Les fonts ragen una mica més sanes, però segueixen contaminades

Les fonts del Lluçanès no augmenten la concentració de nitrats respecte l’any passat, però tampoc expressen cap millora remarcable: si el passat 2019 la mitjana de mil·ligrams per litre (mg/l.) va ser de 58,9, aquest 2020 ha baixat fins als 54,7. El límit de potabilitat de nitrats fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 50 mg/l., una mesura superada per 18 de les 39 fonts analitzades al Lluçanès.
La font més contaminada de la comarca és la del Ti, a Prats de Lluçanès, amb 146,2 mg/l., seguida de la font de la Torre d’Oristà, amb 144,5 mg/l. A Perafita, Prats i Sant Feliu Sasserra no hi ha cap font potable, mentre que a Alpens, Sobremunt, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès ho són totes les analitzades. Sant Bartomeu del Grau és un dels pobles que ha disminuït més la concentració de nitrats en els últims anys.
El Grup de Defensa del Ter (GDT) fa 19 anys que analitza els nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès. Enguany 53 persones voluntàries s’han encarregat de recollir mostres d’aigua de 164 fonts, que han sigut analitzades pel laboratori Prat de Torelló.
Si bé l’estat de salut de les fonts del Lluçanès no és bo, alguns punts d’Osona presenten una concentració de nitrats molt superior. Tan és així que enguany s’ha registrat el rècord històric de nitrats, a la font de la Gana de Calldetenes amb 492,2 mg/l. Malgrat tot, la mitjana de nitrats en el conjunt d’Osona i el Lluçanès a disminuït lleugerament, passant dels 76mg/l. de l’any passat, als 72 mg/l. d’enguany.

EL PANORAMA NO MILLORA
Pel GDT, aquests resultats demostren que “les solucions proposades per l’administració no han servit per res”, i constaten que durant els darrers anys “el sector industrial ha pogut construir més i més granges”. Les dades així ho indiquen: només al Lluçanès s’ha més que doblat el número de places de porcs en només 18 anys, passant de les 136.277 places del 2002 a les 314.055 registrades pel DARP el desembre del 2019. Només en els darrers dos anys la cabana porcina al Lluçanès ha augmentat en 12.000 places.
Segons les dades del DARP, la capacitat total de les granges d’Osona i el Lluçanès ja s’enfila fins els 1.173.055 de porcs. Com assenyalen des del GDT en relació als purins que generen: “d’acord amb les terres de cultiu disponibles, n’hi podria haver la meitat”. El grup ecologista considera que aquestes terres “ja no es consideren necessàries per cultivar-hi el menjar, sinó per abocar-hi el purí”, i afegeixen: “aquí s’engreixen els porcs i la carn marxa, per tant nosaltres només en treiem el purí”.
Des del GDT apunten que l’excés d’animals de granja “està afeblint la biosfera de la Terra”. Argumenten que “l’estrès constant” que pateixen els animals en les granges industrials afavoreix “les infeccions víriques i bacterianes”, i que la seva solució, els antibiòtics, “acaben generant resistències bacterianes”. Com diuen, aquesta situació afavoreix les pandèmies, i “els humans i els porcs patim malalties similars i, per tant, aquests bacteris resistents ens poden atacar també a nosaltres”.
Pel GDT la crisi sanitària actual també fa palès que “cal un canvi de rumb que passa per la sobirania alimentària i per donar valor a la petita pagesia arrelada al territori”. Per més informació cliqueu aquí.//