L’ofici de barber

Josep Itxart Romagosa

Olost

L’altre dia vaig anar a tallar-me els cabells a un poble del Lluçanès. Era el segon cop que hi anava i la conversa amb el conreador de cabells va anar més fluida que el primer cop, marcat pel respecte de les presentacions i la curiositat mútua que ens teníem per desxifrar què carai fèiem allà, ell com a barber i jo com a client. L’Arnau, per triar un nom que sovinteja a la comarca, és un jove que ha fet l’aposta valenta de radicar-se al poble on viu i va néixer, per exercir el seu ofici de barber. Ja posat a la feina, en un moment de la conversa, va fer un incís sobre el nul reconeixement que ha rebut per part de les autoritats, ni tan sols per agrair-li el gest de donar aquest servei al poble. Aleshores no vaig saber massa què dir-li al respecte, així que “entre conya i conya” els dos ho vam relativitzar.

Cap a les acaballes de la sessió, encara estisores en mà, la xerrada es va decantar de nou cap a la qüestió dels oficis i la manca de relleu. No és el cas dels barbers, que n’hi ha molts, sobretot a ciutat, però l’assumpte em va fer pensar en com s’ha arribat a tal punt. Segons tinc entès, som el país de la Unió Europea que, per golejada, té més titulats superiors que treballen en ocupacions per sota del seu rang d’estudis. Segurament tot ha vingut d’una equivocada planificació educativa i d’una creença estesa que sobrevalorava els estudis de grau superior i menystenia la formació professional, més destinada a qui no era “prou apte” per estudiar.

Ara ens adonem que tots aquests aprenentatges-oficis són els que realment vertebren la base funcional d’un país i el manteniment de les seves infraestructures industrials. I ens alarma observar la falta de professionals en aquelles tasques tècniques més essencials per fer funcionar el que és més imprescindible, com reparació de maquinària, soldadura, construcció, lampisteria, instal·ladors d’aparells climàtics, muntadors de finestres i fusteria… Cap d’elles és substituïble per la IA, i es fa peremptori tornar a prestigiar-les com es mereixen, sobretot com ascensor social i per com seran de ben retribuïdes. Es parla molt de la necessitat d’habitatge i de transició energètica, però qui farà les cases i muntarà els panells solars? A veure si ara, en plena efervescència del mòbil i la intel·ligència artificial, ens haurem d’inventar unes colònies obligades (antiga mili, però més útil) per aprendre de nou tots els oficis, o el que és igual: a fer servir les mans i el cap alhora.

A banda, molt content d’encertar amb un bon professional; i agraït de la pelada, celles incloses, doncs em va deixar ben guapo!//