi de Lluçanès a Sant Jaume de Frontanyà
El dissabte 13 de juny, “molt al dematí”, com precisa el Cuca, les vaques de l’Olivé van sortir de Sant Boi en direcció a Alpens, on hi passaven cap a quarts de 7 del matí, el Cobert de Puigcercós, i fins a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, a la finca on pasturen a Monclús. 40 quilòmetres de camí que van portar les “89 vaques i 89 vedells” a travessar la riera de Merlès, com explica el Cuca (foto).

El ramat del Pere Espelt i l’Edu de Sant Boi de Llobregat: d’Olost al Roc Blanc
El mateix dissabte sortia el ramat d’ovelles del Pere Espelt, d’Olost, juntament amb el de l’Edu, pastor de Sant Boi de Llobregat que havia arribat a terres olostenques portant el ramat amb camió per unir-se a la ruta d’uns 80 quilòmetres que els portaria a la Cerdanya. Van anar cap a Santa Creu, i van seguir el camí de Marina cap a Sant Martí d’Albars (foto) i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Després van continuar fins al Cobert de Puigcercós, on van fer nit. L’endemà van arribar a la Pobla de Lillet, lloc de procedència d’Espelt. El dilluns al matí van marcar les ovelles i van portar-les a dormir a Castellar de n’Hug. L’endemà al migdia ja eren al Roc Blanc, a la Molina.

Les ovelles de l’Arqueru i el Jordi Julià: de Prats a Josa del Cadí
El dissabte 20 de juny el ramat de l’Arqueru sortia de Busquets, a Perafita, cap a Santa Creu i fins al pla de les antigues escombraries de Prats, on es va trobar amb el ramat de Jordi Julià, que havia sortit d’Avinyó agafant el camí de Marina, fins el Coll de l’Arç. Cal destacar, d’aquest camí al seu pas pel municipi d’Avinyó, el mur de pedra seca que hi ha al llarg d’un quilòmetre, que ha sigut restaurat recentment per “un home sol”, com diu el Cuca.
Trobats a sota Prats, van barrejar els ramats, i el diumenge van passar pel mig del poble, en una imatge sorollosa que ha aparegut en nombrosos mitjans per la seva espectacularitat: els crestons (bocs capats) del ramat de Jordi Julià portaven “barrumbes molt grosses”, com explica el Cuca, i en entrar als carrers, amb el ressò, les ovelles fins i tot es van espantar.
Van continuar fent camí cap a Sant Cristòfol, Sagàs, Olvan, fins a Minoves, on van dormir. El dilluns van dirigir-se cap al polígon de la Valldan, passant per un coll que porta a als Rasos de Peguera, i van dormir prop de Peguera. L’endemà van passar per Gòsol i van arribar a Josa del Cadí, a l’Alt Urgell, on pasturaran aquest estiu, després de 90 quilòmetres de ruta (des d’Avinyó).

Les vaques de Can Carbó: de Perafita a Orriols
Les vaques de Can Carbó fan el trajecte de pujada fins a la muntanya d’Orriols (Castellar de n’Hug) en camió, i a la tardor baixaran a peu. La transhumància també va sobre rodes, a vegades.

A la recerca d’herba fresca
La vitalitat d’aquests dies mostra el llegat de la transhumància, “que s’ha fet sempre”, com diu el Cuca, sobretot per garantir el menjar i l’aigua als animals. Com a apunt històric afegeix que els pastors baixaven a finals de setembre, i a la fira de l’hostal “s’hi trobaven amb els propietaris, amb qui feien tractes per passar l’hivern. En baixaven uns de Castellar de n’Hug que anaven a Campa d’Olost, per exemple”.
Sobre els animals que vénen de muntanya, el Cuca explica: “pensa que les ovelles que baixaven de muntanya, les fotien als camps d’alfals i no s’embotien, en canvi les nostres rebentaven. Un pastor em va dir que baixen molt més reforçades perquè l’herba de muntanya té més força, i per tant tenen l’estómac més valent”. El Cuca, que com a pastor no havia fet mai la transhumància amb el seu ramat, explica que en traspassar-lo el preocupava que no poguessin fer el camí, però en canvi no hi va haver cap problema i en tornar “van baixar ben grasses”.

El dret de pas
Fa uns 4 anys, l’Arqueru va recuperar el pas pel poble de Prats de Lluçanès, on l’ajuntament dóna suport a la iniciativa i en reivindica la tradició. Tanmateix, altres ajuntaments no veuen amb bons ulls el pas del ramat pel seu poble, com és el cas de l’ajuntament d’Olost.
Sigui com sigui, en els camins ramaders hi tenen preferència de pas els ramats, fins i tot en les carreteres, com explica el Cuca. En la ruta que van seguir els ramats de l’Arqueru i el Jordi Julià, el ramat va haver de seguir un bon tros per la C-62 (foto). Malgrat les indicacions i l’aturada del trànsit, alguns conductors poc pacients van mostrar-se en contra, i fins i tot van increpar els pastors.
Com diu el Cuca, a molts llocs només hi ha el senyal de la vaca, que indica que hi pot haver bestiar, però ell pensa que hi hauria d’haver indicacions que informin del pas d’un camí ramader. En aquest sentit crítica que la nova senyalització dels camins que ha dut a terme la Diputació de Barcelona no inclogui els camins de transhumància.

Terres de temporada
Però com s’ho fan els pastors per trobar terres de pastura? El Cuca explica que alguns terrenys d’ajuntaments i Generalitat es subhasten al pastor que ofereix més diners, encara que llavors aquest ho pot sotsarrendar a altres. Altres pastors “van llogats: paguen un tant per ovella, a canvi es cuiden del seu ramat”, i altres fan tractes amb propietaris.//