El Lluçanès rep el primer escorxador mòbil de l’estat

La Consellera Teresa Jordà ha presidit l’acte de presentació al Soler de n’Hug

Aquest dijous s’ha presentat al Lluçanès el primer escorxador mòbil de Catalunya i de l’estat espanyol, que donarà servei a les comarques de la Catalunya Central. La demanda del sector s’arrossega des de fa gairebé una dècada, però, finalment, el dilluns es va sacrificar el primer xai a l’explotació ramadera de Can Miquel, a Sant Pau de Pinós (Santa Maria de Merlès).

L’escorxador és un camió que té integrades totes les parts essencials per fer la matança, en aquest cas, de bestiar oví i cabrum. Tal com ha explicat el veterinari Ramon Bach, i un dels seus impulsors, el funcionament del projecte és molt senzill. El camió visita l’explotació del ramader que ho requereixi – que ha de reunir unes mínimes condicions com un espai adequat per poder estacionar – amb un únic treballador a bord: el conductor i també matancer. 

Ell mateix realitza tot el procés de sacrifici dels xais, o cabrits, i deixa l’animal a punt per entrar en fred. Si és el cas, el producte es pot quedar a l’explotació per tal que el ramader en realitzi la venda directa. Sinó, el mateix escorxador pot guardar l’animal a una cambra frigorífica i transportar-lo a la carnisseria on ha de ser venut o esperar el comprador que vingui al lloc.

D’aquesta manera, la carn del xai es manté en millor estat i el producte final és de més qualitat. A més, els costos de producció de l’aliment es redueixen notablement. Tal com indica Bach, la matança en un escorxador tradicional pot costar uns 9 euros per peça, però cal afegir-hi totes les despeses de transport i de temps invertit. A través de l’escorxador mòbil, el preu per peça anirà dels 13 als 15 euros, aproximadament, però no comportarà costos afegits. 

Segons el veterinari, actualment les explotacions tenen l’escorxador més proper a una mitjana d’entre quaranta i vuitanta quilòmetres de distància (a la Catalunya Central, els de referència són a Ripoll, Berga o Manlleu). Això es deu al tancament dels escorxadors municipals que temps enrere hi havia a molts pobles i petites ciutats. De fet, des del 2005 a Catalunya n’han abaixat les persianes una quarantena. La normativa actual, entre altres coses, fa impossible ressuscitar aquestes instal·lacions. A la seva vegada, el trasllat dels animals a grans escorxadors lluny del seu origen ha estat una causa més del tancament de moltes explotacions durant els darrers anys. 

Un impuls al producte de proximitat

D’aquí sorgeix la demanda per intentar trobar una solució al degoteig continu de petites explotacions que es veuen abocades al tancament. Des de l’any 2013, diversos ramaders de la Catalunya central han fet créixer el projecte de l’escorxador mòbil, que ha hagut de superar moltes traves tan polítiques com legals. La iniciativa ha estat impulsada des de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i des del Departament d’Alimentació, però un dels reptes més grans ha estat convèncer el Departament de Salut, que hi aporta tota la vessant referent a la higiene del procés i del producte final.

Un primer pas molt important per a la materialització de l’escorxador va ser la prova pilot propulsada de forma particular des de l’explotació de Prats de Lluçanès del Soler de n’Hug. La família Peraire va engegar l’any 2016 el primer escorxador de proximitat, on sacrifica els seus xais i cabrits. La iniciativa del Soler de n’Hug va servir d’embranzida per treballar en el projecte de l’escorxador mòbil, que, precisament, s’ha presentat al mateix terreny del Soler. 

Segons ha explicat la Consellera Teresa Jordà, es fa palpable una “realitat tossuda” gràcies a la constància dels ramaders del territori. Jordà ha posat l’accent en dos punts claus. El primer, en la importància que té la tirada endavant d’un escorxador mòbil per a les petites explotacions i, de retruc, per a la comercialització del producte de proximitat. “Hem de ser capaços de donar una sortida a la competència d’aquest sector, per tot el què representa”, ha dit la Consellera. 

En segon lloc, i molt lligat al producte de proximitat, Jordà ha fet un esment especial a la rellevància d’una iniciativa com aquesta per a la sostenibilitat del territori. El manteniment de les petites explotacions ajuda a la conservació dels boscos i al repoblament i manteniment dels petits nuclis. La Consellera d’Alimentació ha dit que aquest és el primer pas de molts que han de venir, assegurant que la idea del Departament és poder posar en marxa altres escorxadors mòbils en el futur.

A dia d’avui, només dues explotacions ramaderes tenen els tràmits finalitzats per poder fer ús de l’escorxador. Tot i això, n’hi ha nou més amb el procés en marxa, ara per ara a la zona de la Catalunya central (Lluçanès, Bages, Osona, Berguedà i Moianès). L’escorxador ha costat 97.000 euros i és un projecte únic a tot l’estat espanyol. Tal com explica Ramon Bach, la iniciativa s’ha adaptat de països com Estats Units, Austràlia o països nòrdics, que, cadascun per al seu tipus de ramaderia, ja s’hi poden trobar propostes similars. Totes elles, amb l’objectiu d’impulsar i ajudar a sobreviure les explotacions de baixa intensitat.//

Per_ Jordi Borralleras Estruch