Alternatives en acció

Alternatives en acció, per Ariadna Tremoleda

Fa molt de temps que sento científics, polítics i activistes usar la frase “Estem al límit del col·lapse”, molt abans que comencés la crisis sanitària. Sempre que en tinc l’ocasió jo els hi contesto que el col·lapse ja està aquí, el que passa és que, fins ara, unes poques privilegiades al món hem pogut viure’n al marge. Les persones que hem tingut l’atzar de néixer en una de les societats enriquides a través de l’explotació de les societats empobrides, estem podent veure el col·lapse mediambiental, econòmic i sanitari a través de les nostres pantalles, sense sentir-ne les conseqüències a la nostra pell. Però ja fa molts anys que hi ha milions de desplaçades per les conseqüències del canvi climàtic i milers de morts per emergències sanitàries. Per no parlar de les guerres per aquestes energies fòssils que han sostingut la nostra manera de viure en una il·lusió de creixement infinit que no té en compte que, el que alimenta aquest creixement, són uns recursos naturals absolutament finits.

La crisis sanitària, però, ens ha acabat de posar sobre la taula que la nostra manera de viure i el ritme de consum és insostenible. I aquí la paraula sostenible agafa una força inimaginable. La nostra civilització, tal i com l’hem conegut, ha deixat de sostenir-se.

Des d’aquesta perspectiva, tenim diferents opcions: posar-nos les mans al cap i queixar-nos molt, però no fer cap canvi; seguir defensant i alimentant aquest sistema en fallida i seguir patint-ne les conseqüències; o començar a provar i crear altres maneres de produir, consumir, relacionar-nos, en definitiva, fer política des de casa.

El pessimisme cap al nostre futur no serveix per res més que per quedar-nos aturades. Però quan ens n’adonem que cada una de les decisions que prenem cada dia tenen a veure amb el nostre impacte a la terra, començarem a escollir, pensant en el futur que estem construint.

Vinga! Començo donant dues idees per començar a crear el futur que volem demà mateix. La primera proposta: comprem directament a les productores del Lluçanès, demanem a les botigues del poble que prioritzin els productes de proximitat o comprem a través d’iniciatives com la Xella o a comprallucanes.cat. El consum de proximitat ajuda a l’economia local i contribueix a no contaminar amb el transport de productes d’altres zones del món.

La segona acció: informem-nos, inquietem-nos i responsabilitzem-nos de la nostra petjada ecològica a la terra. Us recomano, amb molta força, veure el documental “Kiss the ground” (besa el sòl) per entendre l’efecte de l’agricultura intensiva al planeta. En aquesta crisis, hi tenim molt a fer!//