“Per consolidar, potenciar i projectar el futur, és imprescindible repensar el monestir de Lluçà”

DANI FONT
DELEGAT EPISCOPAL DE PATRIMONI CULTURAL DEL BISBAT DE VIC

Després que el darrer número de LaRella avancés l’existència del Pla Director del Monestir de Lluçà i les primeres reaccions que havia generat al municipi, el Bisbat de Vic respon algunes preguntes sobre aquest projecte. El delegat episcopal de Patrimoni Cultural, Dani Font, aborda qüestions com les intervencions previstes, la gestió del conjunt, el finançament, el paper de les institucions i el futur de l’arxiu parroquial, amb la voluntat d’aportar respostes a un projecte que encara es troba en fase de desplegament.

PER QUÈ CAL FER UN PLA DIRECTOR AL MONESTIR DE LLUÇÀ? Santa Maria de Lluçà apareix en la documentació l’any 905, quan es fa la consagració d’una església en un lloc on ja n’hi havia hagut. Des d’aleshores, Santa Maria de Lluçà esdevé protagonista de la història i la identitat lluçanesa, i també del bisbat de Vic, i arriba als nostres dies plena de valors culturals i d’identitat. Perquè el monestir és la suma de valors espirituals, parroquials, culturals, d’una banda, i de valors culturals, artístics, i d’identitat col·lectiva, de l’altra. Aquesta confluència de valors es dona sempre en el patrimoni cultural de l’Església, i encara és molt més profunda en espais treballats per la història, com és el nostre cas. Per a poder consolidar, potenciar i projectar cap al futur aquests valors és imprescindible repensar, des del possibilisme, quin ha de ser el futur del conjunt arquitectònic, quines necessitats té i quin ha de ser el seu rol espiritual i cultural en el si de la societat lluçanesa.

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS? La finalitat del Pla Director del Monestir de Lluçà ha estat veure quins són i com estan els diversos elements i cossos edificats que conformen la totalitat del monument; veure què necessiten aquests elements, i quina funció han de tenir; plantejar-se la funció social de l’equipament, i proposar, per tant, les intervencions que hi haurem de fer a llarg termini. És una eina per a intervenir correctament en l’edifici sense fer pedaços.

QUANT DE TEMPS FA QUE ES REDACTA AQUEST PROJECTE? Fa temps que el bisbat intenta anar plantejant línies estratègiques per a cada equipament cultural important. La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va treure una línia de subvencions per a realitzar plans directors de monuments rellevants, i el bisbat s’hi va acollir, assumint la meitat del cost. Però el Pla no es redacta des del servei tècnic del bisbat: s’encarrega a un
equip pluridisciplinar extern format per arquitectes, historiadors i gestors culturals. Els treballs es van iniciar a finals de 2022 i van concloure a finals del 2024.

QUAN L’HA APROVAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA?
El 18 de febrer de 2025 la Direcció General de Patrimoni Cultural va aprovar el Pla Director, amb un seguit de recomanacions per a aprofundir i concretar algunes de les seves parts, que ara anirem seguint.

El pressupost, molt aproximat, parla d’1.100.000 €, però no és un camí tancat a executar completament

EN QUIN SENTIT SÓN AQUESTES RECOMANACIONS?
Van en diferents sentits. Per exemple, proposen reordenar el contingut del document amb una estructura interna més clara (tenen raó, el document ara és una mica caòtic); fer una proposta d’il·luminació del monument; plantejar la possibilitat de fer prospeccions arqueològiques amb geo-radar al conjunt del claustre i jardins; precisar les intervencions necessàries a la rectoria, etc.

Ara hem de redactar els diferents projectes executius: restaurar el campanar, la instal·lació de les pintures a la nova sala capitular, la remodelació de les sales inferiors, la rectoria…

EN QUÈ CONSISTEIXEN LES INTERVENCIONS MATERIALS? El Pla director planteja quatre tipus d’actuacions materials: actuacions d’urgència o de caràcter preventiu, actuacions per a conèixer millor l’equipament, actuacions de consolidació o restauració, i actuacions per a l’adequació de la visita al monument. Dins cada tipus, hi ha una priorització de les
diferents necessitats.

COM ÉS EL PROJECTE MUSEOGRÀFIC? El projecte executiu encara s’ha de redactar. El plantejament museogràfic, però, planteja dos objectius fonamentals: l’ordenació de la visita i dels diferents elements patrimonials, i la recol·locació del
conjunt de pintures murals gòtiques. Una primera indicació és la proposta de cobrir de nou l’antiga sala capitular, de la qual se’n conserven només els arcs diafragmàtics i que avui forma part del jardí del monestir, per tal de guanyar
espai de qualitat per a l’exposició de les pintures.

PER TANT, LES PINTURES MURALS ORIGINALS ES MANTINDRAN AL MATEIX EQUIPAMENT COM FINS ARA. La proposta és mantenir, evidentment, les pintures dins el conjunt monàstic, però canviar-les d’ubicació per a exposar-les en millors condicions. Caldria aprofitar aquesta remodelació per donar a les pintures el coneixement i el reconeixement que no tenen i que es mereixen de sobres.

Amb l’Ajuntament estem parlant dels pròxims passos. Tenen una disponibilitat magnífica.

COM ENS HEM D’IMAGINAR EL DIA A DIA DEL MONESTIR DE LLUÇÀ UN COP EXECUTADA LA INTERVENCIÓ?
No imaginem res de gaire diferent del que tenim ara. Caldria imaginar un equipament cultural en bon estat de conservació material, amb molta vida, amb visitants interessats pel monument, amb una vida litúrgica pròpia de
la comunitat parroquial de Lluçà, amb activitats culturals sovintejades del municipi i la comarca, i amb una família residint a la rectoria. Tot això, gestionat per un petit equip que atengui amb professionalitat el visitant –amb
horaris fixes, materials de suport a la visita, possibilitats de visita guiada, presència digital, etc.– en coordinació amb les diferents xarxes comarcals, diocesanes i nacionals de dinamització del patrimoni cultural.

QUINA PROPOSTA DE GESTIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA S’HI PREVEU? Entenem que una bona gestió del monument, tant en l’àmbit turístic com d’activitats culturals obertes, sumada al lloguer de la rectoria, ha de permetre el sosteniment de la vida i les necessitats ordinàries de l’equipament. Una altra cosa és el finançament de les accions extraordinàries, que tindrà necessitat, com fins ara, del suport institucional.

ES COMPTA AMB EL FINANÇAMENT DE L’AJUNTAMENT DE LLUÇÀ O D’ALTRES INSTITUCIONS? El suport institucional va més enllà dels diners. Es tracta de compartir i cooperar en el desenvolupament de les accions futures al conjunt monàstic. Necessitem el suport de l’Ajuntament, indefugiblement. Sabem que l’Ajuntament no té múscul financer; però ell pot ser la porta a possibles finançaments externs de la Diputació de Barcelona, per exemple. En tot cas, estem en contacte amb la Diputació i la Generalitat per a poder anar avançant en el futur del conjunt.

QUIN PRESSUPOST CAL PER DUR A TERME AQUEST PLA DIRECTOR? La xifra, molt aproximada, purament orientativa, parla de 1.100.000 €. Però no hem d’entendre aquest Pla Director i aquest pressupost com un camí tancat a executar completament; ho hem d’entendre com unes directrius, com unes vies d’avançada, que anirem aplicant en la mesura de
les possibilitats i els consensos. Com deia, el suport de les diferents institucions públiques és imprescindible; nosaltres som optimistes.

La documentació històrica del monestir es traslladarà a l’Arxiu Episcopal de Vic

QUIN CALENDARI D’EXECUCIÓ HI HA PREVIST? Ara estem en la recerca de finançament per a redactar els diferents
projectes executius que es desprenen del pla director: el projecte de restauració del campanar, el de la instal·lació de les pintures, el de la remodelació de les sales inferiors de la rectoria, etc. En la mesura que siguem capaços d’aconseguir
finançament, podrem anar avançant en la seva execució.

L’ARXIU PARROQUIAL ES CONTINUARÀ GUARDANT AL MONESTIR? La documentació històrica del monestir que resta a la rectoria es traslladarà cap a l’Arxiu Episcopal de Vic. Cal entendre aquesta mesura no pas com un fet lamentable, sinó com un fet positiu, demanat des de fa molts anys pels historiadors de casa nostra. Tancat en una habitació, l’arxiu no
aporta cap valor al monestir; al contrari, desapareix de la historiografia actual. Des del monestir no es poden garantir les necessitats reals d’aquest patrimoni cultural. No hi ha a Lluçà, ni hi haurà, professionals de l’arxivística que en
tinguin cura seguint els criteris actuals i que puguin garantir unaconsulta sovintejada i segura. A l’Arxiu Episcopal la documentació formarà part del sistema general d’arxius de Catalunya, s’ordenarà, indexarà, es digitalitzarà, es posarà en línia i quedarà a disposició de tots els historiadors, de dilluns a dissabte, al costat de molta documentació semblant. Totes les persones que es dediquen a la recerca històrica ho agrairan.

La decisió és tenir-hi una família amb residència
permanent, no un allotjament turístic

L’ACTUAL RESIDENT AL MONESTIR, QUE FA LES VISITES TURÍSTIQUES, SEGUIRÀ A L’EQUIPAMENT? El futur de la rectoria i de la gestió de l’equipament, com he dit, passa per separar la residència en la rectoria de la gestió cultural del
conjunt arquitectònic. L’edifici de la rectoria, al seu torn, ha de separar-se entre la residència i la utilització de les sales inferiors per a la vida cultural; al mateix temps, la residència ha de garantir uns ingressos per al manteniment del
conjunt. En aquesta equació ens movem; el tema de les persones concretes és una qüestió privada que anirem tractant amb tot el respecte.

COMENTES QUE ES MANTINDRÀ LA RECTORIA COM A HABITATGE DE LLOGUER. EN ALGUN PUNT S’HAVIA PLANTEJAT O ES PLANTEJA UNA HOSTATGERIA? Al llarg de les reflexions sobre el conjunt, des de diferents bandes, és possible que algú parlés de la possibilitat de fer un allotjament turístic. En tot cas, la decisió és de tenir-hi una família amb residència permanent; el monestir es troba en descampat, i cal una presència humana permanent per a una major seguretat de l’equipament. També ha de ser una font de finançament del manteniment ordinari del conjunt.

EN UNA NOTA DE PREMSA DEL BISBAT DEL 15 DE GENER DE 2025, EXPLIQUEU QUE US HEU REUNIT AMB L’AJUNTAMENT I AMB LA COMUNITAT LOCAL PER GARANTIR QUE EL PROJECTE REFLECTEIXI LES NECESSITATS I DESITJOS DE TOTS ELS IMPLICATS. Una de les instruccions que vam donar a l’equip redactor del Pla Director és que es reunissin tant amb l’Ajuntament com amb el Consorci del Lluçanès per saber de primera mà que n’esperaven ells,
quines inquietuds i desitjos tenien respecte al monestir. Ningú del bisbat o parròquia hi va participar, per tal de donar més llibertat a les reunions. Després d’aquestes reunions, juntament amb altres informacions d’altres institucions i temàtiques, l’equip redactor va fer la proposta final. El rector ha estat al corrent dels treballs fets, i de les seves reflexions. I finalment, una vegada el Pla director es va aprovar, es va presentar a l’alcaldessa. Ens vam posar a disposició
de l’Ajuntament per a qualsevol aclariment.

L’AJUNTAMENT US HA FET ARRIBAR LA SEVA OPINIÓ? L’Ajuntament es va reunir amb els redactors del Pla, i els va dir
el que considerava necessari. Nosaltres els vam fer arribar el Pla, i ara estem parlant dels pròxims passos. L’Ajuntament té una disponibilitat magnífica; estem col·laborant, també, en el projecte de restauració de la teulada de l’església de Santa Eulàlia de Puigoriol.

ES FARÀ UNA PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE LLUÇÀ? Sí. Amb el rector i l’Ajuntament
estem buscant una data per a poder-ho explicar bé.//