“M’agrada dir que hem de caminar, però també badar”

Salvador Vilà Caralt (Vic, 1953) és l’autor dels llibres Lluçanès i Moianès de la col·lecció Els Camins de l’Alba de l’Editorial Alpina. el 2023 va presentar el primer, i el pròxim dia 20 de gener, presenta l’edició dedicada a la comarca del Moianès. Als llibres, proposa 20 rutes famíliars per diferents punts d’aquests territoris, plens d’informació històrica, patrimonial i cultural. Cada ruta es presenta amb el mapa, la durada i el desnivell. A més, els llibres van acompanyats de consells de com anar a la muntanya, i com fer-ho perquè la muntanya no noti el teu pas.

COM COMENÇA LA TEVA AFICIÓ A L’EXCURSIONISME? Ve de petit. Soc fill de Vic, però vaig néixer a les últimes cases del carrer Sant Pere. Allà hi havia una casa de pagès i de canalla, sempre anàvem a jugar per allà. Tenien bestiar, anaven a segar, treballaven la terra. Això va fer que estigués molt en contacte amb el medi rural i al capdavall, fèiem vida de poble. Quan vaig ser més grandet, als 17 o 18 anys, em vaig apuntar a la Unió Excursionista de Vic. Primer anava a les reunions, tot i que no pintava res, però m’agradava per anar-hi a xerrar, i de mica en mica m’hi vaig anar aficionant. Podríem dir, però que va ser autodidacta, que no m’hi va portar ningú. Tot i que, sí que tenia un tiet que anava molt a buscar bolets, a pescar i de petit jo sempre anava darrere d’ell. Al final, però es van girar les coses i va ser ell que li va agradar venir amb mi a caminar.

I LA TEVA AFICIÓ AMB EL LLUÇANÈS? Jo no havia estat mai a Olost, i no gaire al Lluçanès. M’havia parat algun cop a Prats anant a Berga, però no hi tenia tirada, f ins que vaig conèixer la Montse. I aquí va començar el meu lligam amb el Lluçanès, que fins i tot m’hi ha portat a viure, a Olost i a Oristà, en alguna època de la meva vida.

I AL FINAL HAS LLIGAT LA TEVA AFICIÓ AMB L’EXCURSIONISME I AMB EL LLUÇANÈS. El primer projecte va ser Ç Trencada, a la primera dècada dels 2000. Des del Consorci es va promoure la creació de guies locals i vam fer tres o quatre caps de setmana de formació. Érem amb en Xevi Barniol, el Ramon Padrós, la Gemma Calveras, la Mercè Sucarrat… Després vam començar a oferir les rutes a tothom qui li interessava i vam fer una campanyeta. Fins i tot vam fer de guies amb algun grup amb autocar.

TAMBÉ VAS COL·LABORAR AMB LA CREACIÓ DE LA XARXA DE RUTES DE BTT. Sí, durant 9 mesos vaig anar recorrent tot el territori per demanar permisos als propietaris de les finques per poder fer passar les rutes de la xarxa de BTT del Lluçanès. Aquí sí que vaig conèixer el territori pam a pam.

I VAS CREAR AUSETÀNIA. Aquest va ser un projecte a títol individual. Vaig editar uns tríptics molt elaborats, que m’hi vaig gastar bastants calés. Vaig crear quatre rutes a Osona i quatre al Lluçanès, totes elles relacionades amb bruixes i bandolers. Els dissabtes feia les rutes de bruixes i el diumenge de bandolers. En vaig fer difusió i llavors la gent s’apuntava. Venien de la comarca, però també de Barcelona i altres punts. Durant una temporada vaig fer forces sortides.

I ARA L’EDITORIAL ALPINA ET VA PROPOSAR DE FER UN LLIBRE AMB ELLS. Això també va ser bastant casualitat. Jo feia temps que tenia la idea de fer un llibre de rutes, ja quan vivia a Olost, però no ho havia parlat amb ningú, i necessitava estabilitat per tirar-ho endavant. Un dia, el Xevi Cortacans, de la llibreria Muntanya de Llibres, que ens coneixem de fa anys, em va enviar un missatge dient: “Salvador, has de fer un llibre de la col·lecció Camins de l’Alba del Lluçanès”. I l’endemà el vaig anar a veure i m’ho va repetir. La veritat és que només de dir-m’ho, se’m van engegar totes les ganes que tenia de fer-lo, i ara que estic jubilat, m’hi vaig posar.

“No volia fer un llibre que només digués ara a l’esquerra i ara a la dreta”

I ARA EL LLIBRE DEL LLUÇANÈS JA HA ARRIBAT A LA 2A EDICIÓ I N’HAS FET MOLTES PRESENTACIONS. Ha tingut molt bona rebuda. Els de l’editorial Alpina m’han dit que és dels llibres que s’ha venut més d’aquesta col·lecció i que ràpidament van haver de fer la 2a edició. He fet 8 o 9 presentacions que van ser molt maques a tot arreu. M’ha donat moltes alegries i satisfaccions aquest llibre. La gent m’ha parat pel carrer, m’ho han comentat, i notes que no ho fan per compliment, sinó que l’han fet servir i els ha agradat.

I ARA JA HAS FET EL DEL MOIANÈS? No sé si m’hagués proposat mai fer-lo. Del Lluçanès, jo conec molt el territori i l’havia voltat molt, no vaig haver de preguntar gaire res a ningú, però, en canvi, del Moianès només coneixia coses de Collsuspina o de l’Estany. Tot i això, com que ara ja tenia l’experiència d’escriure el primer llibre, els de l’Alpina em van dir ara toca el Moianès, i m’hi vaig posar. Hi he estat pràcticament dos anys per fer-lo.

COM HO FEIES PER ESCOLLIR LES RUTES? Aquest és un treball molt maco. Com que els llibres de la col·lecció Pels camins de l’alba han d’incloure 20 rutes, al Lluçanès vaig trobar la manera, proposant-ne una per cada parròquia de l’Arxiprestat, i al Moianès, dues per cada municipi, que són deu. De rutes en pots fer de moltes maneres, i a base de molt voltar-hi les he anat definint. Tinc un grup d’amics, que ens diem la Colla dels dijous, que cada setmana anem a caminar. Quan vaig entomar el repte de fer el llibre del Lluçanès, els vaig dir que no hi aniria, però, en canvi, ells van dir que vindrien amb mi. Primer vam voltar molt pel Lluçanès, i ara ens ha tocat el Moianès. “El Lluçanès ens llama” dèiem.

PERÒ LES TEVES RUTES NO SÓN NOMÉS INDICACIONS. TENEN NOM I COGNOM, DIGUÉSSIM. És que jo no volia fer un llibre que només digues ara a l’esquerra i ara a la dreta. Jo explico què hi ha quan passes per aquí, què va passar en aquell racó, quines llegendes hi ha en aquell país, curiositats de la toponímia, del patrimoni… Hi vull explicar coses.

AL LLUÇANÈS HO TENIES FÀCIL. Sí, i al Moianès m’ha calgut fer una tasca de documentació. He anat moltes hores a la biblioteca de Moià, que allà hi tenen un fons local de llibres i revistes. I una altra font d’informació bona va ser parlar amb la gent que m’anava trobant pel camí. Ho feia amb tota la intenció i he conegut a bastanta gent, que m’han explicat les curiositats de la zona. També, el meu amic Miquel Rius, que durant vint-i-quatre anys va ser professor de l’institut del Moianès i m’ha donat un cop de mà.

EL LLUÇANÈS I EL MOIANÈS SÓN BONS TERRITORIS PER FER EXCURSIONISME? Evidentment. Hi ha excursions molt maques als dos llocs, però són de mig dia, mes o menys familiars, per gaudir del territori tranquil·lament. Tots els municipis tenen llocs d’interès, que jo he procurat passar-hi. Geogràficament, podríem dir que són el mateix: un altiplà de 700 km² conjuntament ben delimitats pel Llobregat, el pla de Bages, la plana de Vic, que comparteixen moltes característiques paisatgístiques. Socialment, però, el Moianès està més a prop de la metròpoli i són més gent.

DIUS QUE ETS UN EXCURSIONISTA QUE LI AGRADA BADAR Jo recordo quan érem petits que ens deien “no badis!”. Però badar també té un altre sentit i a mi m’agrada dir que aquests llibres estan fets per caminar i badar. Ara bé, no badeu a l’hora de seguir el camí, perquè us perdreu, però badeu per contemplar el paisatge, el seu entorn i els elements que us aneu trobant. Veureu la bellesa que té.

VINDRAN MÉS LLIBRES? En tinc ganes i alguna idea, alguna de molt atractiva, però encara està molt verd. De moment he de presentar el del Moianès.//

Del carrer Sant Pere de Vic als corriols del Lluçanès
Pellaire d’ofici, però geògraf i historiador per vocació -va començar els estudis universitaris de gran- Salvador Vilà fa anys que volta muntanyes i camins. Cims i travesses, però també excursions de mig dia. De fet, si un dissabte al matí, o un diumenge a la tarda aneu a caminar per aquests mons, no seria estrany trobar-lo badant al voltant de Cabres Mortes, el serrat de Cal Jep Sant, la Quar, o la Creu de Grub, per dir alguns exemples. Del Lluçanès, n’està enamorat. I per partida doble. Primer, perquè va conèixer a la Montse, la seva companya, de Perafita, i després perquè va descobrir el país. Ha viscut a Olost, i a Oristà, i es coneix el territori com el palmell de la mà. De fet, ha descobert el Cor del Lluçanès. Amb la jubilació, ha trobat el temps per escriure i recomanar rutes. De moment, ja ha publicat dos llibres, però ja té idees per fer-ne més. Diu, que el que li costa més, és condensar i escollir tota la informació que voldria explicar de cada ruta. No és que les rutes siguin molt llargues i difícils, sinó que Vilà les farceix d’històries, detalls, llegendes i curiositats que complementen l’excursió per fer-ne una experiència molt més rica. Les rutes no són només qüestió de fer quilòmetres, sinó de redescobrir el territori a través de la història i la cultura, i Vilà n’és un fantàstic narrador.//

Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Tenir salut per poder anar fent altres llibres i caminar
Un lema: “Fes, i deixa fer” però sempre ha d’estar dins un context
Una afició: L’excursionisme