«Quan ens fem adults deixem de jugar i als tallers de circ ens regalem el plaer de tornar-hi»
MERITXELL PUJOL ROVIRA · RAÚL RODRIGUEZ SANTOS · GLÒRIA ROIG NIETO · ESTER SUBIRÀ CASTAÑÉ · JOANA QUEROL BES
Membres de la Cabirola
A Santa Eulàlia de Puig-oriol, escrit per Carolina Font Usart
El circ és un art que combina diferents disciplines i els tallers haurien de ser això, practicar diferents modalitats, però quan parles amb els de la Cabirola entens que va molt més enllà. La Cabirola és una associació de Santa Eulàlia de Puig-oriol que des de fa deu anys ofereix tallers de trapezi, teles, malabars, acrobàcies, verticals.
El seu circ és compartir, és una eina al servei de la comunitat, que fa xarxa i crea vincles, però per sobre de tot és fer família. Una família formada per tot l’alumnat que ha passat pels tallers, però també el professorat que ha ajudat a fer gran tot el projecte: Tomeu Amer, Griselda Juncà, Jordi Serra i Debi Cobos.
Com neix la Cabirola?
La Cabirola va néixer de la mà de l’ Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) com una activitat extraescolar. La resposta de la canalla va ser molt bona, però vam tenir moltes pèrdues econòmiques i vam veure que calia potenciar-ho d’alguna manera.
Així que vam decidir constituir l’entitat per fer arribar la cultura del circ a tothom. Vam ampliar els tallers, vam incorporar professors, vam millorar les propostes i el projecte va anar creixent.
Va ser complicat?
Amb la canalla no, però llavors havíem d’enredar els adults.
Vam començar a fer algun tastet, pensant més en els pares i mares de l’escola. Llavors vam començar a fer els laboratoris els dissabtes a la tarda, més oberts, amb temàtiques més variades i la gent s’anava animant. Es van començar a obrir alguns gurps estables i tot va començar a funcionar i a créixer. Fins al punt que els dimarts començaven els tallers a les 4 de la tarda i s’acaben a quarts de 10 del vespre, i llavors es van afegir els dijous.
Hi va haver un moment que van ser un centenar de sòcies.
Cal ser sòcia per participar en els tallers?
Sí, cal ser sòcia. És l’única manera de quedar legalment cobert per l’assegurança i també és com cobrim les despeses de material i altres despeses que puguin sorgir.
Som una entitat autogestionada i sense ànim de lucre, ens financem així.
Els tallers són de circ en general o n’hi ha de més específics?
Els tallers més infantils toquen el circ en general: malabars, pallassos, música, dansa, verticals, busquem que tinguin un ventall ampli.
A mesura que es van fent grans volen més acrobàcies, verticals,… tiren més cap al món dels aeris. També hi fa que els professors que tenim tiren més cap a aquest cantó.
Quins professors hi ha a la cabirola?
Ara hi ha la Griselda, el Jordi i la Carla, però vam començar amb la Marta, el Jordi i el Tomeu, també.
La veritat és que hem tingut i tenim uns professionals amb un recorregut brutal i que professionalment i personalment són increïbles.
Ells són el gran secret perquè tot hagi funcionat i funcioni.
I amb quotes i tallers ja n’hi ha prou per pagar-ho tot?
No, per això llavors organitzem activitats extres de tant en tant. La nova junta tenim la idea de començar-les a fer un cop al mes i així no haver de tocar el preu de les quotes.
El circ és una mica teràpia,
teràpia de compartir, cuidar-te
i cuidar els altres
Quin tipus d’activitats?
Ara fa poc vam fer una botifarrada a Olost aprofitant un espai que tenen els professors. Un grup hi havia fet una residència i havien de presentar el seu espectacle i van decidir obrir-ho i que els beneficis fossin per la Cabirola. Això diu molt del vincle que s’ha creat.
Fa uns anys, més enllà dels laboratoris, també s’havien fet sortides, s’havia anat a actuar a La Primitiva, a Prats, a Olost.
Però el que engrescava més eren les mostres de final de curs.
Com eren les mostres?
Primer molt petites, a dins al local amb una estructura. Va anar creixent i les vam començar a fer a fora, primer a davant del local i llavors vam acabar fent-les a dos espais: a dalt a la plaça i al parc de l’església, amb dues estructures muntades. Era com un mini festival de circ amateur on actuaven una cinquantena llarga d’alumnes.
I com qui no vol la cosa, ja feu deu anys. Com ho celebrareu?
Encara ho estem acabant de perfilar, però serà l’11 de juliol. Començarem a la tarda, amb jocs i a quarts de vuit del vespre presentarem una proposta conjunta amb Les Dones que Cremen Romaní que també fan deu anys.
Combinarem poesia i trapezi.
Podríem dir-ne poesia aèria.
Hi ha algun alumne que hagi fet el salt cap al circ professional?
Sí, un, el Genís Baguena, ara s’hi dedica professionalment. L’objectiu de la Cabirola no és aquest, nosaltres som amateurs, però és una cosa que podia passar.
Nosaltres el que volíem era apropar el circ d’una manera lúdica, des de l’oci. Però els que han passat pels tallers també han après aquest vessant professional dels professors.
Tothom pot fer circ?
Si hi ha places als tallers, sí.
La resposta correcta és sí. Tenim des d’infants de 4 anys fins a adults de 55 que venen als tallers i els professionals s’adapten al que necessita el grup.
Encara que comenci des de zero?
Durant un temps vam fer tallers d’iniciació els dijous, però ara està bastant barrejat.
Al final, tothom pot començar. Els grups van creixent junts i els professionals van creixent amb ells.
El que volem és que siguin grups reduïts. Abans hi havia dos professionals per grup, amb un màxim de deu alumnes. Ara hi ha un professional, però hem reduït el nombre d’alumnes.
Quan la gent pensa en el circ, sempre veu la part més física. és només això?
No!
Pel que fa als adults, que és d’on parlem nosaltres, és com fer teràpia. La teràpia de compartir, de cuidar-te i cuidar els altres.
És un treball de cos, de com expressar-te amb el teu cos i tenir-ne cura. Però vol esforç i superació.
I confiança. Confiança que sovint amb el temps perdem i que al taller l’hem de tenir al 100%.
És difícil confiar enfilat dalt d’un trapezi.
És perdre la por: saber que hi ha tots els companys per ajudar-te i que ningú et jutja.
Tots hem après, i seguim aprenent, que cadascú té el seu ritme i s’ha de respectar. Pot ser que triguis un any a fer una cosa que un altre fa en dos dies, però la sensació d’haver-ho aconseguit i de mirar enrere i dir: “ostres, fa un any no podia i mira ara” és insuperable.
Feu venir ganes de provar-ho
Aquest és el nostre circ, o almenys així és com nosaltres l’entenem.
També l’entenem així perquè els professors que hem tingut ens l’han fet estimar així: no com una disciplina sinó com una eina de cohesió social, com una eina de cultura.
Però tampoc podem oblidar que el trapezi són dues cordes i una barra de ferro i quan puges fa un mal que t’hi cagues, et surten blaus per tot arreu i tens agulletes durant tres dies, però et poses fort.
Ara està de moda la cal·listènia i el ioga aeri, tot això al circ ja ho fem.
Una activitat molt completa.
Sí, físicament, però també a nivell de grup i a nivell personal. Hi cap tothom i cadascú amb el seu ritme.
Ho esteu venent molt bé.
Però falta dir una cosa molt important: com a adults deixem de jugar i als tallers de circ ens regalem l’estona i el plaer de tornar a jugar.
I potser sona malament, però també ens toquem, és a dir, recuperem una mica el contacte humà, que sembla que s’està perdent.
Es generen vincles molt potents entre la gent que entrena junta i hi ha un risc, que assumeixes quan t’enfiles, però aprens a cuidar i deixar que et cuidin.
Com veieu la cabirola d’aquí a deu anys?
Deu anys no ho sabem, però d’aquí 5 segur que encara hi serà i no gaire diferent de com és ara. Hi ha base.
Però bé, això és com qualsevol altra entitat, a darrere sempre hi ha d’haver gent potent que faci que funcioni. I tot té moments, a vegades va més bé i a vegades afluixa. La qüestió és anar fent coses.//
Deixar de tocar de peus a terra
Que d’una activitat puntual en neixi una associació que deu anys després segueix ben viva és un motiu de celebració, i això és precisament el que farà la gent de la Cabirola aquest 11 de juliol.
Però què és la Cabirola? Com va començar? Quina màgia té el circ que hagi aconseguit arrelar tant al Lluçanès? Intentem respondre a aquestes preguntes i moltes d’altres amb els que han vist néixer i créixer la Cabirola.
Per fer memòria hem reunit membres de la primera junta i de l’actual, però que per sobre de tot són alumnes dels tallers. Potser per això transmeten com ningú la passió pel circ i per la Cabirola.
Com passa a totes les associacions hi ha moments de tot. Recorden amb certa cruesa la pandèmia i com van haver de reinventar-se fent classes a distància per mantenir el contacte i perquè no volien deixar els professors sense feina. Un detall que pot semblar menor, però que diu molt de com entenen el que és una entitat sense ànim de lucre i de la família que és la Cabirola.
Però més enllà d’aquests moments, el que queda clar parlant amb ells és que, en aquesta vida, per damunt de tot el que cal és jugar, riure i passar-s’ho bé.//
